El confinament a pobles gironins: xats veïnals, comandes per telèfon i compres per a la gent gran

A Maià de Montcal (Garrotxa), l'ajuntament fa les comandes de medicaments per telèfon i l'agutzil els va a comprar. A Sant Martí de Llémena (Gironès), l'alcaldessa M. Dolors Arnau va trucant les persones grans que viuen soles: «De moment tothom té de tot, però haurem d'acabar definint el servei perquè es faci amb totes les precaucions».

Sant Martí de Llémena, Juià, Campllong, Vilanant, Agullana, Rupià, Ultramort, Beuda, Maià de Montcal, Queralbs... Són només alguns exemples de pobles petits de la geografia gironina. En molts no hi ha farmàcies ni supermercats, sinó com a màxim botigues de queviures.

Aquí, el confinament obligat pel risc del coronavirus es viu a un altre ritme perquè qui més qui menys té pati o terreny per poder sortir a fora i esbargir-se. Però les dificultats són unes altres. Part de la població és envellida, són grups de risc i no poden sortir de casa. A més, a tot això s'hi afegeix que aquests municipis estan esquitxats de nuclis, disseminats i masies aïllades.

Per això, en molts pobles el confinament s'ha traduït en solidaritat veïnal a l'hora de garantir l'atenció als veïns més vulnerables. Ja sigui per dur-los menjar o medicaments. A Sant Martí de Llémena, l'alcaldessa ha trucat un per un els avis que viuen sols, per oferir-los ajuda per si els cal res. «De moment, tots em van dir que estaven bé; però com que suposem que la situació s'allargarà, haurem de veure com ho muntem", explica Arnau.»

Sant Martí de Llémena té 670 habitants. Estan repartits entre aquest nucli, el de Granollers de Rocacorba, el de les Serres i Llorà (que és on hi viu més gent). Aquí els que tenen cotxe ja estan acostumats a acostar-se fins al supermercat de Sant Gregori per fer la compra.

«Carreguem fort un dia a la setmana i ja està», explica l'Albert Coll, que torna de buscar el seu fill, en Marc. Ell i la seva parella són autònoms i continuen treballant. El confinament els ha trastocat part del dia a dia, però no tant els hàbits de compra. «Amb el nen ens ho anem combinant com podem; ell ja té clar que hi ha una grip molt forta i que no pot sortir perquè s'ha de vigilar el contagi", diu.»

A l'altra banda de la tanca

Però la mobilitat que té la família de l'Albert no la té la gent gran de Llorà. I ahir, sense anar més lluny, la mateixa alcaldessa va dur pomes i peres a un seu veí de 81 anys, en Jaume Margenat, que viu sol. Ho va fer protegida amb mascareta i li va passar la fruita des de l'altra banda de la tanca, guardant sempre les distàncies. «Sempre menjo una poma al matí i una pera per dinar però avui ja no en tenia», explica el veí. Aprofitant que tenia metge, pensava anar-ne a comprar però finalment s'ha suspès i no hi ha anat.

La família també l'està ajudant. Aquest dissabte confia que vindrà la seva filla, que sempre li porta menjar preparat per als propers dies. «Jo també tinc coses congelades, tinc el cofre (congelador) i sempre hi ha alguna cosa per menjar; encara no m'ho he acabat tot», afegeix.

Per la seva banda, l'alcaldessa admet que els veïns estan acostumats a anar a mercat com el de Girona o Amer i, els que treballen, aprofiten per anar al supermercat a indrets com Sant Esteve o Sant Gregori. «Ara és més difícil però farem el que podrem i si hem d'ajudar a anar a fer la compra i portar-la fins al portal de casa, ho farem».

Al municipi també han sortit voluntaris per ajudar a les persones més vulnerables. L'alcaldessa remarca que aquesta xarxa solidària és positiva però extremant les mesures de seguretat. «La solidaritat és molt bona però pot ser contraproduent» si no se segueixen les recomanacions, com ara deixar el menjar al portal per evitar contactes. És per això que demana que les persones que vulguin ajudar, primer ho comuniquin a l'ajuntament per whatsapp o correu i que, amb l'ajuda de la brigada i regidors, anar «tots a la una» i ben coordinats per poder arribar a totes les situacions de necessitat.

Llista de la compra per whatsapp i encàrrecs per telèfon

On tampoc hi ha botigues d'alimentació és a Riudaura (Garrotxa). El coronavirus, però, no ha alterat massa el dia a dia perquè des de fa anys que tenen una xarxa veïnal ben organitzada. A través d'un grup de whatsapp, els veïns escriuen el que necessiten i si algú ha d'anar a Olot al supermercat o a la farmàcia ho porta als que no hi poden anar. «Jo sé que demà baixaré a comprar i avui preguntaré si algú necessita res, sobretot el que demana la gent són productes frescos», explica la Mariona, una veïna del poble. Pel que fa al pa, tenen una furgoneta que cada matí (de dilluns a dissabte) es para a la plaça a vendre. És el mateix servei que tenien fins ara amb la diferència que ara els clients han de guardar més distàncies.

A Beuda (Garrotxa) no tenen cap botiga d'alimentació i els veïns es desplacen als pobles del voltant. Segons el seu alcalde, Bernat Sanz, el «desavantatge de viure en un poble petit s'ha convertit en avantatge amb el coronavirus» perquè la gent que hi viu ja està acostumat a no tenir botigues ni centres socials i fan vida a la masia. També continuen vetllant pels més grans que viuen sols perquè no els falti menjar ni medicaments. I la resta de veïns ja estan acostumats a tenir un bon rebost i a organitzar-se perquè en una situació normal tampoc baixen a comprar sovint als pobles propers.

A Maià de Montcal (Garrotxa) sí que tenen una botiga d'alimentació on els veïns poden fer la compra. Amb el coronavirus s'ha restringit el nombre de clients a dins però l'activitat és l'habitual. I en el cas dels medicaments per a la gent gran, l'Ajuntament agafa els encàrrecs per telèfon de veïns que no es poden desplaçar i és l'agutzil del poble qui s'encarrega d'anar amb les receptes a comprar-ho. «Això ens funciona molt bé», assenyala l'alcalde, Joan Gainza.

A Queralbs, un poble del Ripollès de cent habitants, només hi ha una botiga de queviures que també fa d'estanc. El seu responsable, en Cesc, explica que des de l'emergència sanitària han passat a rebre les comandes per telèfon i només obren un parell d'hores al matí perquè els clients ho vagin a recollir. Per extremar les mesures de seguretat, han decidit no cobrar en efectiu i estan fent llista amb la idea de passar comptes amb els clients quan tot això hagi acabat. «Per no entrar a remenar diners, anem prenent nota; coneixem tots els clients que tenim», afirma.

De moment, tenen suficient gènere per anar-los proveint. L'únic que ha canviat és que la carn la venen congelada i a porcions. Preguntat per si han viscut moments d'histerisme amb productes com el paper higiènic, el responsable assegura que al poble això no els ha passat. El que sí que han notat és que el fumador en comptes de comprar un paquet ara compra un cartró.

Càtering a domicili

L'Ajuntament de Verges (Baix Empordà) va engegar a finals de setembre un servei de càtering a domicili per fer arribar els àpats als veïns més vulnerables. L'objectiu era garantir una alimentació adequada i equilibrada a totes aquelles persones que, per la seva situació física o psíquica, tenen limitada la seva autonomia personal.

Els menús, supervisats per professionals en dietètica i nutrició i tenint en compte les necessitats, intoleràncies i al·lèrgies de cada usuaris, es reparteixen casa per casa. L'alcalde de la població, Ignasi Sabater, ha explicat que el servei es manté i que fins i tot aquests dies ha incrementat, adoptant totes les mesures de seguretat per evitar contagis.

Sabater remarca que Verges és un municipi amb un percentatge molt elevat de persones grans. Per això, des que es va activar l'estat d'alarma, l'ajuntament, en coordinació amb serveis socials i els serveis mèdics que hi ha al poble, contacten diàriament amb els veïns més vulnerables per garantir que tenen totes les necessitats cobertes.