Els productors gironins segueixen anant al camp cada dia però, malgrat l'augment sobtat de demanda durant els dies previs a l'estat d'alarma, el confinament ha fet baixar les compres al llarg de la primera setmana de tancada. «Es va vendre molt al principi per aquest estrès de consum, però potser ara les vendes han afluixat», va assenyalar ahir a Diari de Girona el president del Consell Regulador de Poma de Girona, Llorenç Frigola.

El problema, denuncia, és que «l'exportació s'ha tallat totalment per poder atendre el mercat nacional» davant l'alta demanda que hi havia, i un cop aquesta s'ha desinflat, el transport està «una mica enredat» i hi ha «manca de contenidors» que dificulten reprendre l'exportació de nou.

En canvi, el producte que entra continua a alt ritme.«Les importacions van a tutti pleni [sic.], ve molta poma de fora -explica-, hi ha control de persones però les mercaderies passen volant: entra una quantitat impressionant de poma d'Itàlia, França i Polònia».

Per això, Frigola posa en entredit que els grans supermercats segueixin comprant «el que els interessa a fora per mantenir el preu barat», en comptes de potenciar el producte d'aquí. «Em preocupa molt que tot l'esforç i tot el que lluites anant a fires per posar el nom de Poma de Girona en el mercat i el món després pugui enfonsar-se en quatre dies», va admetre.

El cicle de plantació no pot parar

«Els pagesos anem fent perquè, si no, què ha de menjar la gent? Totxanes?», qüestiona Manel Comas, pagès a l'històric Mas Ponsjoan de Calonge, construït el 1668, i on ja porten sis generacions cultivant horta i vinya per vendre els seus productes directament al consumidor, ja sigui al mercat o a la mateixa finca.

«Ja no ve gent gran a plaça perquè molts solen anar en parella i ara, a l'haver d'anar sols, ja no venen», explica, i això ha fet que molts productors hagin optat per portar comandes a domicili. Al Mas Ponsjoan també distribueixen el seu vi a restaurants, per la qual cosa ara s'han quedat sense poder comptar amb l'hostaleria. «El confinament ha fet que, indirectament, les vendes baixin en picat», va lamentar Comas.

Encara que la covid-19 vulgui aturar-ho tot, posar limitacions i desplomar vendes, la plantació només coneix les estacions de l'any i el confinament no en pot parar el cicle. «Encara que ningú ho compri, ho has de collir tot igualment», assenyala un altre pagès de Calonge, perquè si no, diu, «els bròquils s'espiguen i les faves es fan velles».

Tampoc pot cedir a l'aturada provocada per la pandèmia Montse Molla, del Mas Molla, que ja té tot el camp llaurat i preparat per plantar presseguers i ara s'ha trobat en una recerca de planter contra rellotge, ja que el viver que l'hi havia de distribuir ha hagut de tancar per dos casos de coronavirus.

«És important plantar quan toca», assegura Molla, que segueix venent la seva producció al mas i ha notat que ha «frenat» l'afluència. El que més li preocupa, però, és el vi. S'han anul·lat les fires i els àpats i esdeveniments socials i, a més, també repercuteix en un problema logístic per emmagatzemar la propera verema: «Tot el vi que no puguem vendre quedarà guardat a les botes, i ara el problema és on posarem la nova verema d'aquest any», observa.