Trenta de la quarantena de nois extutelats de la Generalitat expulsats dels centres on estaven als 18 anys i que ara «malviuen al carrer» -a Girona, tot i que han passat per altres poblacions- s’han tancat indefinidament a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG per visibilitzar la seva realitat, fer una proclama contra el racisme, denunciar la persecució policial i exigir a les administracions que els garanteixin drets fonamentals, sobretot el de treballar.

L’acció, pactada amb la Universitat i promoguda per l’Espai Antiracista Salt-Girona i la plataforma Girona Acull, va començar dilluns a la tarda i té el suport d’organitzacions socials com la Coordinadora d’ONG Solidàries o la Fundació SER.GI, entre d’altres.

L’oficialització de la tancada s'ha fet aquest dimarts a la tarda al pati de la facultat que els acull, a banda i banda del qual hi ha les aules on dormen, i els encarregats de posar veu a les demandes van ser dos joves que van migrar sols: en Hatim Coucou i la Yamna Amer. «Hem fet la tancada perquè la gent ens entengui, els joves al carrer volen estudiar i tenir un permís de treball, i molts surten dels centres sense formació ni oportunitats», ha dit ell abans d’afegir: «lluitem perquè acabi el racisme; que estiguin al carrer no vol dir que siguin delinqüents, són immigrants».

Tant Cocou com la seva companya segueixen dins el sistema de protecció perquè, tal com han indicat, en el seu cas i en el de molts altres sí que ha funcionat. «Però per a molts, no», lamenta Amer, qui remarca que «demanem poder treballar i tenir un projecte de vida a Catalunya, viure sense discriminació racista ni estigma policial». Mentre ells parlaven, una dotzena de participats en la tancada sostenien una pancarta amb l’afirmació «Sense treball no hi ha futur».

Yamna Amer ha apuntat que «el problema de fons» és «la qualitat dels centres» -la majoria a càrrec d’entitats privades a les quals la Generalitat trapassa la gestió dels serveis-, ja que, tal com s'ha exposa durant l’acte, que funcioni o no acaba depenent dels seus responsables i professionals.

La noia ha llegit el manifest «de la tancada per drets de joves migrants», que conté reclamacions per a la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA), el Departament de Treball, els Mossos d’Esquadra i altres cossos policials, l’Ajuntament de Girona, el Govern espanyol i els consolats dels països d’origen, especialment el del Marroc.

El portaveu de l’Espai Antiracista, Mostafà Shaimi, ha argumentat que casos com els dels integrants de la tancada demostren el fracàs del sistema de protecció de menors, perquè «no fomenta l’autonomia ni la inserció sociolaboral»; un sistema -ha afegit- «que protegeix, però al mateix temps vulnera drets».

El carrer «destrossa qualsevol vida»

Shaimi ha alertat que «passar moltes nits al carrer destrossa qualsevol vida» i que, després de treballar mesos amb el col·lectiu de joves estrangers desemparats, van arribar a la conclusió que la prioritat era resoldre l’habitatge. De fet, són diverses les entitats gironines que troben famílies d’acollida per als expulsats del sistema i l’activista va posar en dubte la manca de recursos per atendre’ls. «Ni la Generalitat, ni els ajuntaments, ni la Diputació... no poden donar resposta a quaranta nois?», s'ha exclamat.

Mostafà Shaimi ha explicat que l’expulsió es produeix quan els joves cometen «errors -com el del que van fer fora la setmana passada perquè duia un tros d’haixix a la butxaca- pels que paguen un preu molt alt». L’allargament de les mesures de protecció més enllà de la majoria d’edat va lligada a la firma d’un contracte, qüestionat pel sector social perquè entén que no respon a criteris educatius.

Tot i que la Generalitat ja s’hi ha posat en contacte, els promotors de la tancada afirmen que la mantindran fins que els donin una solució i que això passi, va dir Shaimi, «és una qüestió de voluntat política». «Tancada per drets», tal com s’anomena el moviment, fa una crida a la col·laboració econòmica de persones a títol individual o organitzacions.