La Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme de Catalunya ha emès aquest dimarts el darrer informe favorable del Pla director urbanístic i aeroportuari (PDUA) de l'aeròdrom de la Cerdanya, amb la qual cosa aquest es podrà aprovar definitivament. La nova proposta ordena l'àmbit, el racionalitza i redueix de forma molt considerable les previsions de creixement contingudes al document anterior, que es va a començar a tramitar l'any 2015. D'aquesta manera, es blinda l'equipament contra qualsevol ampliació de superfície i s'emfasitza la protecció del paisatge cerdà, ja que 37 hectàrees queden situades fora del recinte de l'aeròdrom i seran zona protegida on, per tant, no es permetrà cap edificació i se'n garantirà l'ús públic.

El PDUA de l'aeròdrom de la Cerdanya va ser aprovat inicialment l'abril del 2015 i sotmès a informació pública, però la seva tramitació definitiva es va posposar per tal de donar resposta a les inquietuds sorgides als municipis de l'entorn i el conjunt de la comarca. Des de llavors, el Departament de Territori i Sostenibilitat, els ajuntaments afectats i el Consell Comarcal han treballat conjuntament per acordar una nova proposta.

L'estiu del 2017 es va remetre a les entitats municipals el document modificat d'acord amb els nous paràmetres acordats, per a què poguessin valorar-lo i fer-hi aportacions. Fruit d'aquest procés de treball es va confirmar la voluntat de mantenir l'aviació lúdica i esportiva, ultralleugers, globus aerostàtics i vol a vela com a activitat de referència de l'aeròdrom, que ha caracteritzat la instal·lació des dels anys 70, sense admetre l'aviació comercial.

Amb aquestes premisses, el PDUA es va aprovar novament en fase inicial a l'abril de 2019 i es va tornar a sotmetre informació pública i a audiència dels ajuntaments afectats. En total, s'han rebut quatre al·legacions de particulars i associacions i quatre informes dels ajuntaments i consells comarcals. L'objectiu del Pla, que aborda tant els aspectes urbanístics com els aeroportuaris, és qualificar la zona de servei, detallar les servituds aeronàutiques que afecten els terrenys de l'entorn, ordenar tot l'àmbit i especificar les condicions que s'han de respectar per al funcionament de la infraestructura.

Protecció del paisatge i manteniment de la pista

El document que s'ha aprovat aquest dimarts rebaixa la categoria aeroportuària de la instal·lació, passant de 2B a 1B, que només permet aviació privada i no precisa d'allargament de la pista actual. D'aquesta manera, es permet l'enlairament i aterratge d'avions de fins a 24 metres d'envergadura, però es limita l'envergadura a 15 metres per als avions a motor i només es permeten naus de fins a 24 metres per a l'aterratge dels planadors de vol sense motor.

En la mateixa línia, es redueix la superfície qualificada com a sistema aeroportuari, passant de les 43,6 hectàrees previstes al 2015 a les 25 del nou Pla. El sostre edificable total dins del recinte també passa dels 25.326 metres quadrats als 6.976, sumant tant les construccions actuals com les futures: 250 metres quadrats nous a la zona d'activitats complementàries, en lloc dels 13.000 previstos, i 2.900 de nous hangars -i destinats majoritàriament a aparells de vol sense motor- enfront dels 9.000 anteriors.

També cal remarcar que s'ha suprimit l'ús residencial complementari i també l'escola de vol que preveia l'anterior document. Finalment, s'ha precisat l'estudi d'impacte acústic, s'ha establert la necessitat que els nous edificis tinguin un consum energètic pràcticament nul i s'ha fixat l'obligació d'habilitar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Mentre, l'enllumenat exterior del recinte també ha de contribuir a evitar la contaminació lumínica i preservar la qualitat del cel nocturn.