24 de març de 2020
24.03.2020
Diari de Girona

«Déu no renya; som nosaltres, els que estem fent malbé el planeta»

24.03.2020 | 00:25
L'entrada al monestir, en una imatge d'arxiu.

Rere els murs mil·lenaris del monestir de Sant Daniel, el coronavirus també ha sacsejat la vida de les cinc monges benedictines que l'habiten. Sense dubte, el pitjor tràngol el van passar el 15 de març, quan va morir -per causes naturals no relacionades amb el Covid-19- la germana Maria Rosa Paradeda, que estava a punt de fer 94 anys i era un puntal de la comunitat. Decretat ja l'estat d'alarma, la cerimònia de comiat es va haver de fer a porta tancada, malgrat que la comunitat té previst un funeral públic quan acabi el confinament. Un confinament que la priora, Maria Assumpció Pifarré, confia que serveixi perquè tothom -des de ciutadania fins a governants- reflexioni sobre l'estat actual del mon. «Déu no renya, som nosaltres els que fem malbé el planeta», assenyala Pifarré.

El dia a dia del monestir s'ha vist afectat, sobretot, amb el tancament de l'hostatgeria i la cancel·lació de les reserves per a les properes setmanes. Tot i això, el que més preocupa a la comunitat és veure com l'angoixa s'estén arreu del mon, especialment entre les classes més desfavorides. Per això, consideren que aquesta època de confinament forçós pot ser un bon moment per a la pregària o, si més no, per a la reflexió. «Això ens ha de fer veure que anàvem massa atabalats, i que potser el mon no pot portar el mateix ritme que duia abans», assenyala. Un cop passi la pandèmia, augura, «potser serem més capaços d'anar pel carrer amb un somriure i mirant-nos als ulls».

Pifarré es mostra esperançada que la societat podrà tornar a «aixecar-se» després de la pandèmia, però creu que per fer-ho possible la societat haurà de ser molt més solidària. «No podem només mirar per nosaltres, sinó pel planeta, i valorar si són absolutament necessaris tants cotxes i tants viatges», assenyala. En aquest sentit, creu que les principals responsabilitats les hauran d'adquirir els sectors més benestants, que hauran d'ajudar als més desfavorits. «Aquesta pandèmia afecta tothom, i demostra que davant de Déu no hi ha rics ni pobres, sinó que tothom és igual», indica.

Mentrestant, la vida al monestir continua. Fa tres setmanes que les germanes no surten i mengen productes de l'hort, preguen, endrecen i segueixen les notícies. I és que viure en un monestir no significa estar aïllades del mon.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit