21 de març de 2020
21.03.2020
Entrevista

Isaki Lacuesta: «Fa anys que el sistema sanitari està arrasat, el sosté a pols el personal»

Entrevistem el prestigiós director de cinema gironí, un dels molts contagiats per coronavirus

21.03.2020 | 01:13
Isaki Laucesta, en una imatge d'arxiu

Isaki Lacuesta, prestigiós director gironí de cinema, és un dels afectats per coronavirus.


Com es troba?

Adolorit. Faig vida de confinament. Bàsicament, em dedico a suar i a rentar les samarretes xopes. Rasco una mica la guitarra. He batut un rècord negatiu: fa dotze dies que no escric ni una línia.

Sap com ho va contraure?

Vaig cloure el Festival Punto de Vista a Navarra, el dia 7. Érem gent de trenta o quaranta nacionalitats. Em vaig posar malalt en tornar-ne, i de seguida ens van avisar que hi havia dos positius confirmats i una trentena de persones amb símptomes. Tot i que havíem estat en contacte directe amb infectats, ja no van fer-nos proves. Dimecres vam anar a l'hospital i, a la vista dels símptomes i l'historial, passo a ser positiu. Però sense fer el test: no tenen mitjans per fer-ne ni esperen tenir-los.

Satisfet del tractament rebut?

Ho he viscut com dues etapes diferenciades: tota la setmana passada, abans que declaressin l'alarma, em va frustrar molt no poder fer-me les proves. Em molestava i preocupava que fessin veure que estaven fent proves amb normalitat, quan vivíem el contrari. I em preocupava perquè els amics asimptomàtics tornats del Festival seguien anant a treballar, etc. La segona etapa comença amb la visita al Trueta, quan van declarar-me positiu: em van tractar de meravella, són uns professionals heroics.

Ha copsat en quina situació es troba el personal sanitari?

Em van emocionar molt. Tots saben que s'infectaran tard o d'hora, ho tenen claríssim. Alguns estaven espantats, d'altres somreien, tots s'esforçaven a fer-nos sentir millor. Haurien de canviar-se la mascareta cada tres hores i duen la mateixa des de fa més d'una setmana i la guarden sota clau. Fa anys que el sistema sanitari públic va quedar arrasat i ells el sostenen a pols, jugant-se literalment la vida. Em van explicar el cas d'un infermer de Girona que es va infectar, es va recuperar, va tornar a la feina i es va tornar a infectar. Admiració infinita.

Està espantat?

No. Vaig deixar d'estar-ho quan van fer la radiografia dels pulmons de la meva filla i van sortir nets. Ara em truquen cada dia des del CAP per saber com estem.

Tem una crisi econòmica quan tot això acabi?

La crisi ja ha començat. Espero que aquesta vegada no permetem de nou que sigui a costa dels més fràgils. La Botín va dir dimarts passat que el 2020 calculen guanyar un 5% menys: és a dir, que només guanyaran 23.700 milions d'euros. Amb això vull dir que, si cal començar a fer expropiacions a les grans fortunes i redistribuir els mitjans, poden comptar amb tota la meva simpatia.

Com afectarà aquesta crisi el món de la cultura?

La paradoxa és que el món cultural pot ensorrar-se just en el moment que la societat està llegint, mirant teatre i pel·lícules i escoltant música més que mai.

I en concret el cinema?

El cas del cinema és similar al de la premsa o l'agricultura. Els productors i creadors de continguts corren quasi tots els riscos, i els intermediaris (en el nostre cas, les plataformes) s'emporten el 90% dels beneficis sense pagar impostos enlloc del món. Fa dos anys la meva productoreta va pagar més impostos a Espanya que la famosa plataforma mundial que no esmentaré. Potser hauríem de començar a corregir aquestes disfuncions si volem tenir agricultura, premsa lliure i cinema, no?

En quina pel·lícula el fa pensar aquesta situació?

L'altre dia vaig veure Tauró, l'obra mestra de l'Spielberg. El tauró comença a crospir-se gent i els empresaris del poble demanen al cap de policia que no sigui alarmista, que ells viuen del turisme i no poden tancar les platges. Em consta que grans empresaris espanyols estan actuant exactament igual, i ahir encara demanaven al Govern que deixi de ser alarmista i que enviïn els treballadors a la feina. Spielberg, cineasta social inesperat!

Com valora l'actuació del Govern espanyol?

Aquesta crisi confirma que els estats nació com Espanya són instruments antics, extremadament ineficaços per abordar els problemes del món contemporani. Em sembla urgent que comencin a funcionar de veritat organismes i tribunals internacionals (i no les mascarades que tenim ara) i, en paral·lel, potenciar al màxim les polítiques locals. No pot ser que els sentiments patriòtics serveixin per distreure'ns mentre fan retallades socials i les multinacionals s'ho emporten tot off shore. Veu fins a quin punt els símptomes del coronavirus són imprevisibles? He començat l'entrevista com a director de cinema i, a mesura que parlem, m'he anat transformant en un sindicalista. Em surten per la boca veus de gent que ni tan sols conec. Miri, ara m'acaba de posseir Biedma per descriure el confinament: En un viejo país ineficiente...

I la del Govern català?

Un altre estat nació ineficaç i desfassat, igual que Espanya, però amb complex d'inferioritat. Quan gossos i gats es barallen, creuen que les girafes, els cargols i els peixos són equidistants. No poden imaginar que el món és ple d'espècies que no tenim ni la menor idea sobre les inquietuds de gossos i gats. Així ens va. Molta salut i petons telepàtics per a tothom!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit