Els hospitals comarcals de Girona, aquells que majoritàriament assisteixen a la població de zones turístiques de la província, breguen aquests dies amb els percentatges que han d'assumir de propietaris de segones residències que han esquivat el confinament, tot i que la incidència és variable.
Abans dels dies estrictament festius de la Setmana Santa, els centres més perjudicats per aquesta situació, que ha comportat diverses intervencions per denunciar-la de president de la Generalitat, Quim Torra, eren els de Pirineu.
El cas més destacat és el de l'Hospital de la Cerdanya, amb seu a Puigcerdà, el director del qual, Francesc Bonet, ha publicat fins i tot un vídeo a través de les xarxes socials en el qual explicava que un 20 per cent dels atesos en aquest espai procedien d'altres comarques.
Com succeeix en la resta de llocs, en els quals s'han succeït advertències d'alcaldes i entitats supramunicipals, Bonet recordava que els centres estan previstos per a la població estable a aquesta època de l'any i que l'arribada confirmada de propietaris de segones residències posaven en risc seva capacitat de servei en plena pandèmia.
També s'han molestat a fer comptes a Campdevànol, el hospital és referència de la comarca del Ripollès, i els mostren que els malalts arribats de fossin suposen el 13 per cent del total, segons confirma a EFE una portaveu d'aquest espai sanitari.
El Pirineu, pendent dels desplaçaments dels dies festius, ha estat així focus principal d'insolidaritat durant la setmana en comparació de la Costa Brava.
A prop de la zona pirinenca, a la comarca de la Garrotxa, els ocupants de segones residències ingressats a l'Hospital d'Olot sumen el 5 per cent, també segons el seu portaveu.
Les àrees de muntanya semblen per tant les més afectades a Catalunya per qui s'han saltat el confinament per dirigir-se a la seva residències de vacances, ja que la situació gairebé no ha tingut incidència en els centres de referència del litoral.
L'índex més destacat allà el marca l'Hospital de Palamós, amb un 3,5 per cent de pacients ingressats que resideixen fora de la seva àrea de cobertura, una situació molt diferent a la de la Cerdanya i Ripollès i, fins i tot, per sota de la Garrotxa .
Des les seves instal·lacions, el seu portaveu destaca aquesta baixa incidència de pacients de segona residència amb COVID-19, tot i que encara és inferior a Figueres ia Blanes, on l'afectació és pràcticament inapreciable.
A la capital empordanesa, la situació és de normalitat absoluta, segons informen des del seu Hospital, pel que fa a atenció a pacients arribats d'altres comarques.
A Blanes, els responsables del seu centre hospitalari no tenen dades sobre la incidència de les segones residències, encara que tot apunta que és pràcticament nul·la.
La seva ubicació, limítrof amb la província de Barcelona, ??fa més que, contràriament a la resta, depenguin en bona part de la sanitat d'allà.
La saturació dels centres i la seva falta de recursos en ocasions per atendre malalts greus ha fet que el problema arribi a Girona, ja que al seu hospital de referència, el Trueta, es desvien alguns d'aquests casos.
Per ara, la capital gironina ha evitat l'activació del pavelló de Fontajau com a espai sanitari i, per mantenir la situació, les seves autoritats han fet propi el missatge que s'evitin els desplaçaments a segones residències, ja que es perjudica a tota la província.
Mentrestant, des de la Cerdanya, tant el Consell Comarcal com els ajuntaments recorden que "no són vacances" i que saltar-se el confinament és un "delicte", a el temps que en tot el territori se succeeixen els controls policials de carreteres i vies secundàries.
