Xina ha passat en qüestió de setmanes de ser el principal focus de la pandèmia a gairebé eliminar les infeccions locals de COVID-19. Un exemple per a la resta del món? Només si aquest està disposat a renunciar completament a la seva privacitat, una cosa que a Occident no sembla gens fàcil.

El control que exerceix el Partit Comunista Xinès sobre la ciutadania ha permès al Govern de Pequín demanar enormes quantitats de dades (big data) relatives a la mobilitat de les persones i la seva salut, sense consentiment ni transparència. El cas més sonat és el de l'aplicació per a mòbils batejada oficialment com «Codi de salut». En base a dades introduïdes pel mateix individu i a informació governamental, assigna un codi de color a cada persona. Aquest codi (verd, groc o vermell) determina la mobilitat de l'individu, i pot ser requerit per les autoritats en els accessos als establiments comercials o el transport públic. Es desconeixen el criteri d'assignació emprat pel Govern i l'ús exacte que fa de les dades.

El risc de laminar la confiança

Traslladar aquest tipus de pràctiques a societats occidentals amb règims democràtics i on la confiança en els governs es troba ja de per si malmesa suposa no només un enorme repte logístic, sinó també un perill de cara al futur, segons expliquen els especialistes en ciències de la salut i tecnologia de l'Escola Politècnica Federal de Zuric Effy Vayena i Marcello Ienca. «Mitjançant l'ús de pràctiques no transparents es posaria en perill la relació entre ciutadans i governs, especialment en països com França, Itàlia o EUA, on les enquestes indiquen que ja hi ha un alt grau de desconfiança», apunten.

Vayena i Ienca no s'oposen al fet que els governs recorrin al big data (per exemple, la localització de les persones amb el GPS dels mòbils) per avançar en les mesures de contenció de la pandèmia, però sostenen que cal que aquests respectin quatre principis: transparència sobre quines dades s'estan compilant i com s'estan compilant; circumscripció de totes les mesures a un marc regulador clar; demostració davant del públic de l'absència d'alternatives menys invasives per a la privacitat, i garantia que hi haurà un sistema de control independent.

Rastreig europeu

A Europa s'ha creat el Rastreig de Proximitat paneuropeu amb Preservació de Privacitat (PEPP-PT, per les seves sigles en anglès), un projecte que pretén oferir una solució única i de codi obert per demanar dades mòbils en els països de la UE. La tecnologia es recolza en l'ús de Bluetooth i «està basada en la participació voluntària, respecta l'anonimat i no fa servir ni informació personal ni geolocalització». PEPP-PT s'oferirà de manera gratuïta i alguns països com Alemanya ja treballen en la seva posada en marxa.

Fins ara, la Comissió Europea ja estava recopilant dades anònimes dels moviments dels telèfons mòbils per «analitzar els patrons de mobilitat, incloent l'impacte de les mesures de confinament, la intensitat dels contactes i, per extensió, els riscos de contaminació», expliquen fonts de la Comissió.

Per això, la UE treballa amb una operadora de telecomunicacions per estat membre, on s'inclou, entre d'altres, Deutsche Telekom, Orange, Telefónica, Telecom Italia, Telenor, Telia, A1 Telekom Àustria i Vodafone. El repte entre big data i privacitat a Europa és majúscul, ja que durant anys les institucions comunitàries s'han esforçat a crear una legislació garantista amb els drets i la privacitat dels seus ciutadans, que va trobar la seva màxima expressió en el restrictiu Reglament General de Protecció de dades, que va entrar en vigor el 2018.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus