Hi ha moments que la gent té a la retina i un d'aquests és la gran nevada del 8 de març de 2010 i les seves conseqüències. Les principals i més recordades: grans gruixos de neu, dies sense llum i caos circulatori a la província de Girona. Des d'aquell març, no hi ha hagut cop nevada tan important.

Tot va començar un dilluns 8 de març. Aquell dia molts gironins pensaven que seria una «nevadeta» de postal, però en canvi es va convertir en un malson. Milers de ciutadans van estar durant una setmana sense electricitat perquè la xarxa elèctrica no va poder resistir els gruixos de neu. Hi ha zones de la província on es van arribar a acumular de 30 a 50 centímetres de neu. Fins i tot a la ciutat de Girona es van registrar gruixos d'uns 20 centímetres. La Selva i el Baix Empordà van ser les àrees més perjudicades.

El temporal de neu va deixar moltes torres elèctriques tombades i amb destrosses i prop de mig milió d'abonats -la majoria d'Endesa- van quedar-se sense electricitat. Hi ha sectors que van superar la setmana d'apagada.

Els generadors es van convertir en protagonistes en les poblacions més afectades, com Llagostera, Lloret de Mar o Cassà de la Selva. Els grups electrògens anaven molt buscats i fins i tot va haver-hi robatoris d'alguns en funcionament. Els ajuntaments també van haver d'habilitar equipaments perquè els ciutadans poguessin estar-s'hi i fer tasques bàsiques com ara dutxar-se perquè tenien casa seva a les fosques.

Arran de la nevada del segle, algun equipament també va dir prou i van patir destrosses. El sostre del pavelló de Quart va caure quan era buit i el sostre de la piscina coberta de Palafrugell també es va esfondrar, sense causar ferits.

Caos de trànsit

Els problemes, però, no van ser només de falta de llum, sinó que arran de la nevada es va sembrar el caos a la xarxa viària. El mateix dia 8, la gent volia tornar a casa el més aviat possible perquè no parava de nevar. Però no tothom tenia cadenes i, per tant, alguns vehicles van quedar entravessats a les carreteres. Les llevaneus no donaven l'abast i l'Eix Transveral, l'AP-7 o vies com la C-31 o C-65 van quedar col·lapsades. Molta gent va quedar atrapada a les carreteres i els ajuntaments més propers van habilitar els seus pavellons perquè la gent hi pogués dormir. A la Jonquera la situació va ser caòtica i, dos dies després de la nevada, encara hi havia cues de camions que arribaven als 20 quilòmetres.

A l'aeroport també es van cancel·lar vols i això va deixar imatges com la d'usuaris anant a peu amb les maletes al mig de la neu per tornar a casa o trobar un transport. El temporal també va anar acompanyat de mala mar però al litoral no va haver-hi problemes.

La tornada a la normalitat va ser dificultosa perquè tres dies després de la nevada encara hi havia moltes carreteres tallades, no hi havia classes ni tampoc transports escolars. A més, molts centres d'atenció primària van quedar sense electricitat i telèfon i alguns hospitals van suspendre alguns serveis. El dijous dia 11 va arribar la tragèdia, una dona va morir a Ultramort per intoxicació de monòxid pel generador de gasoil que tenia a casa.

El primer intent de tornada a la normalitat va ser una setmana després, quan Endesa va aconseguir reflotar el sistema elèctric amb generadors. Però alguns centenars d'abonats no van tenir llum fins al cap de deu dies de la nevada. Els dies posteriors als fets molts ajuntaments van assegurar que s'havien sentit abandonats. El malestar es va traduir en manifestacions i crítiques d'experts per l'apagada, entre d'altres.