Si els xinesos, que en la seva llengua tenen 36 sinònims del verb «treballar» i els he vist aguantar amb un somriure les envestides de piquets en totes les vagues sense abaixar ni un mil·límetre la persiana, tanquen negocis per por al coronavirus, és que la cosa pinta malament. Entre 7 i 8 bars i restaurants xinesos de la ciutat de Girona han tancat les portes aquesta setmana, i segons ha pogut saber aquest diari, durant els propers dies la tendència augmentarà. «Millor perdre els diners que la vida», és la frase que corre entre els xinesos gironins, qui sap si és un proverbi xinès posat al dia.

Ara bé, la gran pregunta és per quin motiu són precisament els xinesos els que més por tenen al contagi, fins al punt de preferir tancar els establiments comercials? Segons va explicar a Diari de Girona el propietari d'un bar que continua obert però manté contacte amb compatriotes que ja han tancat, és perquè ells saben «de la gravetat d'aquesta epidèmia». L'home, que prefereix mantenir-se en l'anonimat i al que anomenarem Siau com homenatge al xinès coprotagonista de La aventura del tocador de señoras, d'Eduardo Mendoza, explicava ahir que els que han tancat portes no són nouvinguts, sinó xinesos que fa anys que viuen i treballen a Girona. En Siau assegura, a més, que la setmana vinent continuarà el tancament d'empreses, ja més enllà dels bars i restaurants: basars, perruqueries, etc. «A mesura que hi hagi més casos de malalts a Girona, s'aniran tancant més negocis», augura.

-I vostè?

-Ja ho veurem, el que tinc clar, i com jo molts dels meus compatriotes, és que la línia vermella serà el tancament d'escoles. Serà el senyal que nosaltres també hem d'abaixar persianes- explica en Siau en un perfecte català.

Els tancaments no són permanents sinó temporals, en espera que aparegui un medicament i la crisi sanitària remeti. Tanmateix, més o menys la meitat dels empresaris xinesos de Girona que han tancat han marxat a la Xina.

Desconfiança en la sanitat

A banda de la por al contagi d'una malaltia que ells creuen més greu del que aquí s'explica, hi ha un altre factor, que revela a Diari de Girona un altre empresari xinès de la ciutat. «La sanitat espanyola no funciona gaire bé, no ens en fiem», assegura aquest altre xinès, a qui anomenarem Ming en honor a la porcellana, perquè en Mendoza no té més protagonistes xinesos. «És una malaltia molt complicada, i alguns han preferit anar-se'n a la Xina, on l'epidèmia es controla molt millor», indica.

A banda de tancar els establiments, els xinesos gironins fa dies que van als supermercats a acaparar aliments i objectes de primera necessitat per si arriba el cas que han de quedar-se confinats a casa. Ho explica en Siau, que aprofita per insistir que com més casos apareguin a Girona, més negocis tancaran ells.

Els negocis, per cert, estan notant també els efectes del coronavirus. Si bé els negocis petits no han experimentat descensos gaire notables en la facturació, hi ha restaurants de més envergadura que estan facturant un 25% del que facturaven l'any passat en aquest mateixa època. Si al començament d'aquesta crisi la raó per què la gent evitava anar als restaurants xinesos era la por a agafar el coronavirus a causa del menjar o dels treballadors -per més que fes anys que no trepitjaven el seu país-, ara és simplement per evitar llocs on s'aglomera altra gent. A Barcelona i Madrid, ciutats més grans, el descens de clientela ha sigut percentualment més elevat.

«Girona és una ciutat petita, i la preocupació es fa més patent entre la comunitat xinesa, perquè tots ens coneixem», reflexiona en Siau, que recorda que la malaltia «es contagia amb molta facilitat, i pels bars passa molta gent».

«Els diners venen i van, però de vida només en tenim una», assegura en Ming, amb una variant del que, ara ja n'estic segur, deu ser per força un proverbi xinès.