29 de març de 2020
29.03.2020
Diari de Girona

Les altres grans pandèmies del segle XXI

Abans de la Covid-19, el segle XXI ja havia registrat altres pandèmies que, en menor o major mesura, havien afectat les comarques gironines.

29.03.2020 | 00:11
Les altres grans pandèmies del segle XXI

El SARS, la grip aviària, la grip A... abans que l'actual coronavirus paralitzés el mon, durant el segle XXI ja s'havien registrat altres pandèmies que havien posat el planeta en estat d'alarma, malgrat que cap d'elles va tenir el poder col·lapsador de la covid-19. Alguns dels casos, com la grip A o la grip aviària, van tocar de ple les comarques gironines, mentre que d'altres, com l'Ebola i el Zika, pràcticament no hi van tenir afectació. Això sí, vist en perspectiva, que l'Ajuntament de Girona retirés l'any 2009 les escales del Cul de la Lleona per evitar el contagi de la grip A –una mesura que en el seu moment va ser titllada de gairebé exagerada– va resultar, si més no, profètic.


2003 | SARS: «l'avi» del coronavirus

Ja en els primers compassos de la covid-19, les autoritats sanitàries van remarcar les seves similituds -tenen un 80% de coincidències- amb el síndrome respiratori agut i greu (SARS) que l'any 2003 va infectar 8.000 persones i en va matar 774 en dos mesos, principalment a la Xina, tot i que es va acabar propagant per altres països: el 15 de març de 2003, l'OMS va anunciar una alerta mundial, i el virus es va començar a expandir per Canadà, el Vietnam, Taiwan i Singapur, amb alguns casos registrats també a Amèrica Llatina i França. A Espanya només es va registrar un cas –del qual les autoritats de l'època van donar poques dades–, però en tot cas el pacient va acabar recuperant-se.

2005 | Grip aviària: la gran alarma que mai va ser

Tot i que havia estat identificat vuit anys enrere, el virus H5N1 va saltar als titulars dels diaris l'any 2005, quan l'OMS va alertar que la grip aviària podia provocar la primera gran pandèmia del segle XXI, amb més de 7,5 milions de morts humanes, tot i que alguns experts elevaven la xifra fins a 150 milions. Afortunadament, en aquella ocasió no es van complir els negres presagis, i la principal afectació va ser econòmica, ja que es van haver de sacrificar animals pel risc de contagi. En aquest cas el focus d'infecció es va registrar a l'Àsia, va afectar tot tipus d'aus, alguns mamífers i alguns humans, i va matar 68 de les 132 persones que es van infectar, la qual cosa va suposar una taxa de mortalitat superior al 50%. Tot i que la grip aviària va arribar de seguida a Europa, el primer cas a Espanya no es va descobrir fins al juliol de 2006. A les comarques gironines, el Departament d'Agricultura va extremar les mesures de precaució entre les granges d'aus, i fins i tot en va arribar a multar un centenar que no les complien. Malgrat que no va anar a més, «l'efecte por» va fer baixar la venda d'aviram –la Generalitat va haver de crear un fons de 800.000 euros per compensar-ho– i als Aiguamolls de l'Empordà es van registrar imatges inèdites, amb alguns infants fent visites amb mascareta per imperatiu dels seus pares. Des de llavors, s'han registrat alguns rebrots de grip aviària, el més recent dels quals va tenir lloc l'any 2017 i va obligar a sacrificar 17.000 ànecs de granges gironines.


2009-2010 | Grip A: un primer avís

Es tracta d'una imatge que molts gironins probablement guarden a la retina: l'any 2009, l'Ajuntament de Girona impedia l'accés al Cul de la Lleona per intentar evitar el contagi de la grip A, una pandèmia que va causar més de 18.000 morts arreu del món. Una mesura que llavors a molts els va semblar exagerada, però que vista des de la perspectiva actual cobra tot el sentit del món. La grip A, també coneguda com a «grip porcina» i amb el nom científic de H1N1, va ser declarada pandèmia per l'OMS el juny de 2009, amb una alerta que es va mantenir vigent fins l'agost de 2010. Els primers casos d'aquest brot es van detectar a Mèxic, i van afectar de ple dos gironins que hi havien anat de viatge i que van ser dels primers casos registrats a Catalunya. En total, uns 250.000 catalans van ser atesos amb símptomes de la grip, encara que el Departament de Salut va estimar que molts més l'haurien passat de forma asimptomàtica. En canvi, va ser poc letal: va matar 54 persones a Catalunya, de les quals 32 menors de 44 anys. Els seus símptomes eren febre, malestar general, falta de gana i tos. Entre les mesures de prevenció que es van prendre hi havia l'augment de la higiene, especialment rentar-se les mans sovint. Per això es van instal·lar molts cartells en edificis públics i empreses, i es van arribar a instal·lar dispensadors de sabó sec per facilitar la higiene.


2014 | Ebola, la gran pandèmia africana

Iniciada el 2014, la pandèmia de l'Ebola va deixar un balanç d'11.300 víctimes mortals i 28.000 infectats en dos anys, la majoria al continent africà. El brot va començar el mes de març a Guinea, i després d'estendre's per altres països africans com Libèria, Nigèria, Sierra Leona i Senegal, va arribar fins al Regne Unit i als EUA.Es tractava d'un virus transmès a l'ésser humà per animals salvatges i que es contagiava ràpidament de persona a persona, amb taxes de mortalitat superiors als 50%. A Espanya, la pandèmia va començar a agafar rellevància mediàtica quan van emmalaltir dos missioners religiosos desplaçats a Àfrica, que van ser repatriats a Madrid per tal de rebre tractament. Tots dos van morir, i la infermera que va atendre un d'ells també es va contagiar. Malgrat que es va especular amb el pitjor -alguns mitjans gairebé la van donar per morta-, finalment es va recuperar. Això sí, es va haver de sacrificar el seu gos com a mesura de prevenció.


2016 | Zika, els virus que transmeten els mosquits

El febrer de 2016, l'OMS va declarar el virus del Zika, nascut al cotinent americà, com una emergència de salut global. El Zika es transmet per la picada d'un mosquit i és especialment perillós per a les dones embrassades, ja que pot causar microcefàlia i altres malformacions congènites en els nadons. En total, a Catalunya es van registrar 183 casos de Zika entre 20016 i 2019, tot i que les autoritats sanitàries van advertir que en el futur n'hi podria haver més. I és que Catalunya, on ja habita còmodament el mosquit tigre, compta amb les condicions idònies per a l'emergència d'aquestes infeccions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit