La població estrangera a les comarques gironines ha augmentat un 5,2% l'últim any, un creixement que se situa gairebé dos punts per sota de la mitjana catalana -que és del 7,1%-, encara que els índexs continuen per sota dels de fa una dècada. Segons les últimes dades de l'Institut d'estadística de Catalunya (Idescat), corresponents al 2019, a Girona hi ha 149.921 persones d'origen estranger que representen el 19,8% de tota la gent que hi viu; el 2009, el percentatge era del 21,43%.

La Garrotxa és la comarca catalana on es va incrementar més el nombre de residents vinguts d'altres països entre 2018 i l'any passat; ho va fer un 12,4%, per darrere del Berguedà (11,9%), el Moianès (11,7%), el Bages (10,9%) i el Ripollès, on la crescuda va ser d'un 10,6%.

L'estadística també situa quatre comarques gironines entre les sis de Catalunya amb la quantitat més alta de població estrangera: l'Alt Empordà, amb un 24,2%, és la segona en el rànquing -per darrere de la Segarra-; el Gironès, amb un 20,4%; la Selva, amb un 19,7% -l'única que l'any anterior no formava part d'aquest llistat-, i el Baix Empordà, amb un 19,6%.

D'acord amb la tònica habitual, Castelló d'Empúries i Salt encapçalen la llista de municipis catalans amb una proporció de veïns estrangers superior a la mitjana del país, que l'Idescat fixa en el 15,1%; aquestes dues poblacions ocupen el segon i el tercer lloc, respectivament, amb percentatges del 43,3% i el 39,1%.

Més concentració a la costa

Tot i que ambdós ajuntaments superen amb escreix la resta, n'hi ha d'altres on els ciutadans nouvinguts sobrepassen el 15,1% del padró. Així, amb un 33,83%, la Jonquera també es troba a la banda alta, igual que pobles d'interior com ara Arbúcies -amb un 25%-, Sant Llorenç de la Muga -amb un 24,62%-, Celrà -22,19%-, Anglès -22,06%-, Santa Coloma de Farners -20,42%-, Olot -20,15%-, Girona -20,13%- o Banyoles -amb un 19%,69%.

Però a la costa és on els percentatges de població estrangera s'enfilen més, amb uns màxims de 36,46% a Lloret de Mar i de 36,04% a Sant Pere Pescador; seguits de l'Escala -amb una proporció de 31,44%-, Castell-Platja d'Aro -de 30,99%-, Roses -29,85%- o Palau-Savardera -27,44%.

La comunitat marroquina, amb 223.626 persones, continua essent la més nombrosa a Catalunya -és la majoritària a 27 comarques- i també a Girona, on hi ha dues excepcions: la Garrotxa, amb predomini de la immigració índia, i la Cerdanya, on pesa la de Bolívia. Romania és el segon país amb més persones migrades a Catalunya, 90.179, concretament; seguit de la Xina, amb 62.188; Itàlia, d'on provenen 61.578 ciutadans; Pakistan, 49.131; Hondures, 41.078; Colòmbia, 36.521; França, 34.561; i Bolívia, 29.570.

Ara bé, si en comptes de les xifres absolutes es mira l'increment anual, la nacionalitat que més ha augmentat l'arribada a Catalunya en dotze mesos és la veneçolana, amb un 35,4% més de migrants el 2019 que el 2018. Colòmbia, amb un 22,3%, i Hondures, amb un 21,8%, són els altres dos països on ha crescut més la immigració; seguits, de més lluny, del Perú -amb un creixement del 17,4%- i de l'Índia -amb un 14,1%.

En relació amb els llocs d'origen, l'informe recorda que, el 2018, 20.103 ciutadans estrangers a Catalunya van aconseguir la nacionalitat espanyola; el 43,1% dels quals són originaris d'Àfrica i el 32,9%, d'Amèrica llatina.

L'Institut d'estadística de Catalunya va informar ahir de la població estrangera censada fins a l'1 de gener del 2019, que va quantificar en 1.159.427; 77.328 persones més que la mateixa data del 2018, el que representa una pujada del 7,1%. Tal com va indicar l'Idescat, aquestes dades a l'alça contrasten amb el lleuger decreixement que registra l'evolució de la població autòctona, que durant el mateix període de temps es va reduir en 2.176 homes i dones.