26 de març de 2020
26.03.2020
Diari de Girona
Josep Vilaplana. President del Col·legi de Metges de Girona

«En els pròxims dies a Catalunya arribarem al desbordament»

26.03.2020 | 01:41
«En els pròxims dies a Catalunya arribarem al desbordament»

El president del Col·legi de Metges de Girona i anestesiòleg, Josep Vilaplana (1959), explica en quina situació es troben els hospitals de la província en plena pandèmia del coronavirus.

El sistema sanitari gironí pot afrontar l'onada de casos que s'aproxima?

La veritat és que el problema de la pandèmia és aquest: que el sistema sanitari no pot aguantar la gran quantitat de casos que hi ha. Per tant, el problema no és la gravetat dels casos o la mortalitat que té el virus, sinó que ningú està immunitzat, ja que és la primera vegada que passem aquesta malaltia. A més a més, si passa de cop, el sistema sanitari no ho pot aguantar. Hem deixat de fer moltes intervencions i visites i els procediments oncològics els realitzem gota a gota. Estem plenament focalitzats a combatre el coronavirus. Però no podem aguantar gaire temps així perquè continuen havent-hi altres malalties a tractar i el sistema està altament pressionat i en els pròxims dies a Catalunya arribarem al desbordament.

Quin espai dels hospitals està destinat a tractar el covid-19?

La meitat dels hospitals està destinada al covid-19; hi ha centenars de malalts ingressats al Trueta i al Santa Caterina. La UCI del Trueta està plena i la meitat de l'hospital està ple de malalats de coronavirus i són pacients que requereixen una atenció molt especial perquè canvien d'estat molt ràpidament; es compliquen molt ràpidament i això demana més mitjans i més professionals. Les UCIs s'han doblat o triplicat i això requereix més metges, infermeres, auxiliars, zeladors, etcètera. Aquests pacients demanen molta atenció.

Fa uns dies el Departament de Salut de la Generalitat demanava l'ajuda de joves d'últim curs, acabats de graduar i de jubilats de menys de 70 anys. No creu que en el darrer cas es posa en perill la seva salut?

Penso que la vocació i el servei públic són innats en aquesta professió. Si no ho tens és difícil poder-te dedicar a la sanitat. Quan hi ha una crida d'aquest tipus... hi vas. Han vingut moltes persones de 70 anys i els hem dit que no calia. Molts jubilats fan tasques de suport i no estan en primera línia. Però, precisament per no posar en perill la seva salut, demanem més material de protecció. El percentatge de sanitaris contagiats és molt alt i això ens preocupa molt. Tota aquesta crida per trobar material sanitari de sota les pedres és molt important. Els hospitals i la primària estan molt sobrecarregats de feina. Tot el personal que treballa allà i a les unitats de cures intensives estan bolcats, però necessiten eines. Entenc que les autoritats sanitàries fan el que poden, però hi ha hagut errors: aquesta centralització del Govern espanyol ha sigut un error afegit a la poca previsió que s'ha fet.

Quantes persones s'han inscrit a la crida de Salut?

Des del Col·legi de Metges de Girona vam fer aquesta crida una mica abans que Salut i aquí la resposta va ser molt i molt bona per part de tots els professionals sanitaris: metges acabats de jubilar, estudiants i joves acabats de graduar. En total són unes 360 persones aproximadament i estan coordinades pel cardiòleg Josep Iglesias. Salut va fer una crida als metges jubilats perquè si es volien incorporar fossin contractats. Per l'altre costat, nosaltres vam fer un sistema exprés per als recent graduats perquè s'incorporessin de cop amb contractació immediata. Tenim molta demanda d'ajuda i de tasques de suport.

Creu que s'haurien d'ajornar els exàmens de medicina, ja que molts estudiants estan ajudant en aquesta crisi sanitària?

Penso que ni estudiants ni professors tenen temps per pensar ara en els exàmens. Em consta que hi ha universitats americanes que han decidit acabar el curs. És veritat que es poden fer exàmens online però potser ara no és el millor moment. Aquest serà un any molt important per a tothom i el curs no pot seguir com si no passés res. No conec amb detall com s'organitza la Facultat de Medicina, però aquest curs en concret ha de tenir una excepcionalitat. Les universitats haurien de reconèixer aquests voluntariat amb crèdits. Cal prendre mesures especials i, si és necessari, allargar el curs. La situació requereix solucions per part de tots.

S'està solucionant el problema de la manca de material que pateix el sistema?

El material és molt escàs. Falten equips de protecció, bates impermeabilitzades, ulleres, proteccions i mascaretes de qualitat. Les ajudes ciutadanes han sigut molt interessants i demostren que hi ha teixit associatiu. Al Col·legi de Metges estem impulsant una mascareta validada i homologada tipus FTP3, però avança lentament. S'ha de tenir en compte que un servei d'Urgències com el del Trueta pot gastar centenars de mascaretes en un sol dia perquè cada torn en necessita i tothom en porta: metges, infermeres i pacients.

Comentava que hi ha hagut una falta de previsió. A què es refereix?

A principis de març es deia que si el coronavirus arribava aquí, seria en casos esporàdics. Ha faltat previsió. Fa deu dies sí que n'hi havi i el Servei Català de Salut va fer comandes molt importants de material sanitari a la Xina; però això ha arribat tard i algunes mascaretes s'han centralitzat i no han arribat. No s'ha realitzat la millor gestió i no ens hem de fustigar, però ho podríem haver fet millor. És cert que tot el món de cop ha demanat material i en aquest mercat, si pagues t'ho emportes i, si no, no. I en això mirem el Ministeri [de Sanitat].

És suficient el confinament que tenim actualment?

Això no és una guerra, encara que la metàfora es pugui fer servir: és una pandèmia infecciosa i s'atura amb un confinament estricte i el tancament d'àrees determinades. El confinament és l'«abc» del tractament d'una pandèmia, s'havia de fer i a Espanya no s'ha fet. No s'ha actuat adequadament. Es va demanar tancar Madrid i Catalu­nya. Si s'hagués pres aquesta mesura potser estaríem igual, però tindríem la situació més controlada. El tancament d'Igualada n'és un exemple. Hauríem d'haver estat més estrictes, és a dir: tancar tots els espais excepte els necessaris perquè potser així no hi hauria hagut riuades de madrilenys o de barcelonins a Andalusia o a la Cerda­nya.

Hi ha comitè de crisi als hospitals?

Tots els hospitals tenen plans de contingència que contemplen tots els escenaris i els més desfavorables. Els professionals dels hospitals han fet molt bona feina i porten molts dies preveient aquestes situacions. Estem a punt d'arribar al col·lapse. Els gabinets de crisi dels hospitals s'han anticipat al que havia de venir. S'ha previst com ens distribuiríem si l'UCI s'omplia o si una planta quedava plena de gent. També s'han fet tasques des de la Generalitat i des de Madrid; estem davant una situació complicadíssima a escala mundial.

Les retallades que acumula el sector sanitari estan pesant?

Quan això s'acabi estarem en una altra crisi. Ja ens van abaixar els sous a tots fa uns anys i em fa l'efecte que tornarà a ser així. Però els metges estem molt decebuts perquè els nostres sous són els més baixos d'Europa. S'està infantilitzant molt la població dient que tenim un dels millors sistemes sanitaris, però la realitat és que no es compensa adequadament la feina als professionals sanitaris i és gràcies a ells que aquest és un dels millors sistemes sanitaris, gràcies a l'esforç dels metges, tot i les retallades i la sobrecàrrega. Tothom està posant-hi el coll i molts professionals sanitaris s'han posat malalts. Espero que tota aquesta gent, a banda d'aplaudir, també recordi el sacrifici que estan fent els professionals sanitaris.

Si això segueix així, és possible que es vegin obligats a escollir entre pacients el que té més possibilitats?

Bé, això d'alguna manera... ho tenim escrit. S'han donat indicacions des del comitè deontològic sobre com s'ha de fer i les decisions no són senzilles i sempre es fan atenent el pronòstic i expectatives dels pacients. Aquesta és una tria que es fa, però quan et quedes sense respiradors, sense personal i has d'atendre els malalts als passadissos s'accentua aquesta situació. Les tries es fan molt més agudes i el ventall s'ajusta més. No volem arribar a aquesta situació, però tenim unes indicacions i tenim tres escrits en aquest sentit a disposició dels col·legiats. Un d'ells parla sobre tractament i acompanyament al final de la vida, perquè sovint comporta problemes de comunicació. L'etapa de final de la vida és un moment molt important, i si no et pots comunicar amb els teus familiars... fa que sigui molt dur.

Molts pacients estan morint sols. Creu que això pot passar factura en un personal ja de per sí al límit d'estrès?

Fa dies vam iniciar un programa de suport psicològic als metges que ho puguin necessitar. L'acompa­nyament de final de vida crea estrès en els professionals perquè han de tractar amb la família i aquesta no pot accedir a veure el malalt. S'han donat iPads per millorar la comunicació. D'alguna manera, hem d'introduir la tecnologia per millorar la comunicació entre pacients i familiars, hem de poder comptar amb les ajudes tecnològiques per solucionar aquestes barreres, tant pels que estan en el final de vida com pels que estan ingressats.

La cap d'urgències de l'Hospital Sant Pau de Barcelona comentava en una entrevista que molts pacients arriben pensant que es moriran...

La majoria se'n surten. El 85% de la gent que té aquesta malaltia se'n surt. Tenen tos, febre, dificultat respiratòria i mal de coll durant uns quants dies. Alguns es posen greus i han d'anar a l'hospital, però molts d'ells se'n sortiran. El problema és que són tants els casos que han generat una sobrecàrrega i han provocat que el sistema sanitari estigui només pendent d'això, igual que els mitjans de comunicació i la població en general. Pensar que et moriràs depèn de la teva sensibilitat i de la gran quantitat d'informació que reps; per això es donen molts consells de què fer a casa i sobre com distreure't. Però no podem dir a la gent que hi ha una pandèmia i que no tingui por. Cal tenir clar que hi ha un percentatge de pacients que es posen greus i van a l'hospital. D'aquest percentatge, un grup va a l'UCI i un percentatge dels de l'UCI poden morir.

Estan prou formats els sanitaris per afrontar aquesta situació?

Tots els metges han rebut en els últims 15 o 20 dies tal quantitat d'informació sobre el coronavirus que fins i tot en tenim massa. Pensa que tenim tota la informació que es va recollint. També hi ha un xat en marxa amb centenars de metges de tot Europa i xinesos, així com traductors. El volum d'informació sobre com tractar aquests pacients és una cosa tremenda. També professionals sanitaris i de la Generalitat han anat introduint informació amb infografies, vídeos sobre què fer i protocols. En poc temps, hi ha molta informació.

Quins torns estan fent els sanitaris actualment?

Molts serveis ara s'han dividit en dos grups, no tots, però la gran majoria sí. Les guàrdies funcionen igualment però uns treballen una setmana i els altres una altra. Tot el personal està treballant: n'hi ha que atenen els casos directament i altres que fan suport als de primera línia. Després hi ha els que fan cures intensives i els que estan a l'UCI, que sobretot són anestesiòlegs, internistes i cardiòlegs. Altres es dediquen a la medicina interna i tothom dona serveis de suport. Normalment es fan torns de 10-12 hores i després es queda el torn de guàrdia. El grup d'aquesta setmana, per exemple, treballa des del matí fins a última hora de la tarda. Totes aquestes previsions es van actualitzant en funció dels companys i de si hi ha símptomes o baixes entre el personal.

Què us fa falta ara mateix?

Bé, ens falten elements de protecció. Ens agradaria que no hi hagués limitacions perquè estem davant una malaltia infecciosa i fàcil de contagiar. Voldríem més inversió en la sanitat, ja que venim d'una època de dèficit. En l'últim any, la mitjana d'inversió de la Generalitat ha estat del 2% [del pressupost de Sanitat]; ens han descapitalitzat. Això és molt poc i crea un sistema coix, ja que portem molts anys així. Voldríem que quan acabés aquesta situació les inversions fossin d'entre el 6 i el 8%, que els sous fossin adequats, que les condicions de treball siguin les millors i que no hi hagi precarietat.

Amb els seus anys d'experiència, com valora aquesta crisi sanitària?

Com una situació única. Mai hem viscut una situació així. Això és una veritable epidèmia del segle XXI i això ho canviarà tot: la societat, l'economia i la sanitat. Res serà el mateix. La crisi que vindrà la seguirem pagant els mateixos, però penso que hi haurà coses que canviaran en la pràctica sanitària i social. És un episodi únic, difícil de manegar.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit