Una investigadora d'un grup de recerca de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG) ha denunciat públicament haver estat víctima de discriminació laboral . En un comunicat publicat a través de les xarxes socials, la dona assegura que ha trencat el silenci i la por després «d'anys de sentir-me aïllada, menystinguda i menyspreada al meu lloc de treball» per part dels dos directors del seu grup de recerca.

El conflicte hauria començat deu anys enrere per part del director del grup i d'un company que també va esdevenir posteriorment el seu superior jeràrquic. La denúncia pública arriba després que l'afectada, com a treballadora agregada interina, hagi vist perduda la plaça a la qual optava en un concurs que finalment ha guanyat d'un dels presumptes assetjadors, i de fet l'afectada afirma que l'objectiu últim era que abandonés el seu lloc de treball. En perdre el concurs, també ha perdut la seva condició de personal docent i investigador (PDI) i actualment treballa com a professora associada amb un contracte temporal. Ha perdut complements salarials, la seva condició de coordinadora de dobles graus del deganat de la Facultat de Ciències així com els seus mèrits acadèmics.

L'afectada sosté que durant el temps que han treballat plegats no ha tingut oportunitats ni ajuda per poder progressar científicament: «M'he sentit discriminada i ignorada», assenyala, i sempre en «detriment» del company a qui el director «afavoria». En aquest context, subratlla que tot i haver liderat un grup de recerca, mai va tenir l'oportunitat de liderar cap projecte o tesi doctoral «malgrat la meva insistència».

Per tal que deixés la feina, els responsables del grup li haurien impedit liderar el seu propi grup de recerca. «Fins i tot aquells àmbits de recerca que he aconseguit impulsar pel meu compte (...) han estat apropiats o se m'ha apartat deliberadament» per part dels dos responsables. La denunciant concreta que ha arribat a un punt que ni li dirigien la paraula, la ignoraven en públic i no la informaven ni de les qüestions més bàsiques, desconeixia sempre les activitats, les noves incorporacions i no tenia accés al material de laboratori, als recursos econòmics col·lectius, als congressos i conferències. Precisament, denuncia que pel fet que les ajudes es canalitzen a través de cada grup de recerca, pràcticament tota la seva recerca feta als Estats Units l'ha hagut de finançar amb els seus propis mitjans econòmics.

Concurs «lligat i ben lligat»

En el comunicat, la investigadora indica que feia temps que pensava prendre mesures legals contra els dos responsables, però que no ho va fer per por a represàlies i perquè confiava que el «turment» s'acabaria un cop obtingués la plaça a la qual optava i que feia deu anys que ocupava interinament. Amb tot i contra tot pronòstic, ja que li havien «assegurat» que la plaça seria seva, va haver de competir amb el superior, que per perfil professional ja tenia permanència, i va guanyar la plaça. L'afectada assenyala que «hi havia dedicat deu anys d'experiència i havia dissenyat les assignatures per les quals sortia el concurs», acreditant formació específica. En canvi, l'altre aspirant «no va necessitar acreditar res, estava tot lligat i ben lligat».

Per últim, la investigadora fa una crida a visibilitzar una lluita de «moltes persones i sobretot dones» que pateixen situacions com la seva a les universitats públiques catalanes.

La UdG, al corrent

La Universitat de Gironaen casos de conflictes laborals. En aquest sentit, l'afectada ha efectuat una denúncia interna i ha aportat documentació i testificals probatòries. Tot i que el cas està sota confidencialitat, si la institució veiés indicis, hauria de formar una comissió instructora i com a últim pas, prendre mesures legals i sancionar els presumptes responsables de l'assetjament laboral.

La filial del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a la UdG va criticar a través de Twitter que, encara que s'hagin activat els protocols d'assetjament laboral, «no tenim constància que s'hagi obert el d'actuació per situacions d'assetjament per raó de sexe, gènere o sexualitat», com denuncien que és el cas.