23 de febrer de 2020
23.02.2020

«Les dones, per accedir al cos, ho tenim igual de difícil que els homes»

22.02.2020 | 23:28

Laura Pou té 31 anys i és una de les sis bomberes professionals que hi ha a la Regió de Girona. Fa dos anys que és professional i treballa al Parc de Torroella.

Laura Pou té 31 anys i és una de les sis bomberes professionals que hi ha a la Regió de Girona. Fa dos anys que és professional i treballa al Parc de Torroella.


Per què es va fer bombera?

Estava estudiant la carrera d'Enginyeria Química i una amiga es va començar a plantejar la professió. A poc a poc em vaig adonar que treballant de bombera no només podria aplicar els meus coneixements tècnics sinó que a més, ajudava la gent. És una professió on és més fàcil apassionar-te per allò que fas, cosa que em costava en el sector industrial.

Havia fet mai abans alguna activitat relacionada amb les emergències?

Havia fet una campanya forestal a Torroella i sempre he estat voluntària a Creu Roja i durant un temps, en una Agrupació de Defensa Forestal de Girona.

Els bombers passen moltes hores junts, són una família?

Ho som. És veritat que el cos s'està professionalitzant molt perquè cada cop hi ha gent més formada i ve d'altres oficis. Però la base, el més important de cara als serveis i les situacions d'emergència és la comunicació i el treball en equip. La coordinació és molt important i l'aconsegueixes parlant, comunicant-te molt.

És complicat ser dona en aquest cos?

Jo personalment no considero que sigui més complicat ni que ho tinguem més fàcil. Les dones per accedir al cos ho tenim igual de difícil que els homes. Són les mateixes proves, la diferència és que les físiques estan adaptades a la condició física d'una dona. Qualsevol que es plantengi la professió pot assolir l'objectiu. El problema és que moltes dones no es plantegen aquesta professió.

Considera que la de bombera és una professió molt «masculinitzada»?

Pot ser que en els seus inicis el cos de Bombers fos d'homes i de manera inconscient és l' input que rep el teu cap. Jo personalment durant tota la meva vida he fet el que he volgut sense plantejar-se si el que feia o no, era pel simple fet de ser dona. Per això suposo que de petita tant jugava a futbol com anava en moto, jugava a nines, etc. Aquesta visió crec que ve d'un problema de base de la societat. Encara hi ha molts estereotips molt sexistes.

Com animaria les dones a unir-se al cos de Bombers?

Jo el que els diria és que lluitin per l'objectiu. Que es preparin, es formin i ho assoliran. Que no es plantegin si és un ofici que està classificat com a ofici d'home o dona. Que lluitin perquè és una feina molt gratificant. Val molt la pena, a mi m'apassiona la feina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook