Quan l'agressor d'una dona que pateix violència masclista és a casa, l'obligació de viure confinats multiplica el perill i convé tenir recursos a l'abast, com el servei telefònic i telemàtic que la Generalitat ha potenciat davant l'estat d'alerta decretat pel coronavirus. «La situació és molt més complicada per a les dones en aquests moments perquè la convivència pot ser vint-i-quatre hores», alerta la coordinadora de l'Institut Català de les Dones (ICD, qui també apel·la «a l'entorn que sent, intueix i sap que passa alguna cosa».

El confinament per frenar l'expansió de la Covid-19 com ara que pot afavorir el conflicte i la violència en aquells casos en què hi ha un maltractador al nucli familiar; de manera semblant al que passa durant els períodes de vacances. Amb un agreujant, tal com reconeix el Departament de Treball, Afers socials i Famílies, ja que la impossibilitat de socialitzar fa que les víctimes no puguin recórrer a familiars, amistats o serveis professionals. Ara, els centres físics estan tancats, «però, en cas d'urgència -deixa clar Surina- el professional especialitzat farà l'atenció presencial amb totes les mesures que s'han de prendre».

A punt per activar la policia

Mentre duri el confinament a causa de l'emergència sanitària, el Govern ha reforçat l'assistència a distància, ja sigui a través del número de telèfon 900 900 120 o del correu electrònic 900900120@gencat.cat que atenen experts preparats per assessorar, ajudar i intervenir, si cal, amb rapidesa; per exemple, activant de manera urgent les forces de seguretat a qualsevol municipi de les comarques gironines o de Catalunya. Sobre la via telemàtica, un mètode «silenciós» i poc utilitzat, Fina Surina apunta que en el context actual pot aportar més intimitat a les dones que visquin una situació conflictiva.

La responsable de l'ICD a Girona explica que, durant tot el temps que s'allargui l'excepcionalitat, la Generalitat ha destinat més persones per atendre aquests serveis -que garanteixen l'anonimat de les usuàries i funcionen totes les hores de cada dia de l'any-, amb la voluntat que «cap dona quedi desatesa». I remarca que «si necessita un servei d'habitatge, el tindrà, igual que si li cal assessorament psicològic o atenció sanitària», perquè assegura que «hi ha les mateixes solucions en època de coronavirus que abans». Sobre la dotació extraordinària activada pel Govern, Surina avança que si es detecta una saturació dels recursos, es tornaran a reforçar. A més, subratlla que totes les entitats que treballen per a les dones funcionen: «En època d'alarma, continuen al peu del canó».

Tal com indicava al principi, és un fet que la convivència forçada i continuada complica les coses per a aquestes dones, igual que per als menors presents a la llar i que són tan víctimes de les agressions masclistes com elles. En aquest sentit, la coordinadora de l'ICD recorda que «fa bastants anys que la conceptualització de la violència inclou els fills i les filles de les dones, víctimes igual que la mare, i els serveis que estan al seu abast, també».

Una preocupació afegida és que haver de viure confinats -de moment sense data final- accentuï les dificultats habituals per reconèixer, dir en veu alta o denunciar les agressions. «La gran majoria no ho fa fins al cap de deu anys», diu la responsable de l'Institut Català de les Dones, «i per això ens hem proposat treballar de manera molt contundent per erradicar la violència masclista». Però Fina Surina demana que, a banda dels recursos que ha de posar l'administració, «cadascú hi ha de posar alguna cosa de la seva part, hem d'estar molt amatents com a ciutadania».

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus