Quan el gironí Quim Ruscalleda va emprendre el vol cap a Vietnam el 7 de març amb l'expectativa d'estar prop d'un mes creuant de punta a punta el país asiàtic amb un parell d'amics, ho va fer amb tranquil·litat. És estudiant universitari i era el primer viatge llarg que feia i s'ho tenien ben estudiat des de feia un mes. Un cop allí, es van trobar un país on les mascaretes hi són habituals per la pol·lució de les ciutats, però només d'arribar, els van fer la prova de temperatura pel coronavirus.

Els primers dies els van passar sense incidències, mentre seguien les novetats d'aquí i comprovaven que s'anaven engegant totes les alarmes. De moment, feien broma: «Ens dèiem que estaríem més segurs a Vietnam que allà». Al cap d'uns dies, però, es van començar a preocupar perquè es trobaven llocs tancats. «A alguns pobles no ens deixaven entrar per venir d'Espanya», conta. Quan van arribar a la turística zona de Sa Pa, i la van trobar pràcticament buida, tot indicava que el viatge es podia interrompre. I així va ser. Uns deu dies després d'arribar, a menys de la meitat de les activitats previstes realitzades, van decidir tornar cap a casa: «Es van començar aïllar províncies, a Vietnam les mesures que s'anaven aplicant eren molt més radicals que aquí. També ens arribaven vídeos d'un grup d'espanyols de WhatsApp on s'anaven informant de tots els incidents, que de fet era la nostra única font d'informació», narra. «De fet, fent un Tour vam passar per un poble on hi havia estrangers confinats pel coronavirusbotigues tancades, rètols on s'anunciava la quarantena...», recorda.

Llavors va començar un periple de cinc dies buscant la manera de tornar a casa. «Vam trucar a l'ambaixada i la vam trobar tancada, i al consolat l'únic que ens deien era que si podíem, que marxéssim», relata Ruscalleda. «Però ningú ens deia com ho havíem de fer, ni ens ajudaven a fer-ho». Van contactar amb l'agència de viatges que els va gestionar el vol i amb diverses aerolínies, sense resposta. «Encara estem esperant», ironitza. Una de les seves principals pors, més enllà que poguessin quedar atrapats a Vietnam, era que no poguessin moure's de Doha, a Qatar, ciutat d'escala del viatge que té un nivell de vida molt més elevat. «Vam estar dies angoixats, em costava molt dormir, ens sentíem sols i abandonats a Vietnam, només que ens haguessin donat una mica d'informació ens hauríem relaxat una mica», explica el jove. Qui va donar-los una sortida va ser finalment l'aerolínia Qatar Airways on havien d'agafar el vol de tornada. Amb molts entrebancs, aquest dilluns van aconseguir parlar amb una treballadora que els va oferir un canvi dels bitllets pagant una taxa de 1.200 euros al·legant que els avions anaven molt plens i que hi havia cua. Amb tot, van aconseguir rebaixar la taxa a 230 euros per cap, i finalment van poder agafar un vol aquest dimarts cap a casa, que de fet, «no anava pas ple».

Des de l'altra banda del planeta, les famílies també va patir angoixa i «sobretot abandonament», tal com denuncia Elvira Àlvarez, mare d'en Quim. «Vaig estar dies trucant moltes ambaixades i al Ministeri d'Exteriors i vaig contactar per xarxes socials a diferents polítics catalans, preocupada per si s'arribaria a tancar l'espai aeri, i ningú em va contestar», denuncia. «Quan en Quim em va dir que li demanaven més de 1.000 euros per tornar, vaig dir-li que pagués el que fos, però que tornés», conclou.

Banyolins al Marroc

Un grup de Banyolins que viatjaven al Marroc també van viure un periple per tornar a casa. En el seu cas, van trobar-se totes les vies de sortida tancades i la suspensió de vols a Espanya. Van poder tornar des de Ceuta, agafant un ferri fins a Algesires.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus