23 de febrer de 2020
23.02.2020

L'inici de la revolució rural a Oix

Una xarxa d'economia alternativa autogestionada crea una plataforma per recuperar la vida a les masies i als nuclis rurals

22.02.2020 | 23:28
D'esquerra a dreta: una activitat de formació feta a Oix i el cartell de les jornades de ramaderia i transhumància al Moianès.

aminem cap a la revolució rural» és el títol de les Jornades per la ramaderia, la transhumància i la defensa del territori. Les jornades tindran lloc els dies 27, 28 i 29 de març al Lluçanès. Aquesta comarca és l'epicentre d'allò que es presenta com una revolució rural que pot abastar tota la Catalunya verda i ha entrat a les comarques gironines per l'Alta Garrotxa.

En un dels territoris menys poblats de les comarques gironines, ha sorgit el grup La Mainada-Assemblea de Joves d'Oix. L'ideari dels joves d'Oix està en el consum responsable, la producció artesanal, la recuperació de les xarxes veïnals i el manteniment dels costums: entenen la cacera com una manera d'equilibrar els excessos de fauna salvatge i de protegir els cultius, per exemple.

Entre les idees que han presentat hi ha l'organització d'una fira del carbó i la ramaderia, la recuperació dels aplecs de les ermites encimbellades de l'Alta Garrotxa o la creació d'espais oberts per a la ramaderia. Han organitzat el sopar de la festa major, castanyades, l'arribada dels patges reials, entre d'altres. A més, impulsen trobades de dones del poble de totes les edats. La idea general és poder guanyar-se la vida amb les feines que encara són possibles a la muntanya: l'aprofitament dels boscos i la ramaderia. La comercialització dels productes passa per la creació d'una xarxa de mercats o pels supermercats cooperatius. Sostenen que cal una reflexió sobre el territori on viuen i que alimentar-se del seu bestiar els serveix per escapar-se de les grans plataformes de consum.

Fa poc van fer un curset accelerat d'esmolar xerracs. Defineixen el xerrac com «l'eina que, a muntanya, és pràcticament l'extensió de les nostres mans». També han dut a terme accions de neteja de la riera d'Oix, a la zona del pont medieval, i mantenen oberta una línia de debat a les xarxes socials per tal de difondre el seu ideari. Es tracta de crear una xarxa de vida que sigui una alternativa al model actual de turisme rural, segones residències i anar a treballar a les fàbriques. En els últims temps, han sorgit assentaments ramaders que amb la cria ecològica d'ovelles per una carn de qualitat han obtingut presència en el mercat amb èxit.

Tornar a ser municipi


Consideren que Oix hauria de recuperar la municipalitat perduda el 1972 quan l'èxode de l'àmbit rural i la política local franquista van propiciar la unió amb Montagut del Fluvià. El retorn a l'àmbit rural, que proposa la revolució, els propicia la recuperació de l'Ajuntament. Oix està format per unes quaranta cases agrupades a la falda de la muntanya de Bestracà. Havia centrat la distribució del carbó vegetal que es produïa a l'Alta Garrotxa. Havia tingut l'Ajuntament i les escoles en un edifici que ara ubica el local social. La seva àrea d'influència abastava Sant Miquel de Pera, Escales i Pruneres.

Dins del nou model de territori, estan en contra del Pla Especial de l'Alta Garrotxa perquè el consideren com la consolidació d'un model de turisme rural i gestió allunyada del territori. Apunten que no volen que l'Alta Garrotxa es converteixi en un parc temàtic. Volen defensar la identitat de l'Alta Garrotxa i fer actes polítics per denunciar l'abandó de les institucions a l'àmbit rural. La revolució rural a l'Alta Garrotxa tot just ha començat a caminar.

El supermercat cooperatiu


La revolució rural a l'Alta Garrotxa pot tenir un ajut en el supermercat cooperatiu que entitats vinculades al consum agroecològic i solidari volen obrir al nucli antic d'Olot. La idea és facilitar l'accés a productes sans, ecològics i de proximitat. La idea del supermercat es va iniciar a la taula rodona «consum conscient i Agroecològic» feta el 22 de juny de 2019. En aquell debat va sorgir la idea de crear un economat a la Garrotxa. A partir de la taula rodona, es va crear un grup motor, format per unes 10 persones amb l'objectiu de crear el supermercat cooperatiu de la Garrotxa, abans de la tardor del 2020.

Les finalitats del supermercat són crear un lloc de trobada per impulsar la transformació social a través de l'alimentació agrícola i ecològica a la Garrotxa. Volen que el supermercat sigui una botiga de consum conscient, on la gent faci la compra sobre la base de criteris exigits per la mateixa cooperativa amb màxim respecte per al planeta i la justícia social. Apunten que serà un espai obert a totes les persones que vulguin participar. La presentació del projecte tindrà lloc el pròxim 29 de febrer al Núria Social.

Truja negra


Al Lluçanès (entre Osona i el Bages), la revolució rural té més temps i més volum i tendeix a expandir-se a tota la Catalunya verda. Fa més d'un any, hi va néixer el col·lectiu assembleari Truja Negra. La vida al Lluçanès gira al voltant d' una gran factoria càrnia, la Casa Terradellas, les cases de turisme rural i les segones residències. En un altre temps el Lluçanès vivia al voltant de la indústria tèxtil i de les masies de gestió tradicional. La intenció de Truja Negra és recuperar les masies per poder-hi guanyar-se la vida a través d'una xarxa d'economia alternativa autogestionada. O sigui, compartir eines, formació, elaborar els productes fins al final i crear mercats. A més de temes econòmics, la xarxa inclou l'educació i el sindicalisme. Truja negra té l'origen en els conflictes laborals que van tenir lloc a casa Terradellas el 2014 i el 2016. Joves de la comarca afectats pel conflicte van decidir crear una associació anticapitalista i juntament amb membres del col·lectiu Lluçanès Viu i del grup feminista la Fetillera van crear Truja Negra.

Al cap de poc temps de la seva creació van fer les primeres jornades del que denominen resistència rural. El setembre del 2019, gent dels àmbits rurals de tot Catalunya es van reunir al Lluçanès per debatre com generar comunitats autogestionades que es criïn el bestiar, productors que puguin donar sortida als productes en una xarxa de mercats. A les xerrades, també, van tractar la manca de masies per a l'explotació. El problema el tenen en els propietaris que destinen les masies al turisme rural en forma de segones residències o petits hotels i els preus de lloguer i compra de masies són molt elevats. El 2019 van fer un acte simbòlic d'alliberament d'una masia. La preservació dels espais naturals també està en el seu ideari. Volen lluitar contra la massificació de banyistes i la generació de deixalles a la riera de Merlès.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook