Els efectes del temporal GloriaGloria encara s'arrosseguen, i d'això en són testimonis els qui fa més d'un mes que busquen vies alternatives al passallís de Sobrànigues -que connecta el terme municipal de Sant Jordi Desvalls amb el de Flaçà per sobre el riu Ter-, ja que aquest pas està tancat preventivament des de llavors.

«Restem a l'espera d'un dictamen tècnic que garanteixi la seguretat del trànsit tant de persones com de vehicles per sobre el passallís», informa el web oficial del consistori de Sant Jordi Desvalls, terme municipal de Sobrànigues.

«Els veïns s'estan posant nerviosos», va explicar a Diari de Girona un resident de Sobrànigues, que es veu obligat a fer cada dia la volta per Verges per anar a treballar a Flaçà. «Ens veiem molt limitats», va assegurar, al·ludint també a les recorrents inundacions que inhabiliten la passera. De fet, s'han donat casos en què els veïns desafien les mesures de precaució, trenquen les barreres i deixen el passallís obert durant uns dies fins que es tornen a arreglar. Fins i tot, més de 200 veïns de municipis de la zona s'han organitzat en un grup de WhatsApp anomenat «Aixequem la barrera» per estar-ne al cas.

«Ens han trencat les barreres repetides vegades», va afirmar a aquest diari l'alcalde de Flaçà, Joan Adroher, que es va fer càrrec de la necessitat d'aquest pas com a «cordó umbilical» de la zona, més enllà del seu terme municipal. «Entenem perfectament l'interès dels veïns, que és el nostre també com a ajuntament», va subratllar. Ara bé, Adroher va lamentar que els usuaris facin prevaldre «l'interès d'aconseguir de manera immediata» poder passar pel passallís que no pas la seva seguretat. En aquest sentit, va recordar que en aquest tram de carretera han mort, en el passat, tres persones ofegades. «Quan decidim que es pugui passar serà perquè hi haurà garanties», va assegurar.

Els ajuntaments de Sant Jordi Desvalls i Flaçà es reuneixen aquest migdia amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Diputació de Girona per valorar la seguretat d'aquesta infraestructura feta el 1985 i si calen o no actuacions, ja que ara hi ha esquerdes i desnivells, i la força del cabal va arrossegar els elements de protecció fins a Colomers.