08 de març de 2020
08.03.2020
Diari de Girona

El feminisme abans del «me too»

08.03.2020 | 01:00
El feminisme abans del «me too»

Una antologia de textos de mitjan segle XIX i el XX reivindica una trentena de dones catalanes significades amb el moviment feminista

El feminisme a Catalunya no va néixer ahir», tot i l'impuls que el moviment Me too li va donar el 2017, tal com reivindica i argumenta la periodista i directora de l'Observatori Cultural de Gènere Maria Àngels Cabré en una antologia de textos de dones i col·lectius catalans escrits entre mitjans del segle XIX i finals del XX. La selecció inclou trenta-tres escriptores –la majoria de les quals són o van ser activistes, algunes d'elles sobradament conegudes, però d'altres pràcticament anònimes– entre les quals n'hi ha set de gironines o d'estretament vinculades a aquestes comarques.

L'autora –que viu al Baix Empordà des de fa vint anys– ha reculat fins a la segona meitat del segle XIX, quan «hi ha molta feina feminista» desconeguda. El llarg viatge de les dones acaba de publicar-se amb la voluntat d'erigir-se en una breu història del feminisme que s'explica a través de cinquanta textos individuals i col·lectius pensats com a manifestos. «L'herència feminista que hem resseguit al llarg d'aquestes pàgines –diu l'epíleg– ens recorda que van ser moltes les dones que van posar la seva consciència feminista al servei d'un futur millor».

Maria Àngels Cabré remarca que, tot i recórrer un segle i mig, la selecció de documents posa l'accent en dos períodes concrets: els anys trenta i els setanta del XX, «la conquesta dels drets de la dona durant la República i la seva reconquesta» a mesura que el franquisme moria. La directora de l'Observatori Cultural de Gènere, assagista especialitzada en dones, cultura i feminismes, aclareix que ha «buscat que sortissin els temes de cada època i que hi hagués dones anònimes». Val a dir que el llistat de noms inclou una excepció masculina, el sociòleg Juan Francisco Marsal (1928-1979), de qui es reprodueix un text del 1976 titulat «La mujer, tema radical».

Maria Josepa Massanés, «la degana de les poetes catalanes» –tal com se la descriu al llibre–, obre el recorregut amb el «Discurso preliminar» que va escriure el 1840 com a pròleg de l'obra Poesías, on afirma que «l'home no pot degradar-nos sense degradar-se, ni humiliar-nos sens petjar sa pròpia imatge». El camí fins a les acaballes del segle XX es fa a través de les paraules de Dolors Monserdà, Frederica Montseny, Anna Maria Martínez Sagi, Maria Aurèlia Capmany, Magda Oranich, Anna Maria Moix, Maria-Mercè Marçal o Teresa Pàmies.

La connexió gironina es concreta en set noms, un dels quals exemplifica la invisibilitat de moltes autores i activistes al llarg de la història: Maria Dolors Batlle, «una de les anònimes i amb molta contundència com a periodista» –diu Cabré–, de qui no es disposa informació; tot i l'existència de textos com les «Direccions feministes» publicades l'octubre del 1917 i que es recullen al llibre.

«Una peça gironina important» és Aurora Bertrana, indica l'autora. «Va fer grans coses, era un personatge viatger, modern, compromès que se n'anava a l'altra punta del món i ho explicava». Va oferir la conferència «El nostre feminisme» al liceu barceloní –detalla– i «va ser la primera presidenta del Lyceum Club, que incentivava la cultura i el feminisme. I la seva obra periodística i literària dels anys trenta és molt interessant». Una altra és Carmen Alcalde, l'única gironina viva de les dones presents al llibre –viu a Barcelona i té 84 anys– i un actiu reivindicat per Maria Àngels Cabré.

L'antologia també inclou Llucieta Canyà, de qui Maria Àngels Cabré en parlarà a la pròxima edició de la fira Indilletres de la Bisbal d'Empordà. L'autora ha comprovat la discussió al voltant de la figura de Canyà, a qui descriu com «un personatge controvertit i important de l'època» perquè, tot i que «va escriure sobre qüestions de dones, se'n va ocupar des de la perspectiva de la dreta»; «seria el feminisme més prudent i ortodox», afegeix. Una òrbita propera a la de la vergelitana Maria Perpinyà, qui «va col·laborar en les grans publicacions de l'època i estava al rovell de l'ou», a més de donar veu al feminisme en «un moviment preeminent, el catolicisme»; per l'autora, «és una persona encara per explorar a Girona».

De Salt és Teresa Pons, «una dona llibertària molt interessant de la qual s'ha parlat poc, una pionera», afirma Maria Àngels Cabré.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook