Un professor anomenat coronavirus

1. La salut del Planeta és també la nostra salut. La transmissió del coronavirus pot haver-se iniciat, segons la hipòtesi més plausible fins al moment, en el consum d'un mamífer protegit i venut il·legalment per a la cuina i la medicina tradicional asiàtica. Es tracta d'un animal que en comptes d'estar vivint tranquil·lament al bosc, acaba en un mercat d'alimentació per ser utilitzat en una gastronomia cara i poc saludable i en uns usos tradicionals mèdics no contrastats ni creïbles. Estem destruint hàbitats i espècies que en el futur ens acabaran passant factures similars o pitjors si no aprenem la lliçó. El canvi climàtic acompanyarà aquestes factures, contribuint al desplaçament d'animals d'origen tropical i de noves malalties associades a ells. La salut del medi ambient no és diferent de la salut de les persones: són dues cares de la mateixa moneda. No us creieu els que us diuen que la destrucció o contaminació del mar i de l'aire a la Xina no ens importa a Catalunya: vivim tots i totes sota el mateix sostre i ens banyem a les mateixes aigües malgrat que ens agrupem en «tribus». Cal adoptar una gestió integrada i global de la salut ambiental i humana.

2. El coronavirus és el que passa quan ignores la ciència. Aquesta frase, escrita per un columnista del diari The New York Times, és de vital importància per entendre la magnitud de la tragèdia. Tot i els grans avenços científics del darrer segle, estan proliferant a molts indrets polítics que no creuen que existeixi el canvi climàtic, que pensen que fumar o beure alcohol no és tan problemàtic com sembla o que els preservatius no són efectius contra la sida, o que volen disminuir la normativa ambiental (o que tenen por de fer-ne de nova). Cal explicar més ciència als ciutadans per formar esperits crítics. La divulgació científica està mal valorada arreu, inclòs dins el món acadèmic, on té molt poc pes dins els currículums dels investigadors. Cal invertir molt més en recerca científica. Després de la crisi econòmica del 2008, s'han produït retallades importants en els pressupostos d'universitats i centres de recerca públics. La precarietat laboral dels joves científics i científiques és ja crònica; es continua invertint més en despesa militar que en ciència i, quan arriba l'enemic comú (avui el coronavirus, demà serà un altre), ens adonem sobtadament que no estem prou preparats.

3. La prevenció és tan o més important que el tractament. Els diners destinats a la ciència es reparteixen malament, amb una visió a curt termini que prima la curació i l'emergència (pel rendiment econòmic que comporta a curt termini) davant la prevenció (que va de la mà de la recerca fonamental i dels rendiments a llarg termini). La recerca sobre els coronavirus ha estat mal finançada en detriment d'altres malalties que són més rendibles a curt termini. Com que les epidèmies més recents s'havien limitat principalment a països «pobres» de l'Àfrica (com el cas del virus de l'Ebola), no s'hi ha destinat prou esforços. Podem afirmar el mateix sobre els nostres oceans, boscos, rius i medi natural en general. Les emissions de diòxid de carboni, els plàstics (inclòs els microplàstics), el canvi climàtic, els contaminants i la sobreexplotació del recursos són perills per a la nostra salut que emmascaren els beneficis que el medi natural ens aporta en forma d'aliments saludables o de llocs on practicar activitats d'esbarjo beneficioses per a la salut física i mental. Les grans empreses farmacèutiques han de continuar descobrint nous medicaments per a curar malalties com el càncer, la diabetis o la fibrosi quística, però s'ha impulsar molt més la prevenció de la salut humana i la del nostra planeta, que van i aniran cada cop més entrelligades.