28 de febrer de 2020
28.02.2020
DEBATS DdG

Tecnologia per a nens i joves sense manual d'instruccions

Diari de Girona reuneix experts en diferents àmbits per debatre sobre tecnologia i educació · Destaquen les posibilitats dels dispositius mòbils com a eina educativa i la necessitat de fixar límits

28.02.2020 | 00:26
Els participants en el debat, a la seu de la Generalitat a Girona

La tecnologia domina les nostres vides. Des de primera hora del matí fins a l'hora de posar-nos al llit. Les grans tecnològiques dissenyen algoritmes perquè els usuaris augmentin el temps d'ús, amb l'objectiu d'incrementar els guanys publicitaris. Per als nens i adolescents el problema és més gran, sobretot si els pares i l'escola no s'impliquen a l'hora de fer un ús adequat. Si no es posen límits, si no s'educa en tecnologia, es poden donar conductes d'ús abusiu, amb els problemes que això comporta.

Aquests són alguns dels temes que es van tractar en un debat d'experts organitzat per Diari de Girona, durant el qual tots van coincidir a destacar que un bon ús pot tenir efectes positius en diferents àmbits.

En aquest sentit, Mar Camacho, directora general d'Innovació, Recerca i Cultura Digital a la Generalitat, va assegurar que «l'adquisició de la competència digital és clau en el segle XXI i que l'escola no ha d'estar apartada d'aquesta mirada». Va afegir que, a diferència de França, o de la Comunitat de Madrid, la Generalitat es desmarca de la prohibició absoluta de l'ús de dispositius mòbils a les aules i centres educatius. «Advoquem per explotar les eines tecnològiques de manera educativa, acompanyant el professorat, l'alumnat i els centres, que en el marc de la seva autonomia poden escollir l'ús del mòbil que volen fer a les seves aules i els seus espais. I sobretot destacar la necessitat d'apoderar els nens i les nenes del país en l'adquisició de la competència digital. És una competència clau del segle XXI. I l'escola no ha d'estar apartada d'aquesta mirada».

També en l'àmbit educatiu, el pedagog de la UdG Pere Cornellà va ressaltar que els videojocs, sovint tan demonitzats, tenen elements que són molt útils: un objectiu clar, uns reptes ben definits que són progressius, la sensació de progrés que et donen, etc. Així mateix va apuntar que a la UdG s'imparteix una assignatura als futurs mestres -Gamificació i videojocs-, on aprenen a crear videojocs educatius destinats als futurs alumnes.


Hi ha qui parla d'una generació de joves addictes a la tecnologia, una expressió que rebutja Francesc Fernández, director i co-fundador Fòrum Terapèutic Girona. Segons la seva opinió, un ús excessiu o abusiu del mòbil no és una addicció, però això no vol dir que comporti perills. En aquest sentit, va posar molt d'èmfasi en la necessitat que els pares s'impliquin activament a l'hora d'educar en valors i de fixar límits. En cas de no fer-ho, podria ser massa tard: «Ens trobem amb molts nens i adolescents amb baixa tolerància a la frustració, nens que han estat sobreprotegits, i això acaba provocant problemes en l'edat adulta perquè no s'han desenvolupat d'habilitats per resoldre situacions conflictives. Molts pares s'han convertit en factors de risc més que de protecció de l'infant».

En la mateixa línia el consultor digital Francesc Grau, autor del llibre "Tot el que heu de saber sobre Internet abans que els vostres fills", va insistir que «en educació digital, l'arma més gran que tenim els pares és el nostre exemple». A més, va apostar per exercir un paper actiu en el control dels dispositius mòbils que tenen joves i adolescents mentre siguin menors d'edat perquè «hi ha un perill real darrere de la tecnologia, i les dosis les hem de mesurar nosaltres».


Francesc Fernández va advertir que algunes enquestes apunten que «els nens tenen el primer accés a la pornografia amb 8 o 9 anys», amb el perill que això comporta perquè «els nostres adolescents veuen com a normals i naturals conductes sexuals que es repeteixen en vídeos pornogràfics».

Per a Pere Cornellà, en l'educació dels fills, tant en tecnologia com en altres àmbits, el que és important és aconseguir trobar l'equilibri entre el control i la confiança, però admet que és un objectiu difícil d'assolir.

Grau va recordar que "la preocupació de controlar el temps de pantalla no hi era quan nosaltres erem petits amb la televisió, sobretot perquè els continguts que oferia, amb poca oferta, passaven pel filtre d'uns editors que controlaven que allò que s'emetia fos adequat per al públic infantil. Això no passa ara amb els dispostius mòbils, on a través de diverses aplicacions els nens poden arribar molt fàcilment a continguts poc adequats per a la seva edat".

Per la seva banda, Estel Masferrer, optometrista i especialista del sistema visual a VistaOptica, va alertar dels efectes de la llum blava dels mòbils i va aconsellar l'ús de filtres i la necessitat de fer revisions periòdiques per cuidar la salut visual. «A llarg termini, el més probable és que hi hagi problemes a la retina. A curt termini, són freqüents els ulls irritats, picors, vermellor, cansament visual, mal de cap, etc. Hem de vigilar tots, nens, adolescents i adults, però especialment els més petits perquè el seu diàmetre pupil·lar és més gran i entra més llum. Això fa que les molèsties arribin abans».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook