25 de març de 2020
25.03.2020
Diari de Girona

Els infants, més capaços d'adaptar-se al confinament que els adults

25.03.2020 | 00:19
Els infants, més capaços d'adaptar-se al confinament que els adults

Famílies posades a prova. Una psicoterapeuta i una investigadora en psicologia de la Universitat de Girona exposen els reptes del confinament i com superar-los.

La reclusió d'infants i adolescents a casa tot el dia, cada dia, amb mares i pares que teletreballen o no tenen feina –perquè l'han perdut, els afecta un expedient de regulació temporal, són autònoms sense encàrrecs...– s'està convertint en un màster de convivència accelerat. Un repte que posa a prova les famílies i per al qual la investigadora de l'Equip de recerca d'infància, adolescència, drets dels infants i la seva qualitat de vida (Eridiqv) de la Universitat de Girona, Sara Malo, i la psicoterapeuta i especialista en el vincle afectiu Maria Gràcia Cornellà proposen algunes pautes.

La primera clau és aconseguir que els fills entenguin el concepte «confinament», un fet que Sara Malo condiciona a «l'edat i el desenvolupament de cada infant i de com cada família decideixi explicar-ho»; que –segons aconsella– hauria de ser «de la manera més senzilla possible, sense enganyar i, sobretot, exposant que és una situació transitòria».

Maria Gràcia Cornellà coincideix amb la seva col·lega i anima a trobar activitats per fer junts, encara que assegura que «els nens i les nenes més petits tenen una gran flexibilitat mental, de manera que són més capaços d'adaptar-se al confinament, de fet, que els adults». Ara bé, explica que l'impacte de «passar de tenir una agenda escolar i extraescolar a estar tot el dia a casa» augmenta amb l'edat i avisa que «a partir dels sis o set anys pot començar a ser important, ja que el nucli social guanya pes i, a mesura que passin les setmanes, veurem que els infants enyoren la seva vida habitual». Per compensar-ho, la psicoterapeuta proposa adaptar tant com es pugui les rutines fora del confinament al dia a dia: al matí, aixecar-se a l'hora que els infants ho feien per anar a l'escola, «inventar-se una 'hora del pati' en què tothom aturi el que està fent i es faci alguna activitat conjunta» o preveure una mica d'activitat física, ni que sigui ballant.

Especialment dur a l'adolescència

Cornellà subratlla que el fet de no poder sortir de casa serà «especialment dur en etapes preadolescents o adolescents» perquè, «en aquesta època, les relacions socials, els amics, l'entorn de l'escola i de les activitats extraescolars és molt important i constitueix part de la seva identitat»; per això recomana explicar-los la situació «molt bé» i posar «facilitats perquè estiguin en contacte amb els amics i companys».

Per Sara Malo, «redefinir la convivència és clau» i defensa que en aquest procés «hi haurien d'intervenir tots els membres de la família pactant horaris mínims per a fer activitats, però també per a descansar». La psicòloga indica que la «sobreocupació de l'espai» domèstic, on el ritme de vida normal fa que s'hi coincideixi poc, «a vegades pot crear una sensació de manca d'espai personal» i generar tensions. Per evitar-ho, remet als experts en psicologia ambiental que aconsellen distingir llocs per a cada tasca –estudiar, treballar, menjar...– i buscar espais propis o moments de silenci.

Si es teletreballa, la psicòloga subratlla la importància de compartir les tasques de la llar perquè «ens podem trobar en una situació de 'multitasca' que, si no és compartida, pot generar sensació de desbordament, angoixa i malestar psicològic»; un sentiment que es multiplica quan algú se sent atrapat «entre les demandes de la feina i l'atenció completa que demanen els fills, sobretot quan aquests són més petits».

Maria Gràcia Cornellà insisteix que «l'organització i les rutines són fonamentals», a més de «la paciència i la comunicació», i insta a planificar-ho tot: àpats, activitats, els temps de telèfon mòbil o de televisió i trobar la forma de diferenciar caps de setmana de dies laborables. En la seva opinió, cal «no deixar-nos anar, ni personalment ni a nivell de família, és important sentir que seguim controlant la situació i no que la situació s'apodera de les nostres vides».

Una altra qüestió a tenir en compte és que les plataformes digitals formen part de la rutina de confinament, tant dels pares com dels fills. La investigadora de la UdG –experta en noves tecnologies i relacions intergeneracionals i adolescents– recorda que l'ús de la xarxa s'ha disparat pel teletreball, però també per un alumnat sense classe que navega per matar el temps lliure i per fer activitats acadèmiques. Per aquest motiu, Malo aconsella a les famílies que renegociïn les condicions d'ús habituals per tal d'adaptar-se a la situació actual; alhora que considera imprescindible continuar supervisant els menors, així com establir un horari, «fer dieta mediàtica», compartir moments d'ús entre pares i fills i combinar-los amb estones de lleure sense xarxes.

Per la seva banda, Cornellà és partidària de flexibilitzar les normes pel que fa a les noves tecnologies «mentre duri aquesta situació», tot valorant per a què s'utilitza. «És a dir –aclareix–, que és important afavorir la comunicació amb els amics, però al mateix temps cal evitar un gran increment de consum de vídeos, sèries o determinades xarxes socials».

Sentir-se sol en família

Davant les possibles conseqüències del confinament a les llars, l'especialista en el vincle afectiu afirma que «posarà a prova totes les relacions familiars», començant per «la salut de la parella» –quan és el cas–, ja que «una cosa és veure'ns el vespre perquè passem tot el dia treballant o fent activitats, i l'altra passar junts tot el dia, compartint manies, necessitats personals, espais...».

Una corda que també es tensa a nivell intergeneracional, àmbit en el qual Cornellà recomana als adults que facin l'exercici de posar-se a la pell dels infants. I alerta que, encara que sembli una paradoxa, «un dels perills» d'aquesta situació «és que els membres de les famílies s'acabin sentint sols, vivint amb altres, però no acompanyats en les seves angoixes». Perquè això no passi –diu–, «és important parlar, però encara més, escoltar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit