A la província de Girona hi ha petites poblacions que no tenen a prop cap caixer automàtic on poder retirar diners en metàl·lic. A més, en aquests indrets acostuma a viure-hi gent gran, menys familiaritzada amb les targetes o les aplicacions mòbils a través de les quals es pot pagar. Una problemàtica existent durant tot l'any que s'ha agreujat amb el confinament.

És el cas d'Albanyà, a l'Alt Empordà, on viuen 150 veïns. El caixer més proper que tenen és a Llers, a 18 quilòmetres. «Normalment la gent gran que està sola sol comptar amb l'ajuda dels seus fills, que venen el cap de setmana i els van a treure diners del compte perquè puguin comprar a les botigues del poble», explica l'alcalde del municipi, Joan Fàbregas.

Aquests dies, però, la situació s'ha complicat perquè els familiars no poden anar al poble a visitar els avis. «Però aquí sempre tens algú de confiança a qui pots deixar la targeta perquè et tregui diners», afirma l'alcalde. En aquest context, Fàbregas recorda que en diferents ocasions han reclamat un caixer automàtic al poble: «Però no hi ha manera». «Els bancs -sosté- es mouen pels números, i no els surt a compte tenir un caixer aquí».

Una situació similar viuen a la Vajol, un poblet de l'Alt Empordà amb 85 habitants. El caixer automàtic més a prop que tenen està a Agullana, a 6,3 km. «Deu treure fum aquell caixer», afirma l'alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo. Tot i això, destaca que els veïns del poble ja estan acostumats a utilitzar la targeta per pagar, inclús la gent gran. «Tots anem amb la targeta; suposo que pel fet de no poder tenir els diners a l'instant, ens hem habituat a les noves tecnologies», destaca el batlle.

El mateix succeïx a Garrigàs, també a l'Alt Empordà. El caixer més proper és a Bàscara, a 8,6 km. «Aquests dies utilitzem la targeta, igual que la resta de l'any. Ja estem acostumats a no tenir aquest servei a prop», es resigna l'alcaldessa, Pilar Bosch.