09 de abril de 2020
09.04.2020
Diari de Girona

Els detinguts pels disturbis de la sentència del procés s'enfronten a 9 anys de presó

La petició més alta la fa la Fiscalia, mentre que la Generalitat, adherida com a acusació particular, rebaixa la petició a 3 anys i sis mesos per cada jove Fa mig any que els dos nois són en presó provisional i els acusen de llançar pedres contra un furgó antiavalots que van ferir dos agents

09.04.2020 | 00:27
Disturbis a la Comissaria de la Policia Nacional el 16 d'octubre.

Els dos joves detinguts arran dels disturbis posteriors a la sentència del procés i empresonats provisionalment des del 17 d'octubre s'enfronten a penes de fins a 9 anys de presó i a multes de 7.200 euros per llançar presumptament dues pedres contra un furgó d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i ferir dos agents.

És per aquestes lesions als agents policials que més enllà d'aquesta petició que fa la Fiscalia, que també demana l'expulsió dels joves previ compliment de dues terceres parts de la condemna, la Generalitat també s'ha personat a la causa com a acusació particular i demana per la seva banda 3 anys i 6 mesos de presó als dos joves.

Les penes de les acusacions es van fer públiques ahir, i van ser titllades «d'elevadíssimes i injustes» per part del Grup de suport dels dos encausats, format per Alerta Solidària i Grup Antirrepresiu. En un comunicat l'entitat recorda que els empresonats «sempre» han negat haver participat en els fets i que «de cap manera es pot considerar proporcionada la pena que demana la Fiscalia en un estat democràtic i de dret». Per això sosté que el ministeri públic té l'objectiu «d'acarnissar-se i escarmentar dos joves de 18 anys que es troben en una situació vulnerable».

Així mateix carrega contra la Generalitat, indicant que si bé el Govern «ofereix discursos pomposos sobre l'amnistia dels presos i la repressió de l'Estat espanyol, després ens la trobem fent d'acusació sense que se n'assabenti l'opinió pública». Per això el grup exigeix que retiri l'acusació, que tot i ser més baixa que la de la Fiscalia mantindria els joves a la presó.


Cronologia dels fets

Els fets s'emmarquen en els disturbis iniciats arran de la sentència del procés, que van omplir durant dies els carrers de moltes ciutats catalanes amb la convocatòria de manifestacions i concentracions. Els escrits d'acusació situen els fets el dia 16 d'octubre a Girona, que va reunir milers de persones convocades pels CDRs de Salt-Girona, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i l'organització juvenil La Forja a la plaça del Vi. Un cop acabada, a quarts de deu de la nit un grup d'unes 5.000 persones, entre les quals hi havia els dos acusats, van dirigir-se a la Subdelegació del Govern, on segons les acusacions va haver-hi «barricades, destrosses de mobiliari urbà i múltiples llançaments d'objectes contra els agents de policia».

Un cop dispersats d'aquest escenari per part d'un dispositiu dels Mossos d'Esquadra, cap a un quart d'una de la nit els acusats juntament amb un grup d'unes dues-centes persones van dirigir-se a la Comissaria de la Policia Nacional del carrer Sant Pau «formant un grup compacte per dirigir accions lesives col·lectives i organitzades», subratlla la Fiscalia.

Allí van esdevenir-se les presumptes lesions que s'atribueixen als acusats, que segons la Fiscalia portaven la cara tapada i «cadascun d'ells duia una pedra de grans proporcions» que van llençar a un furgó d'antiavalots que va trencar el vidre de la finestreta, impactant en l'avantbraç dret d'un agent i en la part esquerra de la cara d'un segon.

Els dos agents ferits reclamen indemnització per les lesions. Van trigar dos i tres dies, respectivament, a recuperar-se, sense que els danys requerissin baixa laboral.


Mig any a la presó

La defensa dels acusats ha presentat fins ara tres recursos demanant la llibertat sota fiança per als dos joves, per a qui van decretar presó sense fiança el 17 d'octubre. Amb tot, la magistrada instructora els ha denegat tots al·legant risc de fuga. Un dels motius pels quals ho justificava era per la situació irregular dels joves al país, un extrem que la Generalitat va negar en l'última compareixença per resoldre el recurs de llibertat, assegurant que la seva situació és regular. Això va motivar la seva adhesió a la petició de llibertat sota fiança pels joves. Amb tot, la magistrada va mantenir la mesura cautelar tal com demanava la Fiscalia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook