03 de abril de 2020
03.04.2020
Diari de Girona
OPINIÓ

La por a l'epidèmia

03.04.2020 | 00:24
La por a l'epidèmia

Aquests dies la por es nota al carrer: els escassos transeünts amb els quals em creuo en sortir de la clínica s'allunyen una mica més de l'habitual en la vorera, la flequera em mira amb certa aprensió en pagar amb la targeta i comprovar que no porto guants i el dependent de la benzinera es retira una mica quan m'acosto al taulell.

Per què tenen por? Perquè assumeixen que la taxa de mortalitat d'aquesta epidèmia és elevada i, en conseqüència, saben que si s'infecten la possibilitat de morir és alta. Per què assumeixen que aquesta epidèmia de coronavirus té una elevada taxa de mortalitat? Perquè a través dels mitjans de comunicació, les institucions sanitàries i governamentals que gestionen l'epidèmia i els comentaris de contertulians se'ls proporcionen unes dades de difícil comprensió. En moltes ocasions, aquestes dades són malinterpretades, tergiversades i utilitzades de manera incorrecta i inadequada.

Aquest article intenta dotar el lector d'uns conceptes essencials per a comprendre l'extensa informació tècnica de la qual es disposa en relació amb l'epidèmia de coronavirus.

Primer: la mortalitat global d'una epidèmia (o d'una malaltia qualsevol) no permet avaluar amb exactitud l'abast d'aquesta. És fàcil d'entendre: no és el mateix si 4.000 morts per l'epidèmia es produeixen en una petita població de 8.000 habitants, a si aquests 4.000 morts pertanyen a una regió de 16 milions d'habitants. El número total de morts (a part de la tragèdia per a familiars i amics de cada cas) no proporciona una mesura adequada del comportament de l'epidèmia. Per aquesta raó, es recorre a un concepte més afinat: la taxa de mortalitat. Un error freqüent en els articles, columnes, programes de televisió i comentaris radiofònics consisteix a barrejar (o confondre) tots dos conceptes, mortalitat global i taxa de mortalitat.

Segon: la taxa de mortalitat d'una epidèmia (o d'una malaltia qualsevol) s'obté en dividir el nombre de pacients morts per aquesta infecció (o malaltia) entre el nombre de casos infectats (o malalts). Aquí el ball de xifres resulta sorprenent per al lector no entrenat. Permetin que ho expliqui amb cert detall. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima la mortalitat pel covid-19 entre el 2 i el 4%. Estimar és el verb correcte, perquè no coneixem amb exactitud aquest percentatge, ja que no coneixem el nombre de pacients infectats pel coronavirus. El que coneixem és el número de pacients amb el resultat per al test del coronavirus positiu. Certament, no és el mateix. No sabem amb exactitud el nombre de pacients infectats pel covid-19 per diverses raons: una, desconeixem quants pacients van passar la infecció de manera asimptomàtica o paucisintomàtica (amb pocs símptomes) i es van recuperar; dos, seguint les recomanacions de la Conselleria de Sanitat i del Ministeri de Sanitat únicament es van realitzar els tests en pacients amb símptomes que requerien hospitalització i procedien d'alguna de les àrees de risc (província de Huabei, el Japó, Nord d'Itàlia). Aquests criteris van canviar, i es van fer menys restrictius, el dia 18 de març, quan va desaparèixer el criteri epidemiològic per sol·licitar el test i el document especificava els tres grups en què hauria de realitzar-se el test diagnòstic:

a. Persona amb un quadre clínic d'infecció respiratòria aguda que es trobi hospitalitzada o que compleix criteris d'ingrés hospitalari.

b. Persona amb un quadre clínic d'infecció respiratòria aguda de qualsevol gravetat que pertanyi a algun dels següents grups: 1) personal sanitari i sociosanitari, 2) altres serveis essencials.

c. Es pot valorar la realització de la prova diagnòstica a persones especialment vulnerables o internades en centres tancats o semitancats, que presentin un quadre clínic d'infecció respiratòria aguda independentment de la seva gravetat, després de realitzar una valoració clínica individualitzada.

El document explicitava que «no es realitzarà la prova diagnòstica de rutina a aquelles persones que presentin infecció respiratòria aguda que no estiguin incloses en els supòsits anteriors».

Per tant, no sols desconeixem el nombre real d'infectats, sinó que només disposem del número d'infectats inclosos en els tres supòsits anteriors. En conseqüència, no podem més que estimar la taxa de mortalitat per a tota la població. El president americà, Donald Trump, en una entrevista en la cadena televisiva Fox News va comentar: «Jo crec que el 3-4% és un número realment fals; ara, és només la meva impressió, però basada en moltes converses; jo diria que el número està per sota de l'u per cent». Amb la seva habilitat acostumada, el president americà no comprèn que la seva «creença», la seva «impressió», el nombre de converses que hagi tingut, o el que digui o deixi de dir és absolutament irrellevant des del punt de vista estadístic. No obstant això, la seva conclusió final podria ser encertada.

Els professors de la Universitat de Stanford Dr. Eren Bendavid i Dr. Jay Bhattachrya afirmen que el número d'infectats és molt major que el nombre de casos diagnosticats d'infecció per coronavirus. Què significa molt major per a aquests autors? En l'article publicat fa uns dies en The Wall Street Journal parlen d'ordres de magnitud. És a dir, que el número d'infectats en tota la població ha de multiplicar-se per deu com a mínim. Si es pren per cert, aquest supòsit la taxa de mortalitat disminuiria en deu vegades l'estimat per l'OMS, és a dir, oscil·laria entre el 0,2 i el 0,4%.

Hem de prendre'ns aquesta estimació de debò? Algunes dades indirectes podrien donar suport a aquesta estimació. El creuer The Diamond Princess va romandre amarrat en ports japonesos des de principis de febrer fins al 25 de març en detectar-se casos de pacients infectats pel covid-19. Es van sotmetre al test els 3.700 embarcats. D'aquests, 712 es van contagiar i va haver-hi 10 morts, la qual cosa suposa una taxa de mortalitat de l'1,4%.

En el moment d'escriure aquests paràgrafs, la pàgina de la John Hopkins University, en què se segueix diàriament l'impacte global de l'epidèmia (Coronavirus COVID-19 Global Casis by the Center for Systems Science and Engineering (CSSE) at Johns Hopkins University (JHU), deia que dels 47.278 casos confirmats a Alemanya, el número de morts eren 281. La taxa de mortalitat a Alemanya és de 0,6%. Utilitzant les dades d'aquesta mateixa font la mortalitat a Espanya ascendeix al 7,5% i a Itàlia sobrepassa el 10%.

Per què aquestes diferències? Per descomptat, el virus no coneix les arbitràries i temporals disposicions frontereres. Això ho podem assegurar amb fermesa.

En primer lloc, poden existir diferències en la qualitat assistencial dels sistemes de salut dels diferents països. La despesa sanitària a Alemanya representa el 10,5% del PIB; 5.986 euros per habitant. A Espanya, la despesa sanitària suposa un 6,2% del PIB, mentre que la despesa sanitària per habitant a penes sobrepassa els 3.000 euros (3.323 euros). A Itàlia, aquesta despesa sanitària per habitant és de 3.428 euros. Mentre que Alemanya va mantenir la despesa sanitària en relació amb el PIB per sobre del 9% en l'última dècada, Espanya va reduir 6 dècimes la seva despesa sanitària (del 6,8% al 6,2%) durant el mateix període. Potser, resulta més fàcil entendre per què Alemanya té quatre vegades més llits en les Unitats de Vigilància Intensiva que Espanya, la qual cosa permet connectar a ventilació mecànica quatre vegades més pacients en aquell país. Una cosa absolutament essencial per al tractament dels pacients infectats amb covid-19 i afectació respiratòria greu.

En segon lloc, Alemanya (Corea del Sud també va seguir la mateixa estratègia) va realitzar proves diagnòstiques de manera massiva: unes 500.000 diàries. Això va permetre detectar els pacients infectats amb més rapidesa i aïllar-los o internar-los si procedia. A Espanya (també a Itàlia) es van indicar les proves d'una manera més restringida.

Finalment, existeixen diferències culturals en el comportament de les nostres societats que interfereixen en el compliment de les ordres emeses per les autoritats pertinents. Resulta emocionant escoltar el discurs d' Angela Merkel al·ludint a la responsabilitat dels seus compatriotes, pròpies d'estats democràtics, en contraposició a les disposicions que emanen de règims autoritaris. En altres països, el compliment del confinament ocasiona espectacles grotescos.

L'epidèmia passarà. Arribarà un dia en què la por no serà més que un record. Em temo, no obstant això, que ni la por ni l'epidèmia serviran per corregir errors flagrants i decisions desafortunades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook