24 de febrer de 2020
24.02.2020

El camí cap a l'adolescència i a secundària, un còctel massa fort

Un estudi de la UdG mostra una caiguda del benestar dels infants de deu i onze anys · Experts qüestionen el traspàs de primària a l'ESO just quan són més vulnerables · La insatisfacció creix a mesura que es fan grans

23.02.2020 | 23:31
Una adolescent com les que centren part de l'estudi.

Una de les etapes vitals més complicades per als infants, el salt de l'educació primària a la secundària i l'aproximació a l'adolescència, coincideix amb un moment en què la sensació de benestar baixa ostensiblement. Així ho ha comprovat un equip d'investigadors de la Universitat de Girona (UdG) que assenyala els deu o els onze anys com «el punt d'inflexió», en paraules de la coordinadora de la recerca, Mònica González. La catedràtica de Psicologia Social va explicar que la pèrdua de benestar pot tenir diverses explicacions, entre les quals hi ha el creixement evolutiu que pertoca per l'edat i el fet que les criatures comencen a tenir capacitat de pensar en termes abstractes i de futur –«els nens més petits sempre pensen en present», va aclarir–, cosa que s'incrementa «a mesura que van entrant a l'adolescència». González va explicar que, per això, «l'optimisme característic de la infància pot baixar».

Davant d'aquesta realitat, la investigadora va qüestionar que precisament «quan els infants estan més vulnerables i el seu benestar baixa més, els plantegem un canvi molt gros en el cicle educatiu». «Potser –va dir– aquest no és el millor moment de fer el canvi, perquè ja n'estan patint un de maduratiu i personal molt gran».

Per Mònica González, «si el moment del canvi està ben descrit, se'ls pot acompanyar i donar eines perquè el visquin de la manera menys abrupte possible, sobretot –va afegir–, si som capaços d'identificar subgrups de nens més sensibles, amb menys suport, per exemple». La professora va defensar que els resultats obtinguts amb l'anàlisi han de tenir «una traducció aplicada» i «ser útils per fer accions concretes, com ara tallers en escoles».

Aquesta és una de les conclusions més rellevants del seguiment que l'Institut de recerca sobre qualitat de vida de la UdG ha fet durant sis anys a través de qüestionaris a 2.262 alumnes de cinquè curs de primària a segon de batxillerat de setze centres gironins –deu de públics i sis de privats concertats–; el treball té el permís del Departament d'Educació a Girona i la col·laboració de les escoles, que poden decidir si participen en aquests projectes.

En comparació amb estudis anteriors del mateix equip, també amb subvencions de l'Estat, el tret diferencial d'aquest sobre el benestar subjectiu i escolar –que acaba de publicar-se, però es va elaborar entre el 2012 i el 2017– és que no es fixa en un moment puntual sinó que fa un seguiment al llarg de diversos cursos. Tampoc hi ha antecedents d'informes longitudinals amb menors, mentre que sí que n'hi ha amb adults, a causa de la dificultat que les famílies i els centres donin el consentiment d'un any a l'altre. Per aquest motiu, González va lamentar que alguns infants no han completat la mostra i 461 no van respondre totes les enquestes durant els sis anys; en canvi, sí que ho van fer 1.801 noies i nois.

El potencial de seguir els infants

Ara, s'ha posat en marxa un nou cicle de quatre anys, amb la idea d'anar encadenant períodes d'estudi –encara que això dependrà del finançament–, va apuntar la coordinadora. La qüestió és que l'equip de la UdG vol continuar-hi treballant perquè «veiem que seguir els infants al llarg del seu creixement i evolució té molt de potencial», va dir González.

El seguiment ha evidenciat que la satisfacció global amb la vida que l'infant o l'adolescent té baixa a mesura que l'alumnat es va fent gran, un fet que demostra que l'edat és un factor més important del que es creia. Un fenomen que, segons constata el treball, es dona més entre les noies que els nois. González va explicar que el descens del benestar «té un patró diferent entre noies i nois: elles sovint tenen més benestar, però baixen més en picat que ells» perquè «el procés de maduració és diferent, hi ha un tema de gènere».

L'equip d'investigació i els centres

A més de Mònica González, a la coordinació d'aquest estudi que analitza el benestar subjectiu i escolar d'infants i joves d'entre 10 i 18 anys, també hi ha el professor emèrit de Psicologia Ferran Casas. Pel que fa a l'equip d'investigadors de l'Institut de recerca sobre qualitat de vida que hi han treballat, el formen Ferran Viñas, Sara Malo, Carme Montserrat, Dolors Navarro, Xevi Luna, Cristina Vaqué i Gemma Crous.

Els qüestionaris s'han fet a alumnes dels centre educatius Cor de Maria i Sant Josep, de Sant Feliu de Guíxols; el centre escolar Empordà-Sant Josep, de Roses; el col·legi Sant Jordi, de Palafrugell; les escoles Els Estanys, de Castell-Platja d'Aro; Empúries, de l'Escala; La Vila, de Palamós; Lacustària, de Llagostera; Madrenc, de Vilablareix; Vedruna, de Palamós; Escolàpies de Figueres; els instituts de Llagostera i de Palamós, El Pedró, de l'Escala; Ridaura, de Castell-Platja d'Aro i de Vilablareix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit