L'article 36 del Reial Decret 11/2020, d'1 d'abril, porta per títol: «Dret de resolució de determinats contractes sense penalització per part dels consumidors i usuaris».

I en el seu punt tercer, indica: «Respecte dels contractes de prestació de serveis de tracte successiu, l'empresa prestadora de serveis podrà oferir opcions de recuperació del servei a posteriori, i només si el consumidor no pogués o no acceptés aquesta recuperació, llavors es procediria al retorn dels imports ja abonats en la part corresponent al període del servei no prestat per aquesta causa o, sota l'acceptació del consumidor, a minorar la quantia que resulti de les futures quotes a imputar per la prestació del servei. Així mateix, l'empresa prestadora de serveis s'abstindrà de presentar al cobrament noves mensualitats fins que el servei pugui prestar-se amb normalitat, sense que això doni lloc a la rescissió del contracte, excepte per voluntat d'ambdues parts».

«Contractes de tracte successiu»

Però potser que comencem per definir els «contractes de tracte successiu», no us sembla?

Són aquells contractes que regulen una sèrie d'entregues o prestacions periòdiques que pervisquin durant un temps perllongat. Dins de les operacions de tracte successiu podem incloure aquelles en les quals el proveïdor s'obliga a entregar una pluralitat de béns, o a prestar una sèrie de serveis, de forma successiva i per preu unitari, sense que la quantia total es defineixi amb exactitud, per estar subordinades, les entregues o els serveis, a les necessitats del client.

Per entendre'ns amb exemples, parlaríem d'aquelles activitats que paguem de manera mensual, com llars d'infants, acadèmies de reforç o d'idiomes, gimnàs. Totes aquestes activitats van quedar clausurades ja en data 14 de març, amb el Reial Decret 463/2020, en què es declarava l'estat d'alarma.

Hi ha també la discussió sobre què passa amb les escoles concertades i les quotes que gira.

D'una banda, semblaria que es podria englobar dins del concepte de contractes de prestació de serveis per tracte successiu, per la qual cosa els seria d'aplicació la norma citada. Cal tenir present, però, que si bé s'han suspès les classes presencials, no s'han suspès tècnicament les classes, ja que els alumnes reben material formatiu enviat pel professorat. No obstant això, és obvi que aquest esforç del professorat en cap cas pot donar a entendre que el servei funcioni amb normalitat, és a dir i al cap i a la fi, per allò que es paga.

De fet, l'únic concepte mínimament en vigor seria el de l'ensenyament, pròpiament dit, pel qual el centre escolar ja en percep una part de l'Administració.

Conseqüentment, tal vegada (i es tracta únicament de la meva opinió), els centres concertats haurien de restar de la quota, conforme el Reial Decret 11/2020, tots aquells conceptes no prestats ni utilitzats pels clients/alumnes i, únicament de la part corresponent al concepte ensenyament, n'haurien de diferenciar el percentatge que perceben de l'Administració i el que paguen les famílies, i d'aquest darrer percentatge, a la seva vegada, establir quina és la part proporcional que es pot considerar prestada i, per tant, a girar quota. Entenc que ja no estem parlant de conceptes com «força major» o de la clàusula rebus sic stantibus (adaptació dels contractes a les circumstàncies), sinó pròpiament d'unes situacions que ja van quedar regulades per llei amb el Decret d'ahir.

No obstant i com sempre, confiem en el sentit comú, en el diàleg i en el consens, cas per cas, que permeti trobar solucions concretes a supòsits concrets.