Carlos López Otín (Sabiñánigo (Osca), 1958), catedràtic de Bioquímica i Biologia Mol·lecular a la Universitat d'Oviedo i un dels científics més influents del país, és rotund en la seva anàlisi sobre el coronavirus: «És una lliçó brutal d'humilitat per a la humanitat». L'opinió, expressada des del confinament, des d'on imparteix classe a distància, es basa en un punt de vista crític sobre la societat global. Una societat que, diu, es creia invulnerable, rica i poderosa. Otín -que va participar l'any 2017 en l'acte de lliurament dels premis Princesa de Girona en un diàleg amb Antonio Banderas- afirma que malgrat tot és optimista -«sorgirà una nova era i tinc esperança en els joves»- i desgrana detalls del coronavirus des de la seva experiència en una extensa conversa publicada al canal d'entrevistes de la periodista Cristina Mitre.

El coronavirus ha passat d'una «simple grip» a una pandèmia global...

Soc científic, però la meva especialitat no és l'epidemiologia, encara que em vaig formar en l'estudi dels virus amb mestres com Margarita Salas i Eladio Viñuela. Puc entendre el que està passant, encara que la meva opinió no es pot prendre com la d'un expert, sinó com la d'un científic que ho veu des de fora. El coronavirus semblava d'agressivitat limitada i ha commocionat el món sencer en només tres mesos. Les primeres notícies parlaven d'un nou coronavirus respiratori a la Xina. No li vam donar gaire importància, perquè hi havia hagut casos semblants i cap havia representat un problema global. I menys per a Espanya, on no vam tenir cap cas.

L'avanç del virus ha provocat un canvi de sensacions...

De sobte, alguna cosa va passar. Vam començar a patir un canvi en les sensacions relacionades amb el virus. Jo, per exemple, vaig començar a inquietar-me, sobretot socialment. Estem interconnectats, viatgem contínuament, no prenem cap precaució i ens sentim invulnerables. Ens parlen d'una cosa a la Xina i pensem que això és una cosa molt llunyana, un lloc on mengen ratpenats. Però a poc a poc el coronavirus va anar arribant. De la indiferència vam passar al pànic. També vam fer coses intolerables, com agredir persones per ser xinesos o per tenir un refredat.

Arribarem mai a saber quin va ser realment l'origen del virus?

Hi ha molts comentaris sobre l'origen. Analitzant el genoma, tot sembla indicar que és una evolució natural d'una altra. La malaltia és més contagiosa del que s'esperava, es dissemina molt ràpidament i els portadors asimptomàtics es noten més. Hi ha joves que no mostren cap efecte i es con­verteixen en contagiadors massius. Ells haurien d'haver-se ­cons­cienciat i ara sembla que ho fan, sobretot quan els parles dels avis.

El col·lapse als hospitals espanta?

Per la grip, només l'1% s'hospitalitzen. La majoria de la gent la passa a casa seva. Una setmana al llit i diversos dies amb antivirals. En el cas del coronavirus, hi ha casos en què s'ha d'anar a l'hospital perquè et posin un respirador. Per això se saturen les urgències. Les UCIs, el personal dels hospitals, no donen més de si. Ho veig en la meva filla, que està a primera línia. No es poden suplir les mancances del sistema sanitari, però si parles amb els professionals ens adonem que el sistema és una joia de llauna. Se sustenta sobre agulles, es basa en el «bonisme» i en la contribució dels professionals. Molts estan cansats, cremats, i tots ho sabem.

El nostre model sanitari és imperfecte?

Ens falta baixa tecnologia: mascaretes, bates, guants, respiradors... És impressionant, perquè no ens falta l'últim accelerador de partícules, sinó el material de fa 50 anys. A la Xina, el virus es va contenir. Per això dic això de la lliçó d'humilitat meravellosa. I per què la necessitem? Perquè el model social és insatisfactori. Ens sentim bé, rics. La vida no era millor abans i ara tenim més coses, per què no les fem servir millor? El model social no està basat en la creació de riquesa intel·lectual ni tecnològica. El problema és la banalitat: és senzill fer-se ric dient estupideses, no creant res. Fins i tot, grans i famosos multimilionaris no han creat cap bé a la humanitat.

Quin aprenentatge podem extreure de la malaltia?

Cal fer un balanç entre la salut i l'economia, en tots els aspectes. Ens agradi o no. Quan analitzem com és el nostre país, el veiem de veritat: no som potents ni rics. A tots ens agrada viure aquí, vaig viure anys fora i sempre vaig voler tornar. Però no tenim tantíssims recursos. A Alemanya tenen cinc vegades més llits d'UCI que nosaltres. El balanç, inicialment, es va inclinar cap a l'economia: vivim del turisme. I en aquest balanç, economia o salut, no m'agradaria decidir. Però són decisions humanes difícils de prendre i crec que ens inclinem cap a l'economia. Els experts deien que dels set coronavirus sis no han causat alarma mundial, per què aquest sí? Som vulnerables, aquesta és la realitat. I en aquest moment, ja no es pot sostenir l'economia. El virus va néixer, com altres, per extingir-se de manera natural, però ha sabut trobar les nostres vulnerabilitats, sobretot les d'una societat no preparada per enfrontar-se a una cosa així.

De les crisis en sorgeixen oportunitats?

Nosaltres, com a éssers vius, hem sorgit d'una crisi mediambiental i hem convertit l'agent tòxic en la nostra font d'energia. Els optimistes pensem que passaran després coses noves, però espero que no sigui només durant una setmana. No podem seguir abusant d'aquesta societat tan hiperconnectada, però també tan virtual. Ara ens parlem per les nostres finestres, ens mirem a nosaltres mateixos. Espero que ara ens adonem que això de parlar de la immortalitat és un divertiment de rics, desocupats i egoistes. Hi ha malalties de les quals no es cura ningú, molt pitjors que aquest virus. Aquest virus és una lliçó brutal d'humilitat per a tota la humanitat.

Som massa vulnerables?

Potser, en la nova era que sorgeixi, aprendrem que la nostra principal vulnerabilitat no és un virus, és la ignorància. No es tracta de saber-ho tot, és el fet de desconèixer el que ens fa millors. Això és el que més em dol: no ens adonem d'això. Cal ser optimistes i ho noto en la gent, quan vaig a comprar el pa i parlo amb la gent normal. Per què no podem ser normals i centrar-nos en l'essencial? I no estar com jo, des de fa dos o tres anys, que no aixeco el cap sense saber-ne el motiu.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus