21 de març de 2020
21.03.2020

Associacions de pares i empreses denuncien desigualtat en els ajuts per cobrir plantilles

21.03.2020 | 01:13
Treballadors en un menjador escolar

Les mesures de compensació econòmica del Govern pel coronavirus tracten de manera desigual les empreses contractades per l'administració i les que treballen per a associacions de mares i pares d'alumnes. Així ho denuncia el sector del lleure, a més d'ambigüitat i malfiança, i la Coordinadora d'AMPAs i AFAs de Catalunya, que ahir va lamentar que «ens veiem obligades a aplicar mesures laborals d'expedients temporals» (ERTO).

Després de gairebé una setmana d'incertesa per a empreses i treballadors dels serveis anul·lats amb la suspensió de l'activitat escolar i el confinament, el Govern ha garantit el pagament dels sous fins que s'aixequi l'estat d'alarma del personal de neteja, monitoratge, unitats d'escolarització compartida, traducció del llenguatge de signes, transport i menjador escolar. Això, però, es limita a les empreses contractades per la Conselleria d'Educació, els ajuntaments i els consells comarcals. Pel que fa als serveis gestionats directament per les famílies, poden acollir-se a les regulacions temporals de treball decretades per l'Estat i, si es mantenen els treballadors, Educació contempla la possibilitat de convocar subvencions extraordinàries per ajudar a cobrir les despeses.

La Coordinadora d'AMPAs i AFAs va mostrar, a través d'un comunicat, la seva «preocupació per la desigualtat de les mesures aplicades entre models de gestió del servei de menjador escolar»; entre altres raons perquè tracten aquestes associacions com a empreses privades, «tot i ser evident que no tenim afany de lucre en l'autogestió dels menjadors». A banda d'aquesta qüestió, l'entitat també demana al Departament concrecions sobre les targetes moneder que han de suplir les beques menjador.

L'associació catalana d'empreses del lleure, l'educació i la cultura (Acellec) va alertar dijous de forats en les mesures compensatòries tant del Govern espanyol com català, una incertesa que comparteixen empreses petites del sector del lleure com Tot Oci, que treballa per a una vintena d'ajuntaments –sobretot de la Selva i el Gironès– i per a associacions de mares i pares d'alumnes. El seu responsable, Josep Maria Jou, detalla el viscut l'última setmana.

Després de sondejar els consistoris i sense saber les mesures que prendria el govern, dimarts van aplicar un ERTO a part de la plantilla. El nombre inicial es va reduir ahir quan el van trucar d'Inspecció de Treball per informar-lo que, d'acord amb el decret del Govern publicat dijous, l'administració es feia càrrec del personal contractat per a serveis seus. Just després, un dels ajuntaments pels quals treballa, i que –va dir– «ha fet una interpretació sui generis» de la norma, li va fer saber que només li pagaran fins al 12 de març.

Què faran la resta, és una incògnita, però n'hi ha que plantegen crear una bossa d'hores a fer quan acabi el confinament o al juliol. Un tema a part és el paquet de serveis contractats per AMPAs, sobre els quals encara hi ha més incertesa. Des del seu punt de vista, les regulacions temporals són «l'única solució per salvar els mobles, una solució intermèdia que garanteix els llocs de treball».

Crítica de la Intersindical-CSC

A tot això, la Intersindical-CSC va criticar les empreses del lleure educatiu que treballen per la Generalitat i impulsen ERTOs, «malgrat que el Govern ha decidit seguir abonant les quantitats corresponents als salaris».


· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit