En el mercat laboral hi ha classes en un mateix ofici. Veterans amb contractes d'una altra època, mileuristes que ara semblen privilegiats i gent que ni arriba a aquesta condició salarial, que ja és dir. Cal citar en aquesta degradació del proletariat els empleats a través d'empreses de treball temporal, que en aquests dies d'acomiadaments generalitzats pateixen un doble càstig: quedar-se sense ocupació i, en molts casos, sense atur. En qualsevol cas, sense dret a no consumir la prestació que tinguin acumulada.
Joan és el nom suposat d'una persona que fins a la setmana passada treballava en una empresa valenciana del plàstic. La companyia va presentar un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTOa la totalitat de la plantilla. Va quedar-se a l'atur. Tal com va explicar des de la garantia de l'anonimat, quan va arribar a l'oficina de Labora es va trobar que podia cobrar l'atur, però -a diferència dels seus excompanys i de tots els treballadors que han perdut el seu lloc a causa del coronavirus-descomptant-lo del temps acumulat fins avui. «Jo encara em salvo perquè em quedava atur i puc cobrar alguna cosa, però tinc coneguts que no havien sumat els dies suficients per accedir a la prestació i s'han quedat sense res», va explicar.
Relació
Per què aquests treballadors no tenen els mateixos drets? La resposta està en la peculiar relació laboral que els uneix a les empreses on exerceixen la seva feina. I és que aquestes mercantils no són les que els contracten en realitat, sinó les empreses de treball temporal (ETT) a les quals les citades recorren, tal com van confirmar fonts d'aquest sector que està representat per la patronal Asempleo.
Quan una mercantil necessita cobrir temporalment una baixa laboral acudeix, si així ho considera convenient, a una ETT, que li subministra el treballador per al lloc vacant i pel temps que precisi. L'empresa abona a l'ETT un import global que inclou el salari equivalent al fixat pel conveni col·lectiu del sector al qual pertanyi la companyia, els costos de la Seguretat Social i el marge comercial que percep l'ETT pel servei prestat.
Aquesta última agafa el salari brut anual i el divideix per hores i abona al treballador la quantitat corresponent en funció del temps en què estigui ocupat en l'empresa a la qual ha anat destinat. Aquí es troba la clau del futur d'aquests empleats si la signatura on treballen aplica un ERTO. I és que no tenen cap relació contractual amb aquesta. La companyia que els fa el contracte en realitat és l'ETT. Per tant, aquests treballadors només tindrien dret a cobrar l'atur sense que els descompti del que hagin acumulat fins avui -o en el cas que l'hagin consumit tot- si l'empresa de treball temporal presentés un ERTO.
Però, és clar, com van explicar les fonts consultades, aquesta circumstància no pot donar-se, tret que la mateixa ETT entrés en crisi, perquè el decret del Govern contempla que les empreses que presentin un expedient d'ocupació temporal per causa major, és a dir, a conseqüència dels efectes de la crisi del coronavirus, es comprometen al mateix temps a mantenir tots els llocs de treball al moment en què deixi d'estar en vigor l'ERTO.
En conseqüència, les ETTs consideren que no poden presentar un expedient d'ocupació per als seus treballadors afectats per la citada contingència. «Nosaltres només podem presentar un ERTO si l'empresa en qüestió es compromet al posterior manteniment de l'ocupació durant mig any, però cap el farà perquè no saben ni tan sols què succeirà amb el personal que tenen en plantilla i que han inclòs en el seu ERTO», explica una font del sector de les ETTs.
Així les coses, un empleat en aquestes condicions, com el citat Joan, només té per davant tres opcions: consumir l'atur que hagi generat fins avui, aconseguir la missió gairebé impossible de recol·locar-se en algun dels sectors que estan demandant ocupació o resistir, si ha consumit la seva prestació per desocupació, fins que la crisi passi i llavors resar perquè els empresaris el tornin a contractar.
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
