17 de març de 2020
17.03.2020

Cantallops: confinament en un micropoble

Una única botiga garanteix el subministrament d'aliments als veïns d'aquest poble de l'Alt Empordà · S'han quedat sense metge i la farmaciola només obrirà per recollir comandes un dia a la setmana

17.03.2020 | 00:11
Cantallops: confinament en un micropoble

Els carrers de Cantallops ahir eren més solitaris que mai. La pluja hi acompanyava. Amb poc més de 300 habitants, està considerat un dels micropobles de Catalunya, i el confinament decretat pel Govern era ben visible. La plaça del Fort, centre neuràlgic del poble, era deserta i al parc infantil no s'hi veia ni una ànima.

Els dos bars del nucli urbà estan tancats, al dispensari no hi ha metge i concentra les visites mèdiques al CAP de la Jonquera, tot i que es mantenen les cures a domicilis.

A més, la farmaciola, que obria dos dies a la setmana, ara només ho farà un i amb restriccions: només se serviran medicaments sota comanda i s'entregaran a través d'una finestreta. Davant d'aquesta situació, la botiga El Rebost de Cantallops és l'únic punt de trobada entre veïns, deixant, això sí, els dos metres de distància recomanats.

El dilluns és l'únic dia que el local tanca, però a l'entrada llueix un cartell que adverteix de la distància de seguretat, l'entrada progressiva de clients i en el qual es demana paciència per la creació de cues. La seva propietària, Sònia Barragan, que ahir va dedicar la jornada de descans a gestionar els proveïdors de mercaderies, diu que l'eufòria per les compres també es va deixar notar al poble. Ho constata l'Antoni, de 85 anys i veí del municipi. «Amb l'alimentació no hi ha hagut cap problema i no ens barallem a l'hora d'anar a comprar, com han ensenyat que passa en algunes ciutats», explica.

Forta xarxa veïnal

Precisament, la particularitat de municipis com Cantallops és la forta xarxa veïnal, que a les ciutats és pràcticament inexistent. Amb un alt nivell de població envellida i en ser aquesta població de risc, des de la botiga s'han ofert a lliurar comandes a domicili per a què les persones d'edat avançada puguin continuar el confinament. «Fins i tot se'ns han ofert particulars per fer de voluntaris a l'hora de repartir les comandes», destaca Sònia Barragan. El Rebost de Cantallops fa un any i mig que està obert, després d'uns anys d'impàs en què el municipi es va quedar sense cap botiga.

«Els pobles tenen un valor afegit en moments difícils com els que estem vivint», explica l'Enric, un altre veí del poble. «Aquí la realitat et permet sortir a passejar els gossos i arribar fins a l'hort», diu. Però la majoria de veïns viuen el confinament «enganxats» als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, tal com explica l'Enric. Hi coincideix la Margarita, una altra veïna de Cantallops, qui, a més, afegeix que les hores mortes les dedica a cuinar.

«Quan acabi tot plegat, ens haurem engreixat tots», bromeja. En el seu cas, conviu amb el seu pare de 97 anys, que a més és la persona més gran de Cantallops. «Avui teníem visita mèdica a l'hospital, però no era urgent i he decidit anul·lar-la. Ens han donat hora per al mes de maig», explica, seguint la recomanació del Departament de Salut.

El confinament s'aplica a tots els ciutadans, visquin en pobles rurals o en ciutats, però les limitacions d'un poble són majors. Ara, els cantallobencs no tenen metge al poble si no és per cures a domicili i la compra de medicaments també s'ha limitat.

L'Ajuntament també ha hagut de tancar l'atenció al públic, tal com explica l'alcalde de Cantallops, Joan Sabartés. Tot i això, en un poble petit «ens coneixem tots» i els membres del Govern municipal estan a disposició de qualsevol veí perquè els truquin en cas de necessitat. «Els veïns porten el confinament amb molta responsabilitat, n'han pres consciència», destaca.

Una opinió compartida des de l' Associació de Micropobles de Catalunya, en la qual Cantallops hi està adherit. «En un poble la gent fa més cas a les recomanacions de l'adminsitració», diu el vicepresident de l'ens, Xavier Camps, i també alcalde de Palau de Santa Eulàlia. Camps assegura que la limitació de recursos és una complicació afegida, però destaca que els micropobles «han reaccionat molt més ràpid i són de més bon gestionar». 

Així, destaca el teixit social i veïnal dels municipis. «En moments complicats, t'adones de perquè t'agrada viure en un poble. «Les iniciatives de suport són moltes i un per l'altre ens ajudem», constata Camps. 

 
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit