01 de abril de 2020
01.04.2020
Diari de Girona
Investigador i escriptor

Salvador Macip: «Aquest virus ja no marxarà mai, com el del xarampió o la grip»

01.04.2020 | 00:41
Salvador Macip: «Aquest virus ja no marxarà mai, com el del xarampió o la grip»

Pandèmies freqüents: ens hem d'acostumar a episodis com el que estem vivint?
Les pandèmies sempre han existit, ara no és diferent. El que passa és que feia temps que no en vèiem una de grossa (tot i que el 2009 va haver-n'hi una de grip que va causar força problemes, sembla que ens n'hem oblidat). La freqüència és difícil de predir, però continuarà havent-n'hi, segur.

Es podia preveure aquesta?
Que seria d'un coronavirus i que evolucionaria exactament així no es podia predir. Els dos brots anteriors greus per coronavirus, la SARS i la MERS, van quedar més localitzats. Des de llavors ja hi havia experts alertant que podia aparèixer un coronavirus més problemàtic, com ha sigut el cas. Però hauria pogut ser una pandèmia totalment diferent.

No podíem haver estat millor preparats, comptant que havia d'arribar un dia o altre?
Crec que sí. Ens podíem haver preparat per a una pandèmia d'unes característiques similars, sens dubte. De fet, l'OMS va introduir fa uns anys el concepte de Malaltia X entre els reptes sanitaris de l'actualitat per descriure una possible pandèmia per un microbi desconegut. Ho va fer per alertar que això podia passar i estimular que ens preparéssim. Però no es va fer, o no prou bé. Potser ara ho farem millor.

Ara? Si ja la tenim a sobre!
Per la següent! La propera podria ser pitjor i encara tindríem menys marge de maniobra.

Què significa «preparar-se per a una pandèmia»? A quines mesures es refereix?
Tenir uns protocols clars d'actuació, que és el que ha fallat més. Alguns països ho han fet molt malament. Amb un pla més clar basat en consells dels experts això no hauria passat. També preparar la gent. Hem de fer que tothom entengui que en una pandèmia d'un virus nou l'única arma que tenim és l'aïllament, perquè la vacuna no arriba a temps per aturar la primera onada i no hi sol haver fàrmacs que destrueixin el virus.

Bé surten notícies d'experiments amb fàrmacs.
Són coses diferents. Així com els antibiòtics són bons matant bacteris, no tenim un tipus de fàrmac equivalent per als virus. Els antivirals solen ser menys efectius. Aquestes proves esperen trobar una combinació de fàrmacs que millori els símptomes dels casos més greus. Això pot salvar moltes vides però no aturarà la pandèmia. Això ho aconsegueix la immunitat de grup.

Quan hi haurà vacuna?
Ja se n'estan provant algunes. Però el procés de prova i, després, de producció són llargs. El més normal és que es tardi entre any i any i mig, si tot va bé.

El confinament soluciona el problema?
El confinament és clar que soluciona el problema. Si no hi ha contacte, no hi ha infecció.

Però mentre quedi una persona amb el virus, l'epidèmia tornaria a reproduir-se. Per més confinament que hi hagi, depenem que es trobi un fàrmac?
Aquest virus ja no marxarà mai més. Serà com el del xarampió o el de la grip. Deixarà de ser un problema quan hi hagi immunitat de grup, i això s'aconsegueix quan molta gent s'ha infectat i ha superat la malaltia o amb vacunes, no amb fàrmacs. El problema que tenim ara no és tant que la gent es posi malalta (s'ha calculat que aquest virus infectarà un 50% de la població mundial, almenys) sinó que es posi malalta tota de cop. Si se saturen els hospitals, la mortalitat es multiplica, perquè no es poden atendre els casos greus. Si passem aquesta onada i després hi ha brots més petits, el problema serà diferent, serà com el que passa amb la grip cada any.

Com valora des de la distància l'actuació del Govern espanyol?
Li ha faltat fermesa en les primeres fases. Hauria d'haver actuat més de pressa i més contundentment per aïllar els focus. I encara ara dubten a l'hora d'aplicar mesures severes. Com més aviat s'apliquen, millor.

Les mesures haurien de ser més severes que les actuals?
Sí.

No seria pitjor el remei que la malaltia, a la llarga?
No.

Quant temps aturaria el país, si de vostè depengués?
Això depèn dels contagis. Els països que van aturar-se abans són els que han controlat millor la pandèmia. S'han d'anar valorant les dades dia a dia i prendre decisions ràpides en funció d'això.

Dona crèdibilitat a teories de virus creat per la Xina o els EUA?
No, d'aquestes sempre n'hi ha, però els virus ja es comporten així ells sols, no cal buscar-hi altres explicacions. S'ha publicat un treball que analitza els gens del virus i mostra que és una evolució lògica a partir d'altres virus similars.

Creu que hi ha gaires més contagiats dels que oficialment es compten com a tals?
Segur. A molts països, per exemple a casa nostra, s'estan fent pocs tests diagnòstics, i així no es pot saber el número exacte d'infectats. A més, hi ha casos que donen molt pocs símptomes i poden passar desapercebuts. Com a molt es poden fer estimacions.

S'atreviria a calcular quants n'hi ha a Espanya o Catalunya?
No. Pel que li he dit abans, és impossible. Quan passi la pandèmia potser es podrà estimar retrospectivament a partir del nombre de morts que hi ha hagut.

Si els contagiats són més dels que sabem, potser la mortalitat és com la de la grip comuna.
És difícil de calcular amb les dades que tenim, la mortalitat s'ha de calcular a partir dels pacients que s'han recuperat, no dels que estan infectats (perquè encara poden morir), així que s'ha d'esperar fins a tenir més informació. Ara treballem amb dades de poblacions petites i controlades (com els passatgers del creuer que es van infectar al principi al Japó), i amb aquesta informació s'ha calculat que la mortalitat podria estar al voltant de l'1%. Però ho sabrem millor d'aquí a uns mesos.

Per tant no seria ni la pesta de l'edat mitjana ni la grip espanyola del 18: hi ha pànic excessiu?
No, no és cap d'aquestes coses, per sort. Però si parlem d'un 50-70% de contagis a tot el món i assumim una mortalitat només de l'1%, tirant baix estem parlant de 40 milions de morts. Potser pànic no, però no és per fer bromes.

La societat actual està menys preparada per a aquestes coses que la dels nostres pares i avis?
No sé si mai ningú està preparat per a aquestes coses. Tenim més informació a l'abast, però també més informació errònia. D'altra banda, feia molt temps que no es veia una pandèmia així, i no en teníem consciència.

Països com Holanda i Bèlgica diuen que cal prioritzar, i que els vells no col·lapsin hospitals.
A tot arreu, si arriba un punt de saturació dels hospitals es prioritzaran malalts, no hi ha altra opció. Per això és tan important frenar l'augment de contagis, per evitar arribar a aquest punt.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit