Què sap la ciència del nou coronavirus?

Els avantpassats del virus

Precisament, l'anàlisi de la composició genètica del virus aïllat de més de cent pacients de tot el món i la seva comparació amb virus en animals, va ser el que va permetre a l'equip del científic espanyol Raúl Rabadán, de la Universitat de Columbia a Nova York, dibuixar un mapa de l'evolució del coronavirus, el qual va donar pistes sobre els seus avantpassats i sobre els canvis genètics que li han permès entrar en les cèl·lules i mantenir la infecció en humans.

La composició genètica d'un virus, diu Rabadán, té informació molt precisa de l'origen, dels mecanismes d'adaptació a un nou hoste, en aquest cas de l'adaptació a humans, i de com està evolucionant a mesura que es transmet en la població. El coronavirus de Wuhan és molt semblant a altres virus aïllats en ratapinyades i s'assembla en certes parts del seu genoma al SARS, síndrome respiratòria aguda severa, de 2003: en concret, se sap que un ancestre del nou coronavirus va prendre part del genoma d'un avantpassat del SARS (per aquest motiu s'anomena SARS-CoV2).

Aquest procés d'agafar part del genoma d'un altre -recombinació- li va permetre adquirir «noves habilitats» com la d'entrar en cèl·lules humanes. En concret, es creu que el nou coronavirus, en un moment que l'equip de Rabadán situa el 2009, va prendre informació d'una proteïna anomenada «Spike» d'aquest avantpassat del SARS; aquesta proteïna és la clau que el virus necessita per entrar en la cèl·lula.

Per tant, en el cas del virus originat a la Xina aquesta clau és la mateixa que en el SARS. I el virus és capaç d'entrar en la cèl·lula humana gràcies a aquesta proteïna «Spike» (la clau) que s'uneix a una altra denominada ACE2 (el pany), que es troba en les nostres cèl·lules.

El temps mitjà d'incubació d'aquest virus que es transmet per gotes que es desprenen en tossir o esternudar, o per tocar-se amb les mans contaminades els ulls, nas o boca és de 5,1 dies, per això la quarantena de 14 dies sembla raonable. Aquest virus es propaga més fàcilment que el SARS (una persona el pot transmetre amb símptomes lleus i, fins i tot, sent asimptomàtica) i s'estima que cada pacient pot infectar 2 o 3 persones.

Els científics creuen, i així es va publicar en el The New England Journal of Medicine, que el SARS-CoV2 és detectable en aerosols fins a tres hores, en el coure fins a quatre hores i en el cartó, un dia. En plàstic i acer inoxidable pot romandre entre dos i tres dies, però aquesta via no sembla la més efectiva, avisa l'ISGlobal. En aquests mesos també investigadors de l'Hospital de la Unió de Wuhan han demostrat que les embarassades infectades no transmeten als seus fills el virus, encara que són necessaris més estudis.

Què no se sap del virus

Una de les incògnites encara per aclarir és si una persona es pot contagiar dues vegades, encara que ja hi ha estudis que diuen que no i que la infecció primària podria protegir d'exposicions posteriors. També cal esbrinar quina va ser aquesta espècie de pont entre ratapinyades i humans, aclarir per què en la majoria dels nens els efectes són lleus, per què afecta més els homes que les dones o si hi haurà una nova onada i amb quins efectes.

Tractaments i vacunes

Avui dia no hi ha cap vacuna ni medicament antiviral específic per a prevenir o tractar la COVID-19, encara que sí que es poden alleujar els símptomes. Els Estats Units i la Xina han començat a assajar en humans prototips de vacuna, i desenes de països, també Espanya, han començat a testar contra el SARS-CoV2 fàrmacs ja existents.

Per exemple, des d'Espanya s'està abordant en diversos assajos clínics possibles solucions amb medicaments que s'han emprat en el tractament de l'Ebola, la malària o la sida i que es provaran en grups de pacients voluntaris de Madrid, Catalunya o el País Basc. Els assajos clínics tenen els seus temps, però. No obstant això, cal esperar i avui dia res pot substituir l'aïllament.