Qui hagués dit fa tan sols unes setmanes que l'acte més gran de rebel·lia seria abraçar i petonejar algú. Això és el primer que faré quan tot aquest malson hagi passat, ho tinc decidit. Sortiré de casa i de manera aleatòria triaré la persona amb qui trencarem el gel, més igual que sigui home, dona, jove o gran, encara que no ens coneguem ens agafarem de les mans i ballarem alguna cançó. És igual, la que sigui. Baixaré fins al passeig marítim d'Arenzano i m'asseuré a la terrassa d'un bar. De fet, durant aquesta quarantena, hi he passat diverses vegades virtualment amb el Google Earth -sí, aquesta és la desesperació- i ja he triat la taula que vull; aquella que està més a l'esquerra i que li toca el sol fins a última hora, està perfectament encarada al golf de Gènova.
Després trucaré a algun polític d'alt nivell per fer-li una proposta. Potser creieu que m'he tornat boig, però darrerament tinc molt temps per pensar. Li diré d'impulsar el tractat postpandèmic, on es recollirà tot allò que s'haurà de fer a partir d'ara obligatòriament. Fa uns dies que l'estic redactant però s'haurà de culminar amb uns estats generals que ho avalin.
Article número u: Tot ciutadà tindrà l'obligació d'escopir al polític de torn que proposi retallar el pressupost de sanitat. En cas de fer-ho al mateix temps que proposi comprar algun helicòpter per tirar míssils, també se l'haurà d'insultar. No és un dret, és una obligació. Dins d'aquest tractat s'hauran d'acordar moltes coses primordials, coses que potser fèiem abans de la pandèmia però no hi donàvem el valor merescut.
Article vint-i-cinc: Tota persona major de setze anys estarà obligada a anar a escoltar un concert al far del cap de Creus almenys un cop a l'any. En cas de no complir-se se'l sancionarà amb una multa de 1.500 euros que aniran destinats íntegrament a material sanitari. Com a recomanació personal, si qui canta és en Juan Pablo o la Leila, millor. Això ho posaré en els annexos.
Després venen dos dels meus preferits, si no recordo malament són l'article vuitanta-quatre i el cent tres, que diuen respectivament: No es podran fer fotos a més de deu postes de sol a l'any ni tampoc treure el mòbil en el transcurs de qualsevol espectacle natural per més d'un minut. Les sancions poder variar depenen de la localitat on es dugui a terme la infracció -he pensat que és bo donar poder de decisió als ajuntaments de tots els municipis europeus. I cada cop que ens creuem amb un infermer/a, bomber/a, doctor/a, policia, personal de protecció civil o qualsevol que formi part del nostre sistema de seguretat i sanitat, se l'haurà de saludar amb un somriure i donar-li les gràcies. No fer-ho estarà penat amb tres anys de presó.
I moltes altres coses que continuo redactant per així fer el primer pas en la creació d'una Europa més forta i unida, que veient com està el panorama, no és gaire complicat. Quan acabi aquesta crisi, més aviat que tard, serà feina de tots fer que la nostra classe política es posi les piles perquè aquesta pandèmia almenys ens porti coses positives i no al contrari. Haurem d'estar molt alerta dels passos que es prendran durant els mesos vinents i sobretot tenir constantment present el tractat postpandèmic per tirar cap endavant i no endarrere, i evitar que utilitzin aquesta situació per interessos foscos, perquè ho intentaran, no en tingueu dubtes.
