El dol no s'atura en temps de pandèmia, crea processos nous i n'arrossega d'anteriors que cal seguir treballant, potser encara amb més necessitat que abans. Per aquesta raó, un dels grups de dol que es reuneix periòdicament a les comarques de Girona ha reconvertit les reunions presencials mensuals a Olot en trobades virtuals setmanals, cadascú a casa seva.

La presidenta de l'associació AVES, Adela Torres, és la «facilitadora» d'aquestes sessions, tal com s'anomenen les persones que condueixen grups de dol. L'entitat sense ànim de lucre es va crear el 1993 a Barcelona amb l'objectiu de donar suport al dol, la pèrdua i la malaltia a través de grups d'ajuda mútua, a més de tallers, cursos o xerrades. El grup d'Olot es va crear després de la caiguda de l'avió de l'aerolínia Germanwings, ara fa cinc anys, amb la participació inicial de pares, germans o marits de víctimes. Amb el pas dels anys, la composició ha anat canviant, hi ha entrat gent nova i en l'actualitat agrupa una dotzena de persones -majoritàriament, dones.

El confinament ha augmentat la seva activitat, ja que han passat de reunir-se un cop al mes a fer-ho cada divendres -de set de la tarda a nou del vespre. Torres explica que l'habitual és que, durant les sessions, s'asseguin «en un espai còmode on es parla amb tota confidencialitat i la gent expressa el que sent, que tant pot ser molt de dolor com ràbia o enuig, sobretot al principi perquè les emocions van canviant». Tothom té temps per parlar i no se l'interromp, «tant si vol parlar com plorar», aclareix la conductora del grup; qui remarca que «les bases són no jutjar, no aconsellar i amor incondicional cap a la persona tal com és». I detalla que garantir que sigui així «és el treball que hem de fer les persones que portem els grups, on cadascú agafa el que li va bé de cada aportació».

El 13 de març van fer l'estrena virtual i, des de llavors, han realitzat tres sessions, amb una primera prova amb Skype que no va anar prou bé, així que van canviar-ho per l'aplicació Zoom. «L'important és no tallar el grup perquè la gent està molt angoixada», afirma Torres. Pel que fa a la resta de grups que gestiona a Barcelona, explica que «els vaig trucant, però si el sistema virtual funciona bé podria estendre's, perquè és molt important no deixar la gent».

En paral·lel, l'associació AVES és una de les que s'organitza amb Protecció civil, de la Generalitat, per atendre trucades de ciutadans que necessiten suport psicològic durant el confinament.

Darrere la mutació virtual del grup de dol olotí hi ha una de les seves integrants, Meius Ferrés, cap de l'àrea de Comunicació i Relacions institucionals de la Universitat de Girona. Igual que Torres, Ferrés considera que «ara és quan més necessitem parlar i expressar-nos» perquè «quan has perdut algú -en el seu cas, el marit fa uns dos anys- acuses molt qualsevol canvi de la rutina».

«Tal com estem vivint aquesta situació, en què temem perdre persones estimades, amics, companys de feina, avis o pares, la por torna a venir i és molt important trobar-nos i parlar-ne», argumenta. I assegura que «tothom que comparteix una situació emocional hauria de trobar un grup de gent semblant», perquè «només et pot entendre bé algú que passa pel mateix que tu».

Meius Ferrés explica el procediment d'unes sessions amb participants poc avesats a les noves tecnologies i que, en lloc de compartir espai, interactuen a través d'una pantalla: «Ens fem la pregunta inicial "com t'ha anat?", es tanca el micròfon quan no s'intervé, l'Adela, una persona molt experta que sap exactament com arribar a cada membre del grup, comenta i es van seguint els torns». Com a professional de les xarxes socials, «crec molt en el fet de compartir, en donar i rebre, i el grup de dol és això» -diu Ferrés; i pel que fa a l'adaptació telemàtica, defensa que «la gent pot deixar-se anar més perquè cadascú està en el seu entorn i no se sent observat».