05 de abril de 2020
05.04.2020
Diari de Girona

Salven una planta única a la península en un lloc de la Mare de Déu del Mont

Després d'anys d'esforços, el Consorci de l'Alta Garrotxa ha aconseguit estabilitzar una població de 260 exemplars de «Dichoropetalum schotti»

05.04.2020 | 00:06
Salven una planta única a la península en un lloc de la Mare de Déu del Mont

El Consorci de l'Alta Garrotxa ha fet públics els resultats d'un estudi que marquen l'existència de més de 260 individus de la Dichoropetalum schotti (també anomenada Holandrea o Peucedanum schotti). Els 260 exemplars ocupen una superfície de 540 metres quadrats i una mica més de la meitat són reproductors.
La plantació de la Mare de Déu del Mont és l'única que es coneix a la península Ibèrica d'aquesta planta catalogada com a amenaçada. A Europa existeixen unes poques plantacions al Piemont (Itàlia) i a Eslovènia.
El Consorci afirma que les dades indiquen una notable estabilitat de la població en els últims anys. El motiu és que s'han reduït de manera dràstica el nombre d'exemplars depredats per herbívors, per exemple, cabirols i senglars.
El motiu és que fa quatre anys, el Consorci de l'Alta Garrotxa va posar una malla cinegètica amb l'objectiu de protegir la planta. L'any passat va reforçar la malla amb un tancat.
L'any 2012, el Consorci de l'Alta Garrotxa va constatar una afectació greu a l'àrea de distribució de la planta. Llavors van constatar que les plantes havien estat afectades pels porcs senglars i per un ramat d'animals domèstics.
El 2014 van instal·lar una petita tanca l'entorn del rodal més afectat com a actuació d'urgència i de l'altra, es van tancar amb malla cinegètica els accessos dels ramats pel vessant nord.
El 2015 van comprovar que el tancat instal·lat no era efectiu completament, ja que el ramat encara podia accedir a l'àrea de distribució i hàbitat potencial de l'espècie objecte de protecció.
Per aquest motiu, en coordinació amb el Patronat del Mont, el Consorci va dur a terme una sèrie de mesures complementàries per millorar la seva efectivitat. Les intervencions van consistir en la instal·lació d'una planxa a la xarxa viària per evitar l'accés dels ramats de l'entorn, la instal·lació de malla cinegètica en punts estratègics i el rebaix puntual entorn de la pista per evitar l'accés del ramat.
El 2015, el Consorci va redactar un pla de conservació. En el pla d'accions figuren com a objectius el seguiment de les poblacions, la realització d'un cens de població, estudis d'investigació complementaris, la caracterització ecològica del taxó i l'establiment de possibles zones de presència mitjançant models geogràfics.
Fins al 2017, la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d'Història Natural va fer el seguiment i cens anual de la població de la Dichoropetalum schotti.
A partir de l'any 2019, el Consorci de l'Alta Garrotxa va incorporar el seguiment i el cens anual en el Programa d'Actuacions, conjuntament amb un estudi de caracterització de l'hàbitat, per tal de tenir més coneixement de l'espècie i dels espais on viu. Els resultats d'aquest estudi s'han donat a conèixer ara.

Riquesa natural
L'entorn de la Mare de Déu del Mont és un dels llocs més apreciats de l'espai protegit de l'Alta Garrotxa. A més de disposar d'importants valors paisatgístics, arquitectònics i literaris, la muntanya és una reserva natural.
Es tracta d'una muntanya en la qual predominen els alzinars sobretot a les parts més baixes. Les alzines arriben des de Beuda a 359 metres fins al monestir de Sous a uns 800 metres. A les parts baixes s'assenten sobre guixeres. En determinats llocs hi ha boscos de pins rojos i roures martinencs. A les obagues altes hi ha faigs. També hi ha castanyers.
El paisatge vegetal està basat en les característiques del clima i els contrastos orogràfics. Són unes condicions que afavoreixen la presència d'espècies tan mediterrànies com eurosiberianes.
O sigui, el massís de la Mare de Déu del Mont és com un jardí botànic a diferents altures amb espècies úniques i diverses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook