La metgessa asturiana María Purificación Neira González (La Felguera, 1960), directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ofereix en aquesta entrevista algunes claus del present i el futur de la pandèmia de covid-19, que afecta tot el planeta i que a Espanya té tota la població confinada a les seves cases i a l'activitat econòmica i empresarial en un rigorós i inquietant estat d'hibernació.

Minut i resultat de la pandèmia, doctora Neira?

El procés ha evolucionat com havíem previst. La pregunta crítica ara és com afectarà el virus als països de l'hemisferi sud. Un altre dubte és com resultaran les mesures de confinament en països com l'Índia, si originaran o no disturbis socials. I després com respondrà el sistema sanitari. Estem treballant en molts fronts.

Com veu l'estratègia i l'evolució a Espanya?

Les dades d'aquests últims dies ens donen senyals positius. Sembla que hi ha una tendència a l'estabilitat. I ara cal tenir llest un pla per a la següent fase. Quan aquestes mesures restrictives comencin a aixecar-se, el virus continuarà circulant, amb la qual cosa cal tenir els tests i un pla molt clar de detecció precoç dels casos, d'aïllament dels mateixos i de quarantena per als contactes. I això cal posar-ho en marxa.

Considera determinant disposar de tests de detecció precoç de manera massiva?

No és qüestió que siguin massius o minoritaris, sinó de ser estratègics. És a dir, no es pot tenir la gent confinada per sempre. Això alenteix la transmissió del virus, però l'objectiu final ha de ser eliminar-lo de la circulació, i això exigeix evitar de forma molt agressiva que la persona que ho tingui pugui transmetre-ho. Per a això tenim l'aïllament. Però cal saber qui és positiu, i aquí ja vas més amb bisturí i no amb escopeta de matar elefants. Això permet afinar i fer menys mal a l'economia.

Ha intervingut vostè d'alguna manera en les decisions que s'han adoptat a Espanya? Parla vostè amb les autoritats?

Per descomptat que hi parlem amb molta freqüència, però com a OMS donem unes recomanacions molt generals, després cada país ha de prendre les seves decisions. Per desgràcia, no tenim una recepta màgica que puguem compartir.

Veu encertada l'estratègia aplicada a Espanya i, en concret, la més recent de paralització total?

L'OMS avala les mesures que Espanya pren per raons de força major. Tenen tota la nostra solidaritat i tot el nostre suport. Cap governant pren aquestes mesures de manera arbitrària. Les pren perquè està convençut que funcionaran, i són mesures molt doloroses que estic segur que cap d'ells voldrien prendre.

Com cal equilibrar salut i economia?

És clar que no són dos factors disjuntius, o un o l'altre. En el reglament sanitari internacional, l'OMS parla de respondre a una crisi de salut pública minimitzant l'efecte econòmic i social. Per això parlo de bisturí, de cirurgia fina, en lloc d'una amputació.

Va ser un error autoritzar la manifestació del 8-M, del Dia de la Dona, a Madrid?

Continuo sentint parlar molt d'això. Evidentment, no em correspon i no tinc dades per a dir alguna cosa. Però sí que puc dir que el passat 8 de març Espanya, com França, era un país funcionant: la gent s'estava reunint als bars, els restaurants, els camps de futbol, el carrer, les terrasses, a les cases amb amics... No sé quant hi ha pogut contribuïr, però vull recordar que el 8 de març es feia vida normal, amb la qual cosa aquesta transmissió, si s'estava produint, s'estava produint en qualsevol racó: el metro, una terrassa, un bar, un esdeveniment esportiu... En aquest moment no s'havia decretat cap distanciament social.

Quan arribi el moment d'aixecar el confinament a Espanya i de les mesures restrictives, ha de fer-se per territoris, per exemple per comunitats autònomes, o de manera global en tot el país?

Quan l'OMS parla de salut pública, parla de països membres, de ministres de Salut... Però després, efectivament, des del punt de vista epidemiològic, aquestes barreres sobiranes potser tenen altres limitacions. Cada gestió d'un territori ha de tenir unes bones raons per prendre unes mesures o unes altres. Confiem que cada país sigui capaç de fer això d'una manera estratègica, veient quines eines té a la seva mà. Cada societat té els seus punts forts i les seves limitacions. I ha de basar-se en l'opinió de la ciència, que és fonamental.

Quan calcula que tornarem a la normalitat? Després de Setmana Santa?

No ho sé. Evidentment, serà un procés més gradual, no d'un dia per l'altre. Ha d'estar ben planificat i requerirà moltíssima contribució per part dels ciutadans. Mesures com rentar-se les mans, no sortir de casa si estàs constipat o esternudant o tossint, i aquest mínim de distància social, ens acompanyaran durant un temps. Les dues primeres tant de bo es quedin per sempre.

Quin és el major desafiament a mitjà termini?

Sobretot, la fase següent. Quan no es puguin mantenir aquestes mesures tan restrictives, és molt necessari que aquesta transició sigui molt intel·ligent, molt basada en la ciència. I si hi ha una lliçó fonamental, és que invertir en educació i en salut és sempre rendible.

Com veu les recerques de tractaments i vacunes contra la covid-19?

Per les vacunes hi ha un horitzó molt optimista, però no abans de dotze mesos. Estic segura que trobarem una vacuna: hi ha candidats molt prometedors.

I sobre els tractaments?

Les teràpies que estan en fase de recerca no miren d'eliminar el virus, sinó de dirigir-les a aquest 5% d'afectats que presentaran símptomes més severs, per atenuar aquesta severitat d'una forma molt important. Aquí tenim un escenari moderadament esperançador, menys que el de la vacuna, però en canvi molt més pròxim. Si tot va bé, en tres setmanes tindrem els primers resultats i després un temps per fer un protocol terapèutic, accelerant tots els passos, perquè són medicaments que ja són en el mercat i que ja han estat testats en humans.

És a dir, per arribar al llit del pacient en un termini aproximat de mes i mig?

Sí, si tot va bé, sí.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus