La frenada gairebé en sec de l'activitat i l'emergència sanitària han castigat el col·lectiu ja precaritzat de les treballadores de la llar i, d'una manera especial, les migrants que no tenen permisos de treball ni de residència. Henda Conteh és una d'elles i, com moltes altres, al llarg de les últimes setmanes ha anat perdent feines a les cases que neteja des de fa temps, sense contracte. Com a integrant de l'associació gironina Dones Endavant, Conteh denuncia que la situació afecta moltes dones que, com en el seu cas, es troben sense feina ni possibilitat de cobrar una prestació d'atur.

«Et quedes sense sou ni res i no tinc atur perquè gairebé no he cotitzat», explica Henda Conteh, a l'equador de la tercera setmana de confinament. La dona treballava per hores en diversos domicilis «i en tots m'han dit que no hi vagi fins que tot això es calmi», però ràpidament apunta que hi ha situacions pitjors que la seva perquè «jo tinc la sort que el meu marit treballa, mentre que d'altres, no i el seu era l'únic ingrés que entrava a casa».

Conteh lamenta que la majoria d'estrangeres sense la documentació en regla que treballen en la neteja han perdut la feina, i que moltes de les cuidadores de persones grans la mantenen, però no sempre amb les condicions de seguretat sanitària per no contraure ni contagiar la malaltia del coronavirus SARS-Cov-2. Es refereix al cas concret d'una companya interna en una casa de Girona -on té cura d'una dona d'edat avançada, les vint-i-quatre hores- i que conserva la feina a canvi d'una rebaixa considerable del sou, amb l'argument que la família que requereix els seus serveis ara no pot treballar.

Famílies sense recursos

Henda Conteh afegeix que el tancament d'oficines com les dels Serveis Socials impedeix que les dones que es queden sense res puguin acudir-hi i adverteix que, malgrat ser usuàries habituals dels centres de distribució d'aliments, aquesta ajuda és insuficient per cobrir famílies senceres -sovint, nombroses- durant tants dies i sense cap guany econòmic. Així, conclou, en aquesta situació les empleades de la llar d'origen immigrant «encara tenim més dificultats del normal, perquè almenys les que treballem en la neteja de cases particulars teníem alguns ingressos» -que han perdut amb el confinament. Per a informar-se de les opcions que tenen al seu abast, va explicar que estan molt pendents dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.

La presidenta de l'associació Dones Endavant, Jessenia Lagos, referma la descripció de Conteh en una entrevista publicada per la Coordinadora d'ONG Solidàries de Girona, en la qual afirma que «això de la COVID-19 ha vingut a precaritzar encara més la condició de la dona migrant» i reivindica la importància de dignificar les tasques de cures, especialment rellevants aquests dies.

«La protecció de la salut laboral s'ha menyspreat»

Dilluns era el Dia internacional de les treballadores de la llar i el sindicat que les representa a Catalunya, Sindillar, va alertar que la COVID-19 ha fet aparèixer la precarietat «amb tota la seva cruesa», ja que «milers» d'elles «han patit la suspensió del seu contracte, un acomiadament o han vist morir la persona que els donava feina i ara es troben sense prestació d'atur».

En un comunicat subscrit per una desena d'entitats de l'Estat, Sindillar denunciava que «la protecció de la salut laboral de totes elles s'ha menyspreat, com abans de la pandèmia: no se'ls han donat indicacions ni mitjans per a protegir-se»; a més que, «en les baixes degudes a l'aïllament o al contagi, cobraran bastant menys del que els correspon perquè el Govern no va tenir pressa per arreglar les bases de cotització».

El document es tancava amb quatre reivindicacions relacionades amb la crisi sanitària i laboral actual: que les treballadores acomiadades amb contractes cobrin l'atur; l'accés de les migrants a les prestacions disponibles, amb independència de si tenen la documentació o no; l'obertura d'un procés de regularització de totes les empleades de la llar i les cuidadores, i l'exempció de pagar la Seguretat Social en les suspensions de contractes durant el confinament, amb la condició que després les readmetin a la feina.