Fa més de cent anys que el Ripollès no havia patit una epidèmia com l'actual. El còlera que s'havia introduït a Catalunya arran de l'arribada d'una goleta italiana al Vendrell va propagar-se a causa del refugi d'una família d'aquell municipi en un balneari d'Aigües de Ribes. A través del riu Freser es van infectar mig miler de persones de Ripoll, Campdevànol i la Parròquia de Ripoll, d'entre els quals es van registrar cinquanta defuncions. Però la història dels ripollesos, i de Catalunya per extensió, fins allà on la coneixem o intuïm, té diferents episodis, tant de pesta negra (1348 i 1448), pesta bubònica (1651) i altres que la poca documentació conservada dificulten acotar durant el segle XVII fins a inicis del XX, però on el còlera va ser fulminant en diferents episodis durant el XIX. L'estudiós Eudald Graells ho va reflectir a l' Assaig d'història de les invasions de pesta al Ripollès, publicat el 1981.

Un dels emplaçaments emblemàtics de Ripoll relacionats amb les pestes és el carrer Perdut, al rovell de l'ou del barri vell, a un centenar de metres del monestir. Considerat com el més antic de la vila o si més no com el que ha patit menys canvis, a mitjan segle XVII va ser tapiat després que un episodi de pesta liquidés tot el veïnat. La llegenda explica que amb el temps es va oblidar el nom original, i que des d'aleshores es coneix com a carrer Perdut. Anteriorment s'anomenava carrer d'en Dalmau, en referència a una família de mercaders i hostalers que hi vivien. Documentació del segle XIV ja ho acredita, tot i que durant anys va ser anomenat com a carrer de n'Amat, esmentant el paraire Amat Torres que també hi havia habitat.

Actualment una placa recorda les casuístiques d'aquest carrer, que en el decurs del temps ha anat perdent la seva activitat comercial. El bar Arlequí, que va obrir a mitjans dels anys vuitanta i ha passat per diversos propietaris, perpetua la vida social, eminentment nocturna d'un Perdut que manté aquella essència que sovint es troba a faltar d'un centre urbà excessivament esponjat, modificat i urbanitzat. Això i els veïns que segueixen habitant-lo a diferència dels anys d'oblit que va patir en el passat.