29 de març de 2020
29.03.2020
Diari de Girona

«Cada dia ens trobem amb almenys dos casos de gravetat»

Parlem amb un dels meteges jubilats que respòs a la crida del Col·legi de Metges per donar un cop de mà

29.03.2020 | 00:17
«Cada dia ens trobem amb almenys dos casos de gravetat»

Des de l'altre costat del telèfon respon Gabriel Coll de Tuero, un dels metges que –amb gairebé 65 anys i quan ja gaudia de l'anhelada jubilació– no s'ho va pensar i va respondre la crida del Col·legi de Metges de Girona per donar un cop de mà i evitar la saturació del sistema sanitari. «Per ser metge cal tenir vocació de servei públic», diu Coll de Tuero com si fos el lema no escrit que acompanya el primum nil nocere,l'expressió llatina que traduïda literalment vol dir: «El primer és no fer mal», i associada a una de les referències del panorama mèdic del segle V abans de Crist, Hipòcrates. Els nous membres del «batalló» improvisat de bates blanques i fonendos s'ho han pensat poc a deixar la «reserva» per acudir a ajudar els companys, tot i que, per edat, són un dels col·lectius de risc. De fet, segons va avançar el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, gairebé 400 persones, entre estudiants i jubilats, van accedir a donar un cop de mà després de la crida del col·legi.
«Sempre m'han agradat les ciències experimentals, recordo que en el darrer any de COU [ara Batxillerat] hi havia una assignatura d'introducció a la medicina i em va fascinar. No vaig dubtar i em vaig posar a estudiar aquesta carrera», explica. Després de trepitjar àrees bàsiques a la Cellera i Anglès, i de formar part de la direcció de l'Institut Català de la Salut (ICS), amb gairebé 65 anys es va jubilar. «No vaig deixar del tot la medicina, segueixo fent una mica de consulta a casa i això m'ha ajudat a mantenir-me àgil».

Ara, juntament amb altres metges que s'han ofert voluntaris, atén trenta consultes diàries per via telefònica. «Fins i tot abans de la crida ja vaig anar al Col·legi a preguntar com podia ajudar. Soc hipertens i això comporta un risc addicional, per tant, no puc estar a primera línia, però em van assegurar que ajudaria en altres tasques i que estaríem assegurats». Dit i fet. Segons explica, l'aplicació que ha engegat el Departament de Salut –anomenada COVID-19CAT–, on els usuaris s'identifiquen amb el número de la targeta sanitària i poden explicar cada dia quins són els seus símptomes, genera un algoritme i fa un llistat de les persones que tenen els símptomes més greus. «Si tens factors de risc i símptomes greus et cataloga de manera automàtica, es fa un llistat i ens l'envien. Aleshores nosaltres rebem el llistat, cada dia en tinc 30, i els truco. En la trucada em presento, explico qui soc i bàsicament la tasca que fem consisteix a confirmar si es tracta de casos greus i veure com estan». Un cop fan aquesta gestió, Coll de Tuero relata que el següent pas consisteix a mobilitzar les urgències, en cas de confirmar que sigui una situació de gravetat i, en cas contrari, donen indicacions i recomanacions que els pacients poden segur per garantir mesures higièniques o de salut. «Cada dia ens trobem amb almenys dos casos de gravetat, però no hi tenim mai contacte directe perquè tot això ho fem telemàticament i treballant des de casa. De fet, tenim risc zero perquè la nostra exposició és zero», diu.

Tot i que la crida és voluntària i de moment no implica que els metges jubilats actuïn a primera línia, Gabriel no descarta que la situació evolucioni a una crida obligada: «En funció de com evolucioni això, pot ser que la crida sigui obligada. I si això passa, doncs ho farem. Si es pot ajudar a la població, ho farem. Perquè penso que si la societat ens dona l'autorització de poder exercir, doncs nosaltres hem de tornar aquest privilegi a la societat», diu.

Crític amb la gestió que s'ha fet de la pandèmia, Coll de Tuero recorda que aquesta no és la primera que vegada que viu una situació com aquesta: «Recordo que l'any '78 vaig viure una pandèmia mundial de grip i vaig estar una setmana amb febre alta a casa. Potser ara la situació és similar, el que passa és que hi ha moltes persones que no es poden fer la prova i no sabem si tenen o no el coronavirus. Jo hauria fet com a Corea del Sud que van fer proves a tothom», sentencia a l'espera de tornar a la seva anhelada i momentàniament aturada jubilació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook