Els docents han demostrat tenir molta cintura i capacitat de reacció davant d'una situació inèdita, inesperada i, ara per ara, amb una durada que ningú s'atreveix a delimitar amb seguretat.
El dijous 12 de març, cap a les dues de la tarda, les direccions de les escoles i els instituts van rebre una notificació que ho va trastocar tot: les classes se suspenien des de l'endemà mateix i per uns quinze dies inicials que ja s'han doblat. Si bé és cert que el Departament d'Educació de la Generalitat els ha ofert recursos pedagògics per treballar per Internet -es recullen a la Xarxa telemàtica educativa de Catalunya-, molts centres van reaccionar abans dissenyant plans de treball pensats específicament per al seu alumnat. Una altra cosa és que aquest disposi de les connexions i de les eines tecnològiques necessàries per seguir-los, un problema que afecta, especialment, els centres de màxima complexitat.
L'institut de Sarrià de Ter «continua obert»
A l'institut de Sarrià de Ter, que ha topat amb l'excepcionalitat en el seu primer curs de funcionament, la feina comença el dilluns a les vuit del matí, quan l'alumnat i les famílies reben un correu electrònic amb una graella d'activitats per a cadascuna de les matèries; acompanyada d'un horari de treball recomanat per als cinc dies de la setmana.
«Són propostes variades i equilibrades que contenen lectures, visionats de pel·lícules o vídeos instructius, propostes artístiques, expressió escrita o realització d'exercicis, entre d'altres», detalla el seu director, Albert Bayot. Per gestionar-ho, utilitzen eines digitals que ja estan presents a les classes -la plataforma ClickEdu i eines Google-, a més dels telèfons mòbils dels estudiants que en tenen o de la família. Bayot indica que si algun alumne no té ordinador, se l'atén «per telèfon o amb l'ajuda, si cal, dels Serveis socials i dels ajuntaments».
Els xats telefònics o informàtics són el canal de comunicació escollit per fer les tutories, que a l'institut de Sarrià de Ter són compartides -amb nou o deu alumnes per professor- i ara s'organitzen en trobades virtuals de subgrups. Alhora, cada tutor realitza un seguiment individual per correu electrònic o per telèfon.
Més enllà de l'aprenentatge i de mantenir el contacte amb l'alumnat, el centre també ha pensat en el lleure cultural a través de reptes puntuals o altres iniciatives, com ara concursos, debats, clubs de lectura o concerts, en les quals la participació els joves és voluntària. L'important, remarca el director, «és que l'institut continua obert perquè el centre no és un edifici sinó que, sobretot, és el conjunt de persones que formem la comunitat educativa».
Les escoles de Salt evidencien l'escletxa
L'esforç i la creativitat es multipliquen en els centres que el Departament d'Educació ha reconegut com de màxima complexitat a causa del seu context socioeconòmic, on la bretxa digital és una realitat. Les escoles de Salt es troben en aquesta situació i, tal com explica la directora de Les Arrels, Ester Gibert, «el professorat aboquem molts esforços en dissenyar i en difondre activitats competencials que es puguin fer a través de les xarxes socials».
La directora valora la feina que realitza la Conselleria per tal de proporcionar recursos i eines digitals als centres educatius, però -aclareix- «ens qüestionem si la modalitat a distància respon al perfil de famílies que tenim» perquè, «a Salt, n'hi ha moltes que no disposen de les eines tecnològiques ni de l'espai suficient per experimentar, per jugar»; algunes, apunta, ni tan sols tenen material escolar.
Direccions que viuen circumstàncies com la seva han traslladat aquestes inquietuds als Serveis territorials d'Educació a Girona «i ens consta que hi estan treballant», diu Ester Gibert, qui reflexiona que encara que el confinament «és un fet extraordinari, nou en la nostra història de l'educació, ara es veu que hi ha escletxes i que potser si s'hagués previst abans...» i recorda que, fa uns anys, «es van aturar projectes per dotar tots els alumnes d'un ordinador». De totes maneres, la directora de l'escola Les Arrels opina que el més «important és l'estat d'ànim dels alumnes i de les famílies» i creu que «tots n'aprendrem d'això, de cara al futur».
Formació professional en línia a l'escola tècnica
L'Escola Tècnica Girona -amb tres centres a la capital, un altre a Figueres i un cinquè a les Franqueses del Vallès- ofereix un altre exemple d'adaptació del seu projecte educatiu, a correcuita, a la situació de confinament provocada per l'expansió de la covid-19. Des de l'escola expliquen que, en quatre dies, van canviar el sistema presencial habitual per un de telemàtic; en el seu cas, ho van fer comptant amb l'assessorament d'una organització especialitzada en formació professional oficial a distància, Linkia FP. Segons ha indicat el centre, l'alternativa telemàtica ha estat ben rebuda tant per l'alumnat com per les famílies. El model implantat d'urgència també inclou tutories a distància, presentacions amb micròfon i càmera oberta, pràctiques virtuals o conferències a través de Skype.
Els plans de treball a Sant Esteve de Guialbes
L'escola rural de Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls), amb 97 alumnes, es va posar les piles immediatament i, tot i que l'ordre de tancament els va enganxar de colònies -que van suspendre el mateix dia a la tarda-, l'endemà el claustre ja discutia via WhatsApp la millor manera d'organitzar uns plans de treball a distància per a tots els nivells educatius. La cap d'estudis, Anna Pérez, deixa clar que el seu propòsit és «seguir una línia d'escola, amb feines equiparables» a l'activitat ordinària.
El sistema implica que el dilluns es dona feina a l'alumnat per tal que s'organitzi la setmana com vulgui, tot «seguint projectes de llengua, de matemàtiques... perquè repassin», especifica Pérez. El projecte preveu que els escolars més grans utilitzin eines virtuals com ara el Google Drive -de quart a sisè de primària, cada alumne té un apartat individual-, mentre que els infants més petits fan les tasques sobre paper, després les fotografien i, amb el suport de les famílies, les envien per correu electrònic. I és que l'escola ha habilitat correus electrònics per a cada docent, a través dels quals l'alumnat obté un retorn periòdic de la seva feina.
La directora de l'escola de Sant Esteve de Guialbes, Anna Gay, remarca que, així, «garantim que arriba a tothom i que no hi ha cap mena de segregació entre alumnes». En les dues primeres setmanes de confinament, la cap d'estudis assenyala que la participació dels escolars en els plans de treball telemàtics ha estat alta.
A Cassà, classes virtuals i videoconferències
L'institut de Cassà de la Selva ha afrontat la situació en dues fases, avançant cada setmana de confinament i abans que Educació donés directrius: van començar amb classes virtuals de repàs, usant diferents eines digitals i el correu electrònic, per passar a organitzar videoconferències en línia -que també fa el claustre- per aclarir els dubtes de l'alumnat. Així ho explica el director, Josep Poch, qui diu que «no tots els estudiants tenen ordinador, alguns només mòbils»; divendres confiaven tenir una radiografia exacta gràcies a un seguiment dels tutors, que han contactat amb les famílies dels joves que no han participat. El director subratlla que tots els estudiants de batxillerat, que estan «preocupats per la selectivitat», fan les activitats; mentre que la resposta a l'ESO és «més irregular».
L'institut també va enviar recomanacions als pares, «que tampoc s'han trobat mai en una situació nova i sobtada com aquesta» -diu el director. Entre els consells hi ha el d'establir un horari diari, amb una franja fixa per fer deures i activitats durant les quals els fills «tinguin el mòbil apagat, aprofitin per llegir, escoltar música, veure documentals educatius, pel·lícules en anglès i francès», detalla Poch, a més que els donin tasques de la llar, facin exercici i «no estiguin tot el dia pendent de les notícies sobre el coronavirus». Tot plegat s'anirà ajustant; per exemple, algunes famílies els han fet saber que posen massa feina.
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
