Els gegants d'Olot ballen cada dia... en un balcó

Al balcó de sota, un home es gira entre la roba estesa. Al del costat, una parella jove marca el ritme amb les mans. Igual com feien fa pocs anys asseguts a la fila de davant de la plaça Major. Més amunt, una noia tota sola pica de mans i clou els ulls. Tres balcons enllà, s'entreveu la silueta d'una família sencera. En un altre, un avi intenta subjectar el nen petit que aclama el gegant i en una altra terrasseta una parella s'abraça.

El músic de la tenora continua el ritme de la melodia i balla amb els genolls alçats fins que el timbaler invisible marca el final del ball amb els tocs. La ballada dels gegants en ple confinament pel Covid-19 aplega als balcons una vintena de veïns del bloc on té lloc la dansa. Als edificis del davant també es veu gent, i més enllà també.

De fet, diumenge, el toc del saxo d'un músic de la Principal d'Olot als pisos de la zona de l'Agència Tributària va fer sortir gent a més de 400 metres a la rodona. El saxo es va poder escoltar bé enmig del silenci del confinament. El músic va toca r El carrer on vius, una cançó del film My fair lady. Ahir va tocar un vals, el Danubi Blau. Ho explica l'home que toca la tenora cada dia al balcó de casa seva, en Xavier Pallàs, el director de l'Escola Municipal de Música d'Olot. Pallàs explica que el gegant el fa ballar el seu fill, Guerau Pallàs, i que l'home del saxo és el seu pare, l'Emili Pallàs. El timbaler llunyà és Miquel Àngel Fumanal, president del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot. Fumanal repica el tambor des de casa seva, a uns quinze metres. A Olot, els gegants tenen una extraordinària acceptació entre la mainada. Així, les joguines relacionades amb els gegants i la faràndula tenen l'èxit assegurat. Hi ha gegants de goma, caps de gegant, cascs de gegant i maces per als nens. Per a les nenes hi ha caps de gegantessa, gegantesses de goma i vestits.

Un vestit de gegant dels que es fan servir per al passant de la faràndula infantil durant les Festes del Tura és el que van recuperar Xavier Pallàs i el seu fill Guerau quan van decidir fer el ball al balcó.

De fet, primer havien comprat un cap de gegant i després li van fer un cos al balcó. El van fer per treure'l al carrer el dia del passant de la faràndula infantil, el van fer per seguir en Clam, el gegant dels Almogàvers, i la xaranga Bufant Fort Street Band i per ballar enmig d'una munió de petits timbalers, gegants i gegantesses, i de fet el gegantó tornarà a sortir al carrer pel Tura.

Però ara el gegantó surt cada dia al balcó per alleugerir el confinament dels veïns, per donar una mica de llum al dia i també a ells mateixos, en Xavier i en Guerau. Quan el timbaler que no es veu marca el final del Ball de gegants amb tres tocs més forts i el gegant s'endinsa cap a dins del pis, no s'ha acabat. Llavors Guerau surt al balcó sense el vestit de gegant per cantar el que el seu pare toca amb la tenora. Tots plegats canten cançons de supervivents, de lluita, de llibertat i d'esperança. Per exemple, canten L'aigat d'Olot, una cançó que a Olot és com un himne festiu amb un significat clar «si l'aigua s'ho emporta tot, cal pujar al pis de dalt per no sucumbir».

Després canten tots junts , la gent dels balcons i ells, , Bella Ciao. Una cançó que explica com un matí un partisà italià es va alçar per anar a lluitar. Després de Bella Ciao, s'acaba.

Els ball a l'hospital

A l'altre extrem de la ciutat, els veïns del barri dels Xiprers i les Planotes cada dia fan sonar el ball dels Gegants d'Olot a través dels altaveus dels casal del barri. El barri del Xiprers i les Planotes és el més perifèric d'Olot, és on s'acaba la ciutat. Darrere les últimes cases hi ha camps de conreu i darrere els camps de conreu es pot veure l'estructura de l'hospital d'Olot i la Garrotxa. La intenció dels veïns és que des de l'hospital puguin escoltar el ball dels Gegants d'Olot.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus