No s'ha arribat a Girona als extrems de Barcelona, on la demanda d'incineració obliga a fer enterraments provisionals i cremar el difunt mesos després. Però a Girona el crematori que l'empresa Mémora té just a l'entrada del barri de Vila-Roja treballa pràcticament al 100%, segons reconeixen des de la mateixa empresa, fins al punt que les incineracions tenen lloc dos dies després de la mort - en algunes ciutats espanyoles s'arriba als tres dies de demora-, quan en condicions normals es farien l'endemà, i en l'actual època de pandèmia del coronavirus, ni tan sols haurien de transcórrer les 24 hores des de la mort.
I encara sort, reconeixen els representants de Mémora, que a Salt disposen d'un altre crematori que serveix per a descongestionar el de Girona. De fet, a les comarques de Girona en tenen encara un altre, aquest situat a Palafrugell. La incineració dura entre quatre i cinc hores, segons el model de cada empresa. Això motiva que el procés sigui lent i, si una empresa té només un forn crematori, fa que hagi d'esperar diversos dies si se li acumulen els serveis.
La raó d'aquest increment d'incineracions, expliquen des de l'empresa funerària, és doble: d'una banda, hi ha més defuncions diàries del que és normal, i d'altra, a causa del coronavirus, perquè encara en cap cas sigui obligatòria, dona certa sensació de salubritat i, a més, en estar prohibides les vetlles a causa de la pandèmia, és una forma de guardar a casa «el cos» del difunt per, quan sigui possible, celebrar una cerimònia de comiat.
Els dos condicionants sumats suposen un «augment de la demanda» de les incineracions. Al contrari del que passa a Barcelona, a Girona encara tenim capacitat per cremar tots els nostres morts.
De fet, les incineracions a Girona se situen més o menys en el 40% del total de les defuncions, tres punts per sota de la mitjana catalana (43%). Això, en condicions normals, perquè en la situació actual es poden incrementar més d'un 50%. L'any 2018, per exemple, van tenir lloc a les comarques de Girona unes 1.600 incineracions, per unes 4.200 defuncions. Cal recordar que, segons va expressar el Ministeri de Sanitat en un document tècnic redactat expressament fa pocs dies, les cendres poden ser objecte de manipulació sense que suposin cap risc.
Protocol molt estricte
El protocol de les funeràries és molt estricte si el mort ha estat víctima del coronavirus. El cos ha de ser introduït pels sanitaris o pels empleats de la residència en què mori en un sudari especial. El sac, de color crema, porta un aïllament intern que impedeix qualsevol fuga. La cremallera per tancar-ho se segella amb una cola especial de manera que mai es pot obrir de nou. El seu cost supera els 250 euros. El taüt es polvoritza amb una dissolució d'aigua i lleixiu per eliminar qualsevol resta del virus. A més, està prohibit fer autòpsies o recollir mostres del cos i les persones que el manipulin han de portar en tot moment un vestit especial que els aïlli. El fèretre es fica en cambres frigorífiques aïllades de la resta fins a la incineració o la inhumació.
A Barcelona, la demanda d'incineració ha augmentat aquests dies en un 78% i el consistori va anunciar que, a partir d'ahir mateix, no tots els que demanin que els seus difunts siguin cremats veuran satisfeta aquesta demanda. S'optarà per enterraments provisionals, amb una durada prevista de dos anys, termini mínim que marca la llei per obrir un fèretre. I es reprendran les incineracions quan passi el temps i la capacitat augmenti, és a dir, quan remeti l'afectació pel coronavirus i baixi la demanda. Aquesta cremació en diferit no suposarà un cost econòmic per a les famílies: ho assumirà Cementiris de Barcelona, l'empresa municipal. De moment, a Girona no es fa necessari adoptar mesures semblants.
Sí que se n'adopten d'altres, similars a la resta de ciutats espanyoles durant la pandèmia, i gens agradables per a les famílies que han tingut la mala fortuna de ser colpejades aquests dies per la mort, sigui o no a causa del coronavirus. El Ministeri de Sanitat va dictar una ordre ministerial on es prohibeixen les vetlles i celebracions de culte civil o religiós als morts durant l'estat d'alarma i limita a tres familiars la participació en els enterraments o incineracions de les víctimes. Els tres familiars, per tant, s'han de limitar a acompanyar el fèretre al cementiri o anar a recollir l'urna amb les cendres. A més, recorda que cal mantenir sempre les distàncies de seguretat entre els assistents.
Més feina per als funeraris
El president de l'Associació Espanyola de Professionals dels Serveis Funeraris, Juan Aguacil, recordava fa uns dies que els professionals de les funeràries estan fent «jornades maratonianes» que superen fins a les 12 hores al dia per no deixar cap servei sense atendre. A més, Aguacil reclamava els mitjans adequats per poder recollir els cossos amb COVID-19, com els equips de protecció individual, fonamentals perquè els funeraris no acabin contagiats.
Mai és una bona època per morir, però aquesta és especialment dura. Tots voldríem morir de manera més èpica, fins i tot maca, però la veritat és que, com va deixar escrit Jules Renard, «la mort no és un artista».
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
