A quarts de dotze de la nit del diumenge el BOE publicava l'anunciat decret del Govern de l'Estat de la «paràlisi» immediata de totes les activitats econòmiques no essencials, que suposa un pas més d'enduriment del confinament arran de l'afectació de la pandèmia del covid-19 a Espanya. Amb un marge de maniobra de molt poques hores (o de cap en cas dels sectors amb jornades nocturnes), el decret va incloure una moratòria de 24 hores que permetia treballar durant el dilluns en «aquells casos en què resulti impossible interrompre immediatament l'activitat».
Amb l'objectiu de limitar encara més la mobilitat de la població sobretot de cara a Setmana Santa, quan les xifres d'entrades i sortides amb vehicle es disparen, el decret suposa de per si un nou canvi de rumb després d'un discurs per part de l'executiu central basat en descartar mesures més «radicals» com ara el confinament «total» que el Govern català presidit per Quim Torra ha demanat des de l'inici de la pandèmia; i és que la tesi de La Moncloa des del 15 de març, dia zero de l'estat d'alarma, ha estat assegurar que Espanya ja complia amb el confinament «més estricte d'Europa», o fins i tot del món.
Tot i que des del Govern han negat divisions internes, segons indica el mitjà El Mundo, la facció d'Unides Podem, amb Pablo Iglesias al capdavant com a vicepresident, ja va traslladar fa 10 dies a Sánchez la «necessitat» d'imposar el tancament total de l'activitat econòmica no essencial. L'ombra d'un enduriment del confinament, ja que van veure la llum aquest dissabte, a quinze dies de Setmana Santa. Les reaccions no es van fer esperar, i no van faltar crítiques d'improvisació ni preocupació pels sectors que quedarien exclosos dels serveis essencials, que deixa pràcticament a zero l'activitat industrial. Precisament, el cap de l'Estat, el rei Felip VI, es va reunir ahir al Palau de la Zarzuela amb la Ministra d'Economia, Nadia Calviño, per tal de conèixer els detalls del decret, després de parlar per telèfon durant la setmana passada amb diverses organitzacions empresarials.
El real decret estableix la suspensió de totes les activitats econòmiques no essencials (el lector pot consultar les excepcions a la pàgina següent) a canvi d'un permís retribuït, per la qual cosa seguiran cobrant el total del salari a canvi de retornar les hores -a mutu acord amb l'empresa- fins al 31 de desembre com a màxim.
En aquest sentit el decret especifica que la recuperació «s'haurà de negociar en un període de consultes» entre l'empresa i la representació legal, que en cas de no haver-n'hi, s'integrarà per tres treballadors tal com estableix la Llei de l'Estatut dels Treballadors. El decret també concreta que la recuperació d'aquestes hores «no podrà suposar l'incompliment dels períodes mínims de descans diari i setmanals, ni superar la jornada màxima anual. També s'hauran de respectar els drets de conciliació familiar, personal i personal. La mesura no afectarà els treballadors exclosos al decret en considerar-se serveis essencials, els que estiguin fent la seva activitat des de casa, els afectats per ERTOs, persones incapacitades temporalment o amb permisos de paternitat o maternitat.
Crítiques d'improvisació
Les 24 hores de moratòria han sigut sinònim per alguns sectors, com ara l'empresarial, de la improvisació que s'ha fet amb la gestió de la crisi. Associacions com la CEOE, CEIM o la PIMEC han mostrat el seu malestar per la paràlisi i pel dany en l'activitat econòmica que aquesta prohibició suposarà i indiquen que «acaten però no comparteixen la mesura», ja que s'ha pres de forma «unilateral i sense consens previ». Els empresaris segueixen reclamant una moratòria fiscal durant l'estat d'alarma per fer front a la crisi econòmica que vindrà.
Sectors com el de la metal·lúrgia o el de la ceràmica van alçar el crit al cel, assegurant que els és «impossible» tancar les seves plantes amb els tempos que s'han donat, i en alguns casos sostenen que necessiten mesos de preparació. La confusió que ha provocat la mesura, que ha fet iniciar la setmana amb caigudes a la borsa d'un 1,74% de l'Ibex-35, va arrencar ahir una disculpa per part de la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, que tot i indicar que «entén la preocupació», va assegurar que una mesura d'aquestes característiques «no s'improvisa» i que el retard obeeix a qüestions «tècniques». Tot i això, els líders d'algunes comunitats autònomes molt dependents de la indústria, com ara Navarra i el País Basc, han criticat que el decret s'apliqui a tothom «per igual». En aquest sentit el lehendakari, Iñigo Urkullu, va traslladar diumenge a Sánchez una proposta de confinament que permetés establir mesures segons les característiques de cada territori.
A això s'hi ha d'afegir la caiguda de suport que el Govern de Sánchez ha patit per part del PP de Pablo Casado, que ahir va anunciar que la lleialtat que fins ara ha tingut s'ha «acabat» amb aquest últim decret llei.
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
