«Hi ha massa burocràcia, i aquí cal anar de pressa»

Fa deu anys no, fa cinc sí, perquè vam començar a treballar amb refugiats a Europa. Vaig començar a sospitar-ho, no per una epidèmia sinó perquè el món no anava en la direcció correcta. Treballar a Europa en una epidèmia em sorprèn, però treballar a Europa no, ja duia una deriva en mala direcció.

Hi ha el perill que aquesta pandèmia ens faci oblidar altres emergències que hi ha al món?

Ja les tenim oblidades. És l'efecte CNN, recordem tsunamis i altres grans tragèdies durant dos mesos i després desapareixen. Quan fa que no llegeix res de Centre Àfrica? Les crisis oblidades es diuen així perquè s'obliden. És normal que la gent que pateix pels seus estigui concentrada en això, la culpa que aquestes crisis es perpetuïn no és seva sinó dels governs. No pots demanar a una persona de Girona que solucioni la crisi a Centre Àfrica, però sí que li pots demanar que tingui una responsabilitat col·lectiva, que traspassa les seves fronteres, en tant que ésser humà.

Quins són els problemes que troben en l'actual situació aquí?

Són diversos, és una situació nova per tots, tos estem aprenent. Ningú estava preparat per emergències, perquè la gestió d'una emergència és diferent de la gestió del dia a dia. Crec que s'ha trigat a reaccionar, i en aquestes situacions s'ha d'anar de ràpid. El problema és que aquí tot s'ha de planificar, i no tenim temps d'aquestes coses, s'ha de fer fàcil. Hi ha massa burocràcia, no pot ser que si vols aixecar un hospital en un pavelló, hagis de parlar amb un piló d'instàncies i administracions, això és un sistema útil pel dia a dia, no per emergències. El sistema s'ha d'adaptar. No és moment que les administracions diguin «això jo», s'ha d'anar de pressa, que tots els recursos es posin al servei de l'emergència, al cap i a la fi, tal com estem no hi tenim res a perdre.

Si cal anar de pressa, per què es rebutgen alguns hospitals de campanya militars?

Es refereix a Sabadell? Home, això no és el Iemen, òbviament no té massa sentit aixecar a Barcelona un hospital de campanya si tens edificis, pavellons, etc. Hi ha alternatives, això és Catalunya, les tendes de campanya no són el material més adient. Aquí tenim per triar, tant de bo les epidèmies passessin sempre en llocs amb aquestes condicions. Allà no es pot triar, això és una altra lliga: edificis, calefació, etc. Per això, si es pot triar no som partidaris en tendes de plàstic, i també és millor una estructura més llisa, sense cantonades, més fàcil de netejar. També vam rebutjar que es posessin tendes a Vall d'Hebron.

Els exèrcits estan capacitats per ajudar en situacions així?

Ben gestionats són molt útils... sempre que no manin. Si es posen al servei, totes les mans són vàlides. Se'ls ha d'orientar bé, són soldats i fan el que se'ls diu. Ja entenc el context, soc d'aquí...

S'assembla això al que ha viscut en altres llocs?

Totes les crisis humanitàries s'assemblen molt, tot i que els siris es canviaren ràpid per nosaltres, per ells seria una mala grip. Medicina humanitària de catàstrofes, vol dir molts malalts en poc temps per la mateixa causa, i això sí que és semblant. Però ens en sortirem. No sé quan, però ens en sortirem. Tot i ser un epidèmia nova, totes tenen un marc de treball similar: reduir mortalitat, reduir contagi i tenir les eines per fer-ho. Aquests són els tres pilars.

Les administracions estan reaccionant tard?

Sí, però és que tot el món ha reaccionat tard. Potser Corea del Sud ho ha fet bé, i prou. Ha costat massa dies (i cada dia que perds, és una setmana més de confinament) fer el canvi de xip, s'havia de tenir clar d'inici que, o posem tota la carn a la graella o perdem bous i esquelles. Estem començant ara amb els pavellons, si ho haguessin collat abans, hauríem anat millor. Però és comprensible. No com altres coses.

Quines?

El que ha passat amb el material i els tests són coses difícils d'explicar. Un dia sabrem què ha passat, però no ha anat massa catòlic.

Cada administració està massa pendent de destacar els seus mèrits i criticar les altres?

(Riu) Totes les crisis humanitàries són polítiques, és normal que els polítics vulguin controlar el relat, ho fan sempre en tots els temes. Hi ha una capa política per la qual hem de navegar. Hem d'aconseguir que la política no distorsioni, hauríem d'eliminar qualsevol element que distorsioni.

Estar un temps al tercer món ens permetria viure aquests moments de forma diferent?

Es una experiència molt recomanable, s'aprèn molt. Cada cop que he anat a missió tinc la sensació que he après més a la missió que a la carrera i el màster. No entendria el món de forma tan global si no hagués sortit de bombolleta. Com a president de MSF tracto amb molta gent prestigiosa, però m'impressiona més un pare que es carrega la família a l'esquena per salvar-la, o els meus companys que quan va esclatar l'Ebola es van quedar allà, quasi sense mitjans. Si tornés a tenir 26 anys faria el mateix, no tinc sensació d'heroi ni de sacrifici, ni d'haver deixat res enrere.