Més dubtes que certeses i molta preocupació un mes després del «Gloria»

Al litoral, la preocupació és evident: la temporada turística està a pocs mesos d'arribar i és inimaginable que per Setmana Santa no estigui tot resolt. Però, per obra del Gloria, hi ha litorals i litorals, perquè també hi ha disparitat de valoracions sobre la resposta de les administracions.

De fet, gran part dels ajuntaments ja han tancat els balanços de danys i estan a l'espera de rebre una resposta. En alguns casos, com ara Castell-Platja d'Aro, ja tenen un projecte de reconstrucció del passeig marítim que assumirà en gran part l'Estat, que aportarà un milió d'euros dels 1,8 que costarà. L'estiu arribarà amb certa normalitat a un dels municipis més turístics. «El temporal ens ha posat en una situació difícil de cara a Setmana Santa, però, del greuge que ens ha suposat, l'actitud és d'oportunitat per repensar un passeig que ha de poder fer front a futurs reptes», indica Maurici Jiménez, l'alcalde.

La temporada tampoc hauria de perillar als nuclis costaners de Palafrugell, tot i el fort impacte de les onades contra el passeig marítim de Llafranc, on dijous s'hi van instal·lar barreres de formigó per garantir el pas. El passeig de Tamariu també ha patit diversos esvorancs que s'estan reparant i no preocupen al consistori. Els danys al municipi se situen per sobre del milió d'euros. «Ens fa patir la sorra de les platges de Calella. Estem esperant a veure si els temporals retornaran la sorra o si haurem de fer-hi actuacions», explica el batlle, Josep Piferrer.

Girona també ha tancat els números i té en marxa les actuacions d'emergència. Amb Fontajau i la xarxa de subministrament d'aigua com a danys més importants, que sumen respectivament un milió i 1,6 milions dels prop de 3,6 del balanç total. El camp de futbol de Pont Major, que va quedar inundat quan el Ter va sobreeixir, podrà reobrir portes -provisionalment, perquè es van malmenar- aquesta setmana vinent. S'ha hagut de recuperar la gespa, els vestidors i els sistemes de calefacció i enllumenat. Les escoles han patit danys per valor de 161.000 euros i les reparacions que no siguin urgents s'aniran afrontant, com la capella de Sant Nicolau, la masia Campó i el Centre Cultural La Mercè, que també s'han ressentit dels aiguats amb danys per valor de més de 100.000 euros. Pel que fa a la llera del Ter, competència de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) -que xifra els desperfectes als rius de la província en 17,5 milions- la neteja està pendent i encara n'hi ha per temps. «Ja hem traslladat totes les sol·licituds a les diferents administracions, i comptem poder cobrir les despeses», indica Martí Terés, regidor de Sostenibilitat de l'Ajuntament.

En altres municipis, l'actitud no és tan positiva i la principal queixa és de silenci de les administracions. És el cas de Blanes que, amb dos ponts destruïts -un de viari i un altre de ferroviari- i una platja que es manté deserta de sorra, no se sent escoltat: «La informació que ens donen és molt minsa per part de totes les administracions», sosté l'alcalde, Àngel Canosa, que fa pocs dies va fer públic un vídeo al canal de l'Ajuntament en què exigia solucions davant els problemes «irresolts» amb la xarxa de comunicacions. El projectes del pont és «una còpia del que ja hi havia, no s'ha apostat per anar més enllà i preveure futurs temporals», critica. També fa referència a l'inici de la temporada turística i no preveu cap escenari que no sigui el de la normalitat: «Tenim molts problemes de sorra a les platges, hi estem treballant de mica en mica, però evidentment que a l'estiu estarà en marxa: les platges de la Costa Brava han d'estar en condicions, és importantíssim, ens hi va l'economia municipal», assevera. El consistori xifra els danys en 2,8 milions, informació que farà arribar a la subdelegació del Govern, que tanca el termini per presentar sol·licituds el 26 de febrer. En el terreny privat, els danys no només es concentren en particulars i en la restauració, sinó que la pagesia també n'està patint les conseqüències, però encara no han fet un balanç oficial de danys.

Qui tampoc sap res de Costes de l'Estat és Tossa de Mar. Les afectacions, més enllà dels perjudicis a més de 160 negocis, també s'estenen als camins de ronda, a cales inaccessibles i al mobiliari urbà. «Hem començat a arreglar la platja Gran i la mar Menuda sense saber si l'Estat ens subvencionarà alguna partida, però hem d'anar per feina perquè tenim Setmana Santa aquí mateix», assenyala Imma Colom, alcaldessa del municipi. «Això suposa que hem hagut de contractar maquinària, personal a hores extres i destinar tots els recursos a deixar-ho tot en condicions perquè no podem esperar», assegura. A la Selva, les ajudes es vehiculen a través del Consell Comarcal, que fa arribar les sol·licituds a la subdelegació, la Diputació i la Generalitat, que són les encarregades de distribuir els recursos. «Ens fa molta por pensar en les partides que puguin arribar-nos, perquè no hi contem massa», afirma Colom.

Torroella de Montgrí, un dels municipis més afectats pel temporal per les inundacions al Baix Ter, ja té totes les feines encarregades. El batlle, Jordi Colomí, explica que la primera valoració de danys de 4,3 milions va ser ajustada i que, d'aquests, 2 milions corresponen a l'avaria de la potabilitzadora d'aigua que estan adjudicats a l'ACA. La captació d'aigua potable encara no ha estat restablerta i el municipi s'abasta gràcies a la mancomunitat d'aigües del Baix Empordà, a la qual compren l'aigua. Pel que fa al seu litoral, l'Estartit, no ha patit danys més enllà de la brutícia de les platges i de les dunes, que s'hauran de refer. «Tot està encarregat i començat, i les feines urgents ja estan fetes», subratlla.

Danys a municipis d'interior

Si a la costa la preocupació pot semblar evident per l'inici de la temporada turística, aquesta també es trasllada a l'interior perquè part del turisme que ve a la Costa Brava aprofita per visitar-lo. És el cas d'Hostalric, que un mes després dels aiguats veu impotent com el seu estendard, el castell medieval, està en risc de perdre el baluard major. «Està a punt de caure perquè la pluja va esquerdar-ne una part i la pròxima tempesta el pot ensorrar», denuncia l'alcalde, Nil Papiol. «Ningú ens diu res, no es desbloqueja cap via de finançament i estem molt preocupats», lamenta. Hostalric és un dels pocs municipis que ha demanat la declaració de zona catastròfica a l'Estat, amb unes pèrdues que volten els 1,2 milions i, per ara, no ha rebut cap resposta.

«Tenim una desena d'intervencions urgents que no podem fer perquè s'han d'elaborar projectes per dur-los a terme i això ens obligaria a endeutar-nos, i no ho farem». El municipi té tres carrers tallats pel perill d'esllavissades i esquerdes, i el pas de la riera és intransitable perquè el pont va cedir. «Els aiguats tornaran, això no s'ha acabat», lamenta.

A Sant Hilari Sacalm les principals afectacions van ser en el subministrament elèctric, que va deixar la població prop d'una setmana sense llum, juntament amb milers d'abonats d'altres municipis. Això ha propiciat que la Generalitat hagi decidit presentar una demanda contra Endesa per la gestió durant la tempesa, a la qual l'Ajuntament estudiarà la seva adhesió. El pavelló municipal, que va inundar-se, encara no es pot utilitzar i per ara les competicions esportives les fan a Arbúcies, que els han cedit les seves instal·lacions. Dues de les rutes turístiques del municipi han quedat intransitables per la multitud d'arbres que van caure, però es preveu poder-los reobrir a la primavera. El consistori ha habilitat una partida de 250.000 euros del romanent de tresoreria per fer front a les despeses urgents. Amb tot, els danys trigaran molt de temps a reparar-se. «Els boscos han patit molta pèrdua d'arbres, i ens fa patir perquè és tot privat i els propietaris estan desesperats», apunta l'alcalde, Joan Ramon Veciana.

«Estem contents per la gestió que s'ha fet, però no sabem com es traduirà en recursos econòmics. Creiem que ens tocaran engrunes», valora, tot reproduint la mateixa resposta donada per la majoria d'alcaldes a les preguntes plantejades per Diari de Girona.