14 de març de 2020
14.03.2020

Girona suma fins a 448 denúncies per desaparicions durant el 2019

Tenen una caiguda del 25,5% en un any Els Mossos gestionen una mitjana de 365 casos mensuals a Catalunya i el 35% correspon a menors de 13 i 17 anys La policia demana presentar demandes amb més rapidesa

14.03.2020 | 01:21
El dispositiu de recerca d'un jove desaparegut a Sils que finalment va caure en una séquia i va morir.

Els Mossos d'Esquadra de la Regió Policial de Girona van gestionar el 2019 fins a 448 desaparicions. Això representa més d'una cada dia. Es tracta d'una xifra que es mantenia més o menys estable en els últims dos anys però el 2019 ha patit una reducció de més del 25%. Aquesta davallada en el nombre de denúncies es pot comprovar amb les dades de 2018: 601 denúncies i les de 2017, amb 568 casos.

La davallada, però,, no vol dir que no cal estar en alerta per aquest tipus de fets sinó que els Mossos d'Esquadra recorden que és clau denunciar com més aviat millor per tal d'activar els recursos necessaris. Aquesta setmana es va realitzar un acte institucional del dia de les persones desaparegudes on el cos policia va insistir que en cap cas és cert que la denúncia s'hagi de presentar 24 hores després de la desaparició. Així mateix, és important que quan la persona ha estat localitzada es comuniqui a qualsevol comissaria de Mossos per donar-la de baixa.

Entre les desaparicions més habituals en l'actualitat hi ha la de menors d'edat. El cos policial rep moltes denúncies de pares perquè no saben el parador dels seus fills. Sortosament, la majoria d'aquestes acaben amb el retorn o la trobada dels joves. Altres casos que també ocupen sovint moltes hores i dies en dispositius són les desaparicions de gent gran.

Del total de desaparicions registrades el 2019 a Catalunya, s'ha de destacar que un 35% corresponen a menors d'entre 13 i 17 anys -sis de cada deu eren dones- i un 5% són majors de 65 anys -set de cada deu eren homes. Analitzant el perfil de les 2.528 persones adultes desaparegudes (entre 18 i 64 anys), es constata que un 63% pateix algun tipus de malaltia mental i un 86% és reincident. La majoria de persones es van localitzar al mateix lloc que havien desaparegut i majoritàriament van retornar de manera voluntària.

També es produeixen desaparicions de tipus criminal i els Mossos des de l'any 2010 disposen d'una Unitat Central de Persones Desaparegudes, està especialitzada en desaparicions d'aquest àmbit. Des de llavors han treballat 32 casos a tot Catalunya, dels quals 20 van resultar ser homicidis amb posterior ocultació de cadàver que s'havien fet passar per desaparicions, tres van ser detencions il·legals de dones en casos de matrimonis forçats, tres a suïcidis i sis a marxes voluntàries no comunicades per diferents raons.


Doble crim de Susqueda

Aquí hi ha, per exemple, el cas dels dels dos joves del Maresme que van desparèixer el 24 d'agost del 2017 al pantà de Susqueda. Després de trobar-ne els cossos, la policia va poder acreditar que havien patit una mort criminal. A principis de 2018 es va detenir el presumpte autor del doble crim, un veí d'Anglès, Jordi Magentí. El jutge, però, finalment el va deixar en llibertat a finals d'any 2018 en considerar que no hi havia prou proves que l'incriminessin.

Pel que fa als casos oberts que té la Unitat, n'hi ha almenys un a la província de Girona i es remunta al 2012, quan es va localitzar a Begur el cos d'un home decapitat. Dos homes que buscaven ferralla pels marges del carrer que baixa a la platja de Sa Riera de Begur van ser els que van trobar el cadàver.

El cos no estava sencer, faltava el crani, que va ser trobat l'endemà amb l'ajuda dels Mossos. La víctima mortal es va confirmar que era l'empresari alemany Rudolf Meurer, desaparegut a Pals el febrer de 2012. De moment no se sap qui el va matar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook