Temperatures màximes de rècord al febrer, de les més altes des de 1884

Sense anar més lluny, el diumenge es va arribar als 25 ºC a Girona, el 3 de febrer la màxima va elevar-se als 25,7 ºC a Salt i als 25,5 ºC a la zona del parc del Migdia de Girona. Segons el meteoròleg Gerard Taulé, col·laborador de Diari de Girona, es tracta d'un dels rècords de màximes més alts a Girona des de 1884.

«Ha fet unes temperatures i un ambient de maig al migdia i primeres hores de la tarda», va concloure Taulé, en referència al diumenge. S'apropa, doncs, al rècord dels 26,5 graus que va marcar el 15 de febrer de 2007 a Girona. Ara bé, les mínimes de diumenge van fregar els zero graus, com a les Deveses de Salt, on es van registrar 0,7 ºC. Ahir, en canvi, la calor es va sostenir per sota del llindar dels 25, sense arribar-hi, i va registrar màximes de 24,2 ºC a Salt i 24,8 ºC al centre de Sarrià de Ter. Les mínimes, per la seva banda, van ser de 2,7 ºC a Salt i 4,2 ºC a Sarrià de Ter, segons les dades recollides per Taulé. De fet, l'inici del 2020 va arrencar trepitjant fort, ja que en els últims 125 anys no s'havien registrat mai temperatures tan càlides en els mesos de desembre i gener.

També precipitacions extremes

Les condicions climàtiques extremes no només han marcat el termòmetre, sinó que també han portat rècords de precipitacions. La borrasca GloriaGloria va convertir aquest gener en el quart més plujós des de 1884 però, a banda dels danys, també va portar fenòmens agradables en dates insòlites, com ara que s'omplís la llacuna temporània d'Espolla, al terme municipal de Fontcoberta, en un mes que normalment és sec. I, com sempre en aquests casos, es poden veure els anomenats Triops crancriformisque reben aquest nom nom pel fet de tenir tres ulls -«triops»- i forma de cranc.

Aquesta espècie està molt ben adaptada a l'aparició i desaparició intermitent que els marca l'estany, ja que els seus ous tenen la capacitat de sobreviure a anys de sequera. És el que s'anomena «biopausa», va explicar a aquest diari Dani Boix, professor de Ciències Ambientals a la UdG especialitzat en aquesta espècie. «L'embrió està parat dins una cambra d'aire i es torna a activar quan té senyals ambientals propicis», va detallar.

També poden resistir temperatures superiors als 80 ºC i a la congelació per sota dels -190 ºC. Amb aquesta estratègia, aconsegueixen viure en hàbitats on no hi ha grans depredadors, ja que els peixos no hi poden arribar. En el cas d'Espolla, el salt de Martís impedeix que els peixos arribin pel riu.