El Govern no pot presumir de contenció vírica ni viril, donat l'extraordinari nombre de contagis en el seu si i l'enfrontament registrat dissabte, durant gairebé vuit hores, entre un Pablo Iglesias en quarantena i un Pedro Sánchez a la quarantena. El Consell de Ministres és l'entorn més contaminat pel coronavirus del planeta, la qual cosa planteja dubtes sobre la seva tasca de contenció. Si a més la reunió s'allarga per sobre de tota durada raonable, es multiplica el risc de transmissió en cascada del Covid-19. Les mirades de Sánchez a Iglesias anaven més enllà de l'enfrontament ideològic, amb un ingredient biològic.

L'absència de contenció s'ha pogut veure també en la baralla dins el gabinet per la naturalesa de les mesures econòmiques. El president va comparèixer llastat per l'enfrontament, i no va aconseguir presentar la magnitud d'una amenaça que justifiqués mesures extremes. Es va mostrar inquiet, però també inquietant. Va oblidar que no es pot predicar calma quan s'està dictant un estat d'alarma.

Sánchez va transmetre l'Estat d'Alarma, en més d'un sentit. Semblava autènticament alarmat. En aquests dies s'ha escoltat malalts de virus explicant la seva peripècia amb millor ànim que el president de Govern, potser afectat pel vint per cent de contagiats en el seu executiu. Sense anar més lluny, el coronavirus ha intensificat el vigor de la ultradreta moderada d'Ortega Smith.

El president de Govern va millorar com sempre quan es va traslladar dels aspectes burocràtics, i no diguem microbiològics, a l'establiment d'un vincle directe amb els ciutadans. És un polític de contacte, encara que aquest terme hagi estat prohibit per l'epidèmia. Sánchez ni tan sols sap que va existir un antecedent d'Estat d'Alarma, per frenar el 2010 la rebel·lió dels controladors aeris, molt més poderosos que un coronavirus.

L'agenda de l'Estat d'Alarma no ajuda a defensar la seva implantació. S'anuncia un divendres davant l'avançament de Portugal, es posa en efecte en un dissabte interminable, amb la qual cosa queda endarrerit respecte de les mesures de França, i no quedarà rematat fins al consell de ministres de demà. L'esprintador Rubalcaba va ser més ràpid fa una dècada.

Sánchez i tanca Espanya ha dictat un Decret d'Alarma de mínims, un Wuhan llatí. A les limitacions de desplaçaments, les mesures que més afecten als ciutadans fins que els toqui pagar les conseqüències econòmiques de l'epidèmia, s'han disposat més excuses que autoritzen a sortir de casa de les que preveu una persona en la seva vida cotidiana. Posat de l'inrevés, no hi ha un sol trajecte urbà que no pugui ser justificat en posar-li com a meta un abastiment de menjar o de combustible, una farmàcia o la cura d'un familiar necessitat.

Aquesta aparent perversió del confinament no és una crítica, sinó un aspecte a agrair d'un Decret que posa correctament l'accent en les aglomeracions, abans que en els desplaçaments. Subsisteix el dubte sobre quins plans pot fer un turista que s'atreveixi a viatjar aquests dies a Espanya, i que ningú s'atreviria a rebutjar. En definitiva, la independència vírica decretada per Torra divendres va obligar a Sánchez a defensar la seva recentralització epidemiològica.